Zara Nelsova
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 desembre 1918 Winnipeg (Canadà) |
| Mort | 10 octubre 2002 (83 anys) Manhattan (Nova York) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música |
| Ocupació | violoncel·lista, professora de música, professora d'universitat |
| Ocupador | Juilliard School |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Violoncel |
  
| |
Zara Nelsova (Winnipeg, Canadà, 23 de desembre de 1918 - Manhattan, Nova York, EUA, 10 d'octubre de 2002) fou una violoncel·lista canadenca.
Biografia
[modifica]El seu nom de naixement fou Sara Katznelson, filla de pares descendents d'emigrants russos jueus. Va donar el seu primer concert als cinc anys, a Winnipeg. La família es va traslladar a viure a Londres, on Zara Nelsova va estudiar al London Cell School amb Herbert Walenn.[1] Sir John Barbirolli la va sentir tocar i la va presentar a Pau Casals, de qui va rebre lliçons addicionals. En 1932, quan tenia 13 anys, va fer el seu debut de Londres en un recital i també va aparèixer com a solista de concert amb Sir Malcolm Sargent i l'Orquestra Simfònica de Londres. Durant la Segona Guerra Mundial va ser la violoncel·lista principal de l'Orquestra Simfònica de Toronto. En 1942 va fer el seu debut com a solista als Estats Units d'Amèrica, al Town Hall de Nova York. De 1942 a 1944 va ser violoncel·lista del quartet canadenc Conservatory String Quartet, del Conservatori Real de Música de Toronto.
En 1949 Nelsova va marxar a viure de nou a Londres, on va estrenar al Regne Unit obres de Samuel Barber, Paul Hindemith, Dmitri Xostakóvitx i Ernest Bloch, qui li va dedicar les seves tres suites per a violoncel sol. Nelsova va estrenar el concert d'Hugh Wood als Proms de 1969. En 1955 va esdevenir ciutadana estatunidenca i va actuar com a solista per moltes orquestres importants, incloent-hi les de Boston, Winnipeg, Mont-real i l'Orquestra Filharmònica de Nova York. Va viatjar extensament i va ser, en 1966, la primera violoncel·lista estatunidenca en oferir un concert en la Unió Soviètica. Nelsova va interpretar i promoure el concert de violoncel d'Edward Elgar quan aquest era encara poc conegut, molt abans que Jacqueline du Pré ho interpretés i popularitzés. Nelsova el va interpretar en concert i també en recital, amb una reducció a piano de la partitura d'orquestra.
En 1965 va participar en un concert a Madrid, al teatre Monumental Cinema, amb l'Orquestra Nacional d'Espanya, interpretant el Concert violoncel de Dvořák sota la direcció de Frühbeck de Burgos.[2]
Entre 1966 i 1973 va estar casada amb el pianista estatunidenc Grant Johannesen, amb qui sovint va actuar i enregistrar discos.[3] Les seves excel·lents versions de Schelomo de Bloch i del Concert de violoncel de Barber va ser enregistrades amb els compositors dirigint l'orquestra. Temps més tard Nelsova va tornar a enregistrar Schelomo sota la direcció d'Ernest Ansermet, igualment pel segell Decca de Londres.
Nelsova tocava un violoncel Stradivari de 1726, de nom "Marquès de Corberon". Va donar classes de violoncel a la Juilliard School de Nova York entre 1962 i 2002, l'any de la seva mort. En 1978 Gerhard Samuel va compondre l'obra In Memoriam DQ per a violoncel solo (copyright 1990 MMB Music) per a Zara Nelsova, estrenat el 7 de gener de 1980.
Nelsova va morir en Nova York en 2002, a 83 anys.[4]
Premi Zara Nelsova per a violoncel·listes emergents
[modifica]En 2008, en el Concurs Internacional de Violoncel de Naumburg, es va crear el Premi Zara Nelsova, sent el guanyador Saeunn Thorsteinsdottir, d'Islàndia.[5] Es va presentar un altre premi en el Festival Internacional de Violoncel del Canadà de 2011, per a violoncel·listes emergents canadencs, sent Se-Doo Parc el guanyador.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ «Zara Nelsova a Cellist.nl». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ «Orquesta Nacional». ABC, 17-01-1965, pàg. 94.
- ↑ Steinberg, Michael, "Johannesen, Grant," a New Grove Dictionary of Music and Musicians
- ↑ Goodwin, Noel i Richard Wigmore, "Nelsova, Zara" al New Grove Dictionary of Music and Musicians.
- ↑ "THE WALTER W. NAUMBURG FOUNDATION Announces Winners of INTERNATIONAL VIOLONCELLO COMPETITION". Instant Encore.
- ↑ "Internationally renowned cellist had North End Winnipeg roots". Winnipeg Free Press, per Alison Mayes, 18 de juny de 2011
- ↑ "Cello Festival of Canada sweet-sounding success." Winnipeg Free Press, 22 de juny de 2011.