Yulian Sokhotski
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pl) Julian Karol Sochocki 2 febrer 1842 Varsòvia (Tsarat de Polònia) |
| Mort | 14 desembre 1927 (85 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi, Sant Petersburg |
| Formació | Universitat de Sant Petersburg Universitat de Varsòvia |
| Tesi acadèmica | Sobre les integrals definides i les funcions utilitzades per l'expansió de les sèries (1873) |
| Director de tesi | Pafnuti Txebixov Aleksandr Korkin (examinadors) |
| Es coneix per | Fórmula Sokhotski-Plemelj[1] Polinomis de Laguerre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres, anàlisi matemàtica i àlgebra |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Sant Petersburg Institut d'Enginyers Civils |
| Membre de | |
| Professors | Pafnuti Txebixev |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Vasili Sokhotsky i Iozefa Levandovska |
Yulian-Karl Vasilievitx Sokhotski (1842-1927) va ser un matemàtic rus.
Vida i Obra
[modifica]Sokhotski va fer els seus estudis secundaris a Varsòvia. El 1861 es va matricular a la universitat de Sant Petersburg, però només hi va romandre un any, ja que l'any següent es va matricular a la universitat de Varsòvia, estudiant matemàtiques gairebé pel seu compte. El 1867 va defensar la seva tesi de master a la universitat de Sant Petersburg, on el van examinar Óssip Sómov i Pafnuti Txebixov. La dissertació incloïa un teorema, atribuït a Felice Casorati, sobre el comportament d'una funció en les proximitats d'un punt essencialment singular.[2]
A partir de 1868 va ser professor assistent a la universitat de Sant Petersburg, fins que el 1873 va defensar la tesi doctoral davant de Pafnuti Txebixov i Aleksandr Korkin, passant a ser professor extraordinari. A partir de 1883 va ser professor titular fins que es va retirar el 1923.[3]
Sokhotski és conegut pels seus treballs en àlgebra avançada, inclosa la teoria de nombres algebraica. Els seus llibres La solució de les equacions algebraiques (1882) i Principis de la teoria de nombres (1888) van ser reconeguts com a texts bàsics en totes les universitats russes.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Kress, 2014, p. 112.
- ↑ Ermolaeva, 1999, p. 248.
- ↑ Youschevitch, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
- ↑ Ermolaeva, 1999, p. 248-249.
Bibliografia
[modifica]- Ermolaeva, N.S. «Julian Vasil'evich Sokotskiỉ» (en (anglès)). American Mathematical Society translations, Vol. 188, 1999, pàg. 247-250. ISSN: 0065-9290.
- Kress, Rainer. Linear Integral Equations (en (anglès)). Springer, 2014. ISBN 978-1-4614-9592-5.
- Van Assche, Walter. Asymptotics for Orthogonal Polynomials (en (anglès)). Springer, 1987. ISBN 3-540-18023-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Yulian Sokhotski» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Youschevitch, A.P. «Sokhotsky, Yulian-Karl Vasilievich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 octubre 2017].