cuiner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kujˈne/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /kujˈne/
	valencià /kujˈneɾ/, /kwiˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De cuina i el sufix -er, segle XV.

Nom

cuiner m. ‎(plural cuiners, femení cuinera)

1. Persona l'ofici de la qual és cuinar aliments per altres.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Koch ^(de)
• Anglès: cook ^(en)
• Asturià: cocineru ^(ast)
• Castellà: cocinero ^(es)
• Francès: cuisiner ^(fr)
• Italià: cuoco ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: cui·ner (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceinru)
• Anagrames: creuin, cruien

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB