Xela Arias
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (gl) Xela Arias Castaño 4 març 1962 Lugo (Galícia) |
| Mort | 2 novembre 2003 (41 anys) Vigo (Pontevedra) |
| Sepultura | cementiri de Pereiró |
| Formació | Universitat de Vigo - filologia hispànica Col·legi Fingoy |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa, escriptora, traductora |
| Activitat | 1986 - 2003 |
| Gènere | Poesia |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Xulio Gil Rodríguez (1992–2002) |
| Pare | Valentín Arias |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
Xela Arias Castaño (Sarria, Lugo, 4 de març de 1962 - Vigo, 2 de novembre de 2003)[1] va ser una poetessa i traductora gallega a més d'editora i professora de gallec. Va estar vinculada a Edicions Xerais de Galicia.
Després de ser proposada en diverses ocasions, el 2020 la Real Academia Galega va acordar dedicar-li el Dia de les Lletres Gallegues de 2021.[2] Va ser la cinquena dona homenatjada en 58 edicions.
Trajectòria
[modifica]Xela Arias va néixer a la família formada per l'escriptor Valentín Arias López i Amparo Castaño López. Tot i que el seu naixement es va dur a terme al sanatori Alonso-Pimentel de Lugo, els seus pares el van inscriure a Sarria i la seva filla va rebre el nom de Maria de los Ángeles. L'autora va canviar el seu nom pel de Maria dos Anxos el 1984, tot i que tothom la coneixia pel diminutiu Xela des dels sis anys. Finalment el 1995 va rebre l'autorització judicial per canviar el seu nom pel de Xela.[3]
Xela Arias va ser criada en gallec [4] i va estudiar a la Granxa de Barreiros, al Colexio Fingoi de Lugo entre els quatre i els set anys. El 1969 la família va deixar la ciutat lucense per mudar-se a Vigo perquè el pare havia estat destinat com a mestre de l'escola de Moledo,a la parròquia de Sàrdoma. Al seu nou destí l'escriptora va guanyar el seu primer premi literari per l'obra «A fraga dos paxaros e a fraga leopardicia».[5] Estudiant COU va abandonar els seus estudis i va començar a treballar a Edicións Xerais de Galicia des del seu naixement el 1979, primer com a oficinista, després en creació i recerca i de 1990 a 1996 com a correctora d'estil i editora.[6]
Des de 1980 va publicar a diversos diaris i revistes com ara A Nosa Terra, Diario 16 de Galicia, Faro de Vigo, Jornal de Notícias do Porto, Dorna, Tintimán, Carel o Katarsis. També va col·laborar amb publicacions com ara Festa da Palabra Silenciada, Luzes de Galiza o Boletín Galego de Literatura i va formar part del consell de redacció de Viceversa, revista galega de traducción.[7]
A l'estiu de 1992 es va casa amb el fotògraf i matemàtic ourensà Xulio Gil (n. 1957) amb el qual va tenir el seu únic fill, Dario, l'any 1994. El 1992 el matrimoni es va separar.[8]
Al curs 1999 - 2000 va començar a treballar com a professora d'educació secundària de gallec i castellà als instituts Terra de Xallas (Santa Comba), Paralaia (Moaña), Valle-Inclán (Pontevedra), Xelmírez II (Santiago de Compostel·la) i Valadares II (Vigo). Els anys següents va ser docent a Chapela (Redondela), A Sagriña (A Guarda) i a l'IES Álvaro Cunqueiro (Vigo).[2]
El novembre de 2003 Xela Arias va morir amb quaranta-un anys d'edat a causa d'un atac de cor mentre estava hospitalitzada a Vigo.[9]
Obra
[modifica]Narrativa
[modifica]- Non te amola!, publicat en 2021 amb 7 il·lustracions de Bea Gregores, Consello da Cultura Galega, ISBN 978-84-17802-30-1, edició no venal.[10]
- Non te amola!, publicat en 2021 amb il·lustracions de Luz Beloso, a la col·lecció Libros para Compartir de Galaxia, ISBN 978-84-9151-604-0.[11]
Poesia
[modifica]- Denuncia do equilibrio (1986). Edicións Xerais de Galicia. ISBN 84-7507-233-X.[12]
- Lili sen pistolas (1986). Obra inédita.[13]
- Tigres coma cabalos (1990). Xerais; con fotos de Xulio Gil. ISBN 84-7507-449-9.[14][15]
- Darío a diario (1996). Edicións Xerais de Galicia. ISBN 84-8302-080-7.
- Intempériome (xullo de 2003). Espiral Maior. ISBN 84-95625-70-9.
- Maldito lindo (obra inédita).[16]
- Xela Arias. Poesía reunida (1982-2004) (2018). Xerais. ISBN 978-84-9121-428-1.[17]
Música
[modifica]- Cancións (2021) amb Desertores. Xerais. ISBN 978-84-1110-038-0.[18] Pròleg de Teresa Cuíñas.
- Pino, Clara; Vidal, Pablo (2021). Xela. Conté els poemes Irás dirás virás, Non me conteño, Borracho, Teremos, terás e Trouxen augamel para agasallarte. Amb la col·laboració de la Xunta de Galicia, a través de Política Lingüística.[19]
Traduccions
[modifica]Del castellà
[modifica]- (Cabalum): Caballum, de Carlos Oroza (1983).
- (El bosque animado): O bosque animado, de Wenceslao Fernández Flórez (1987, Xerais), ISBN 978-84-9914-021-6.
- (Los Corredoiras): Os Corredoiras, de Juan Farias (1990, SM), ISBN 84-348-3078-7.
- El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha): O enxeñoso fidalgo don Quixote da Mancha, de Cervantes, amb Valentín Arias, Xosefa S. Fernández, A. Palacio Sánchez, Xavier Senín i Xesús Senín (1990, Xuntanza).
- A cantiga de amor, de Vicenç Beltran Pepió (1995, Xerais), ISBN 84-7507-943-1[20]
- Relatos, de Gloria Pampillo (2002, Biblioteca Virtual de Literatura Universal en Galego).
Del portuguès
[modifica]- (Amor de Perdição): Amor de perdición, de Camilo Castelo Branco (1986, Xerais), ISBN 978-84-7507-236-4, Premio de Tradução Sociedade da Língua Portuguesa.[7]
- (O Gato Malhado e a Andorinha Sinhá): O Gato Gaiado e a Andoriña Señá: Unha Historia de Amor, de Jorge Amado (1986, Xerais), ISBN 84-7507-226-7
- (Rosa, Minha Irmã Rosa): Rosa, miña irmá Rosa, de Alice Vieira (1990, SM), ISBN 84-348-3120-1.
- (Caminhando sobre as águas): Camiñando sobre as augas, de José Viale Moutinho (1993, Xerais), ISBN 978-84-7507-733-8.
De l'anglès
[modifica]- (Fabled Cities, Princes and Jinn from Arab Myths and Legends): Cidades fantásticas, príncipes e xinns da mitoloxía e as lendas árabes, de Khairat Al-Saleh, amb Valentín Arias (1986, Xerais), ISBN 84-7507-211-9.
- (The Witches): As bruxas, de Roald Dahl, amb Lidia Iglesias Izquierdo (1989, Xerais), ISBN 978-84-9782-499-6.
- (Dubliners): Dublineses, de James Joyce, amb Débora Ramonde i Rafael Ferradás (1990, Xerais).[21]
- (The Last of the Mohicans: A Narrative of 1757): O derradeiro dos mohicanos, de James Fenimore Cooper (1993, Xerais), ISBN 978-84-7507-768-0. Premi Ramón Cabanillas.
- Drácula, de Bram Stoker (2000, Xerais), ISBN 978-84-8302-469-0.
- (Black Venus): Venus Negra, d'Angela Carter, en col·laboració amb Xabier Muguerza Martínez (2001, Xerais), ISBN 978-84-8302-702-8.
- (Wide Sargasso Sea): Ancho mar de sargazos, de Jean Rhys, inconclusa.[22]
De l'italià
[modifica]- (Favole al telefono): Contos ó teléfono, de Gianni Rodari (1986, Editorial Juventud), ISBN 84-261-2213-2.
Del neerlandès
[modifica]- (Belledonne kamer 16: een dagboek uit het verzet) Belledonne, habitación 16, d'Auke de Vries (1990, SM), ISBN 978-84-348-0923-9.
- Els còmics de Franka, de Henk Kuijpers, amb María Xesús Lameiro (1990-1992, Xerais)[23]
- (Briefgeheim ): A carta en clave de Jan Terlouw (1995, SM), ISBN 84-348-4538-5.
Del francès
[modifica]- (Le Spleen de Paris): O Spleen de París de Charles Baudelaire (Bivir), Premi de Traducció Plácido Castro 2004 (pòstum).
Reconeixements
[modifica]Dia de les Lletres Gallegues
[modifica]El 2014 va ser proposada per Ramón Lorenzo, Antón Santamarina i Xosé Fernández Ferreiro com a autora per homenatjar el Dia de les Lletres Gallegues de l'any 2015. Els altres candidats van ser Ricardo Carvalho Calero, Celestino Fernández de la Vega, Manuel María i Filgueira Valverde. Finalment va ser escollit aquest últim.[24]
L'any següent, el 2015, va tornar a ser proposada pel Dia de les Lletres Gallegues de 2016 al costat de Carballo Calero i de Manuel María, que va ser l'escollit per la Real Academia Galega.[25][26]
L'anunci de que el Dia de les Lletres Gallegues es dedicaria a Xela Arias es va fer al desembre de 2020 a causa de l'impacte de la pandèmia de la COVID-19. Aquest fet va ser valorat per alguns com una dificultat per a l'organització de la celebració.[27] En consonància amb aquest homenatge el Colectiu Egeria va organitzar a Lugo l'exposició Aquela nena de Sarria [28]i la Xunta de Galicia l'exposició itinerat Asinamos ser libres.[29]
El grup musical A banda da Loba va fer-li un homenatge amb la publicació del disc Hasme oír, en el qual van posar música a alguns dels seus poemes.[30]
Dia de les Gallegues a les Lletres
[modifica]El 2019 la plataforma A Sega li va dedicar el Dia de les Gallegues a les Lletres amb diversos actes al monte do Castro de Vigo, entre els quals un itinerari imaginari per la seva vida a càrrec de Susana Aríns.[31]
Referències
[modifica]- ↑ «Arias Castaño, Xela – PHTE · Portal digital de Historia de la traducción en España». [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «A RAG dedicaralle as Letras Galegas 2021 a Xela Arias» (en gallec), 22-12-2020. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Arias López, Valentín. Xela Arias, quedas en nós. (en gallec). Vigo: Edicións Xerais i AELG, 2004. ISBN 978-84-9782-242-8.
- ↑ «A RAG comparte “Xeliña fala galego” e reivindica a transmisión xeracional do idioma no Día da Lingua Materna» (en gallec), 17-02-2021. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Hortigüela, Julia C. «Una niña viguesa gana el concurso de cuentos «O Facho».». Consello da Cultura Galega.
- ↑ «Xela Arias - Editorial Xerais» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ 7,0 7,1 Vilavedra, Dolores. Diccionario da Literatura Galega. Autores I. (en gallec). 1. Vigo: Galaxia, 1995, p. 60. ISBN 84-8288-019-5.
- ↑ Iglesias, José Manuel García. «Xela y Xulio» (en espanyol europeu). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Paneis da exposición Mulleres galegas na historia» (en gallec). Concello de Redondela, 2010. Arxivat de l'original el 2014-07-11. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «¡Non te amola!» (en anglès americà). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Non te amola!» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Denuncia do equilibrio - Editorial Xerais» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Xela Arias Castaño | Galegos | Gallegos» (en castellà). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Saá, Margarita Estévez; MacCarthy, Anne. Ireland in the Coming Time: New Insights on Irish Literature (en castellà). Netbiblo, 2006. ISBN 978-0-9729892-5-1.
- ↑ «Tigres coma cabalos» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «“A poesía non debe, segundo Xela Arias, ser condescendente nin reflectir falsos equilibrios ou visións edulcoradas da realidade“» (en gallec), 22-02-2019. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Poesía reunida (1982-2004). Xela Arias - Editorial Xerais» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Cancións - Editorial Xerais» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ culturagalega.org. «O dúo versiona poemas da homenaxeada no Día das Letras no seu último traballo» (en castellà), 09-12-2021. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Beltran Pepió, Vicenç. A cantiga de amor, 1995. ISBN 978-84-7507-943-1.
- ↑ «Leer a Joyce en gallego - Faro de Vigo». [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «elmundo.es - Xela Arias, poeta y traductora por encima de las normas morales». [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «TEBEOSFERA. Revista y catálogo sobre cómic, novela y cultura popular». [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Vigo, e P. / E. Ocampo | A. Coruña/. «Filgueira Valverde, no olimpo das Letras Galegas» (en castellà), 06-07-2014. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Será 2016 o ano de Xela Arias?», 03-07-2015. Arxivat de l'original el 2015-07-03. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Coruña, Redacción | Vigo/A. «Manuel María, Carballo Calero e Xela Arias, candidatos ás Letras Galegas do 2016» (en gallec), 27-06-2015. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Reimóndez, Maria. «Insuficientes» (en gallec). Nós Diario, 13-01-2021. [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ «Aquela nena de Sarria» (en gallec). O Portal da Lingua Galega, 2021. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Asinamos ser Libres» (en gallec). O Portal da Lingua Galega, 2021. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Munín, Rebeca. «Xela Arias, coa música de A banda da Loba» (en gallec), 05-04-2021. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ asociacionescritoras-es. «Vigo: VI Día das Galegas nas Letras, en homenaxe a Xela Arias, o 15 de agosto | ::Axenda cultural AELG::» (en gallec), 12-08-2019. [Consulta: 7 maig 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Revistas de la UCM
- «Galícia celebra Xela Arias, la seva poetessa trencadora». [Consulta: 17 maig 2021].
