Xampanyès

Xampanyès

Champaignat
Epònim	Xampanya
Tipus	llengua
Ús
Parlants	sense dades, probablement extinta
Autòcton de	Champagne-Ardenne, Picardia, Île-de-France, Borgonya, Valònia
Estat	França i Bèlgica
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües gal·lo-rètiques llengües d'oïl
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Lou Champaignat
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
Glottolog	cham1332
Linguasphere	51-AAA-hg
UNESCO	1520

El xampanyès (en xampanyès: champaignat) és una llengua romànica pertanyent a les llengües d'oïl pròpia de la Xampanya d'altres zones limítrofes. Està pendent de confirmar-se'n l'extinció. Ha estat estudiada pels lingüistes Saubinet, Michel Tamine, Bernard Cerquiglini, Henry Bourcelot i Gerard Taverdet.

Geografia

Es parlava concretament a França, a la Xampanya (regió administrativa de Champagne-Ardenne, llevat del municipi de Givet, on es parla el való), a Aisne (Picardia), Sena i Marne (Île-de-France) i a Yonne (Borgonya); i a cinc poblacions de Bèlgica: Membre, Bohan, Bagimont, Pussemange i Sugny.

Parlants

No disposem de dades sobre els parlants del xampanyès. Els pocs que quedaven han minvat considerablement al llarg del segle xx. No hi ha constància de ningú que la tingui com a primera llengua, ni tan sols que la parli en el seu dia a dia. Aquesta seria, per a molts científics, un cas de llengua extingida.

Sociolingüística

Com totes les llengües de França diferents al francès, el xampanyès ha restat prohibida des del 1700 al 2008, decret abolit amb la reforma de la constitució francesa. Ha viscut durant molts anys discriminada, ridiculitzada i en situació de diglòssia. Durant els segles xix i xx els nens eren castigats per parlar xampanyès a l'escola.

Ensenyament

No és present a cap escola pública ni privada.

Mitjans de comunicació

La minute champenoise (El minut xampanyès) va ser un programa de televisió en xampanyès que només dura un minut. Es va emetre durant l'any 2007 pel Canal 32, cadena local de Troyes i l'Aube.

Normativització

No té cap normativa generalment acceptada. La tradició escrita en va fixant les convencions.

Estatus legal

És reconeguda com a llengua regional endògena a Bèlgica, segons un decret de l'executiu de la Comunitat francesa adoptat el 1990. A França, no es beneficia de cap legislació a nivell general i la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries resta bloquejada.

Literatura

La literatura xampanyesa es compon de teatre, poesia i còmic. S'inicia el segle xi amb Rachi. Sens dubte, l'escriptor xampanyès més conegut és Chrétien de Troyes (segle xii). Amb obres com El cavaller del lleó, representa el màxim exponent de literatura en aquest idioma. També cal parlar dels escriptors Geoffroy Villehardouin i Jean Joinville. Destaca també El bon temps del carnestoltes de Clarmont, d'un autor desconegut. Després es van anar succeint obres que no han tingut tant de ressò. A partir del segle xvi no es coneix cap més obra escrita en xampanyès. La literatura xampanyesa ens ha deixat un llegat de nadales i actualment no hi ha cap escriptor que hi publiqui literatura.

Publicacions

No es publiquen regularment llibres en xampanyès. A internet només és present en reculls sobre la llengua escrits en francès i no s'hi ha iniciat cap Viquipèdia. Actualment es publiquen quatre revistes en xampanyès:

• Lou Champaignat (El Xampanyès): revista semestral que recull contes, poemes, receptes de cuina i articles de temes diversos majoritàriament relacionats amb el patrimoni de la Xampanya, com ara història, toponímia o botànica.
• Parlure
• Champagne-Ardennes
• Terres Ardenneses

Característiques

Fonètica

La síl·laba tònica sempre és la darrera.

Vocals

En l'evolució del llatí al xampanyès les vocals temàtiques desapareixen. Així, són freqüents les paraules acabades en consonant. Les e finals sense accentuar no es pronuncien.

Les vocals centrals baixes breus llatines [a] evolucionen a [ɛ], anterior semi baixa. Així, la Xampanya, que en llatí és Campannia [kam'pannia], en xampanyès es diu Champaigne [ʃam'pɛɲ].

laborare [laβo'ɾa:ɾe] > laibourer [lɛbu'ʀe] (treballar)

Les vocals seguides d'ena o ema no es nasalitzen, així la síl·laba in es pronuncia [in].

Consonants

La r es pronuncia fent vibrar l'úvula [ʀ].

Sovint apareixen a principi de mot consonants palatalitzades; és a dir, que es pronuncien prement la llengua contra el paladar, com passa en català amb lluna i nyicris. La palatalització es marca amb una y:

• [tʲ] oclusiva dental sorda palatal → tyoche [tʲɔʃ] (campana)
• [dʲ] oclusiva dental sonora palatal → dyèce [dʲɛs] (glaç)

Corresponen a l'evolució dels grups inicials llatins [cl] > [tʲ] i [gl] > [dʲ]. Així, clocca (campana) evoluciona a tyoche i glacies (glaç) a dyece.

Gramàtica

Hi ha un article definit, que en masculí singular és lou, pronunciat [lu].

Lèxic

Dues paraules per a dir sopar: marander i dègner.

Dialectologia

Marcada sobretot el segle xx per la dissolució lingüística amb el francès. Com que són llengües tan semblants es produeixen moltes interferències. Haute-Marne, al sud del domini lingüístic, és en molts aspectes zona més conservadora. A l'àrea de Troyes i Reims, situada a l'extrem nord, es localitzen els parlars més innovadors, sobretot pel que fa a la pronúncia.

Henry Bourcelot deia ja als anys setanta del segle xx que, en general, els parlants ja havien perdut la major part dels trets més característics de l'idioma. Així, els darrers parlants ja nasalitzaven les vocals, no palatalitzaven les t ni les d, l'article ja era le i el lou només l'usaven ocasionalment. Avui dia, només resten algunes paraules i expressions típiques, i el xampanyès s'ha convertit en una simple variant del francès.

Bibliografia

• Bourcelot, Henry. «L'histoire et la géographie lingüistique à la lumière de l'Atlas lingüistique de la Champagne et de Brie» dins Les dialectes romans de la France. Centre National de la recherche scientifique. Paris, 1973
• Cerquilini, Bernard et al. Les langues de France, 2003