Zosma
Duhr (δ Leonis / δ Leo / 68 Leonis) és una estrella a la constel·lació de Lleó també coneguda pel nom de Zosma. De magnitud aparent +2,56[7] és la quarta estrella més brillant de la constel·lació, darrere de Regulus (α Leonis), Denébola (β Leonis) i Algieba (γ Leonis). Forma part del corrent d'estrelles de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major,[8] grup que comparteix un moviment comú a través de l'espai.
Nom
[modifica]El nom de Duhr, també escrit com Dhur, prové de l'àrab A l'Thahr al-Assad i significa "l'esquena del lleó", dona referència a la seva posició dins de la constel·lació. Zosma o Zozma, l'altre nom habitual de l'estrella, és una paraula persa que significa "faixa" o "taparrabos".[9] Zubr és una altra denominació menys freqüent utilitzada per designar Delta Leonis.
Al costat de Cherta (θ Leonis), Duhr formava el En Kihil al-Assad àrab, "espai entre les espatlles del lleó", així com En Haratan, transcrit a vegades com Chorto, i traduït com les "dues petites costelles" o "forats" penetrant en l'interior del lleó.[9]
Característiques físiques
[modifica]Duhr és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A4V amb una temperatura efectiva de 8.350 K. 23 vegades més lluminosa que el Sol, el seu radi és el doble del radi solar. Té una alta velocitat de rotació de com a mínim 180 km / s el seu equador és 90 vegades més gran que el del Sol, amb un període de rotació de menys de mig dia. A diferència de la seva veïna Denébola i d'altres estrelles semblants, no s'ha detectat un núvol de pols al voltant que es pugui relacionar amb la presència de planetes extrasolars. La seva edat està compresa entre 600 i 750 milions d'anys,[10] i es calcula que en uns 300 o 400 milions d'anys començarà a transformar-se en una gegant taronja.
Es pensa que Duhr pot ser una variable polsant de tipus Delta Scuti.[10] Es troba relativament propera a la Terra, a 58 anys llum de distància.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ Tabetha S. Boyajian «Stellar diameters and temperatures. III. Main-sequence A, F, G, and K stars: additional high-precision measurements and empirical relations» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 13-06-2013, pàg. 40. DOI: 10.1088/0004-637X/771/1/40.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Duhr (SIMBAD)
- ↑ Duhr Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (Catàleg d'Estrelles Brillants)
- ↑ 9,0 9,1 Zosma (The Fixed Stars)
- ↑ 10,0 10,1 «Zosma (Stars, Jim Kaler)». Arxivat de l'original el 2009-02-11. [Consulta: 27 febrer 2010].