Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Xantat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estructura molecular del xantat.

Xantat normalment es refereix a una Sal química amb la fórmula ROCS₂-M+ (R = alquil; M+ = Na+, K+).[1] El nom xanthates deriva del grec ξανθός 'ksantʰós' que significa daurat groguenc i de fet moltes sals de xantat són grogues. Aquest compost sulfurat és important en la producció de cel·lofà i polímers relacionats de la cel·lulosa i en la mineria per extreure alguns minerals.[2] Són també intermediaris en la síntesi orgànica

Els xantats també es poden referir als èsters de l'àcid xàntic les quals tenen l'estructura ROC(=S)SR'.

Formació i estructura

[modifica]

Les sals de xantat es produeixen per reacció d'un alcohol amb sodi o hidròxid de potassi i sulfur de carboni:

Algunes sals de xantat comercialment importants inclouen:

  • Etil sodi de xantat (SEX), CH₃CH₂OCS₂Na,
  • Xantat d'etil potassi, CH₃CH₂OCS₂K,
  • Xantat d'isopropik de sodi (SIPX)

Impacte medioambiental

[modifica]

Els xantats poden ser tòxics en la vida aquàtica a concentracions de menys d'1 mg/L. Es poden contaminar les aigües provinents de la mineria.[3][4]

Referències

[modifica]
  1. La IUPAC no recomana usar el terme de xantat, però és comú en la bibliografia científica: «IUPAC definition». Arxivat de l'original el 2008-09-07. [Consulta: 31 desembre 2011].
  2. Kathrin-Maria Roy "Xanthates" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2005, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a28 423
  3. John M.Besser, William G.Brumbaugh, Ann L.Allert, Barry C.Poulton, Christopher J.Schmitt, Christopher G.Ingersoll «Ecological impacts of lead mining on Ozark streams: Toxicity of sediment and pore water». Ecotoxicology and Enviromental Safety, 72, 2, 2-2009, pàg. 516-526. DOI: 10.1016/j.ecoenv.2008.05.013.
  4. Xu, Y.; Lay, J.P.; Korte, F. «Fate and effects of xanthates in laboratory freshwater systems». Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 41, 10-1988, pàg. 683-689. DOI: 10.1007/BF02021019.