Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Zamacueca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gènere musicalZamacueca
OrigenPerú Modifica el valor a Wikidata
Part demúsica popular hispanoamericana Modifica el valor a Wikidata

La zamacueca és un estil musical llatinoamericà[1] i un ball en parella en el qual es representa el setge amorós d'una dona sobre un home.

L'origen de la zamacueca és peruà. Neix a Lima (Perú) durant els segles xvi i xvii, en ple virregnat, dels barris del Rímac i les festes dels Barris Alts, els barris del Callao i els bars ubicats entre els ponts, els carrers i Balcones Limeños

El ritme i l'execució de la zamacueca limeña neix entre els diversos grups ètnics que vivien durant el virregnat a Lima, ja que en la seva immensa majoria es tractava d'esclaus africans els que practicaven aquest ball. També el solien practicar mulats, indígenes, mestissos, espanyols, moriscs, gitanos i sefardites.

El ritme en què es tocava la zamacueca solia ser amb el llaüt (abans de convertir-se oficialment en la guitarra) l'arpa i el caixó peruà.

La zamacueca arriba a Xile (amb el nom de cueca) entre el 1810 i el 1825[2] a través del port de Valparaíso per la mà de músics del Callao (al port de Lima).

Des de Xile s'anirà estenent fins a Mendoza (Argentina) on es convertirà en la cueca cuyana o en la zamba. Més endavant la zamacueca arriba a Bolívia des d'Arequipa (Perú), i des de Bolívia arriba també a l'Argentina, on es converteix en la cueca norteña

Després de la guerra del Pacífic (entre el Perú i Xile) els peruans començaren a anomenar a la seva cueca marinera. Existeixen diversos tipus de marinera: limeña, norteña, serrana i de la selva.

Antics balls similars foren: la zanguaraña, el canto jarana i la resbalosa.

Referències

[modifica]
  1. «Zamacueca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La Zamacueca» (en castellà). Fondo de Investigación y Documentación de Música Tradicional Chilena Margot Loyola Palacios. Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso. [Consulta: 2 maig 2021].