espina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈpi.nə/, occidental /esˈpi.na/

Informal: occidental /asˈpi.na/, occidental /asˈpi.nɛ/

• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí spīna.

Nom

espina f. ‎(plural espines)

1. Extrems punxants presents en les tiges d'algunes plantes, per exemple el roser.
2. Esquelet dels peixos.

Sinònims

• [1] punxa

Traduccions

1

• Afrikaans: doring ^(af)
• Alemany: Dorn ^(de) m.
• Anglès: thorn ^(en)
• Àrab: أَسَلَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: փուշ ^(hy) ‎(puix)
• Basc: arantza ^(eu)
• Búlgar: трън ^(bg) m. ‎(tran)
• Castellà: espina ^(es)
• Coreà: 가시 ^(ko) ‎(gasi)
• Danès: torn ^(da) c.
• Eslovac: tŕň ^(sk) m.
• Esperanto: dorno ^(eo)
• Feroès: tornur ^(fo) m.
• Francès: épine ^(fr)
• Friülà: spine ^(fur) f.
• Gallec: espiña ^(gl) f.
• Gal·lès: draenen ^(cy) f.
• Georgià: ეკალი ^(ka) ‎(èkali)
• Grec: αγκάθι ^(el) n. ‎(angathi)
• Grec antic: ἄκανθα ^(grc) f. ‎(ákantha)
• Hebreu: שית‎ ^(he) m.
• Hindi: काँटा ^(hi) m.
• Hongarès: tüske ^(hu)
• Ídix: דאָרנ‎ ^(yi) m.
• Indonesi: duri ^(id)
• Irlandès: dealg ^(ga) f.
• Italià: spina ^(it)
• Japonès: 刺 ^(ja)
• Kurd: strî ^(ku)
• Letó: ērkšķis ^(lv) m.
• Lituà: rakis ^(lt)
• Llatí: spina ^(la) f.
• Macedoni: трн ^(mk) m.
• Neerlandès: doorn ^(nl) m.
• Noruec: torn ^(no) m.
• Occità: espina ^(oc) f.
• Polonès: cierń ^(pl) m.
• Portuguès: espinho ^(pt) m.
• Retoromànic: spina ^(rm) f., spegna ^(rm) f.
• Romanès: spin ^(ro) n.
• Rus: шип ^(ru) m. ‎(xip), колю́чка ^(ru) f. ‎(koliütxka)
• Sard: ispina ^(sc) f.
• Serbocroat: trn ^(sh) m.
• Suec: törne ^(sv) c.
• Tai: หนาม ^(th)
• Turc: diken ^(tr)
• Txec: trn ^(cs) m.
• Urdú: کانٹا‎ ^(ur) m.
• Vietnamita: gai ^(vi)
• Xinès: 刺 ^(zh) ‎(cì)

2

• Anglès: spine ^(en)
• Castellà: raspa ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pi·na (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeinps)
• Anagrames: aspien, sàpien

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈpi.na/, meridional /ehˈpi.na/

Americà: alt /esˈpi.na/, baix /ehˈpi.na/

• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí spina.

Nom

espina f. ‎(plural espinas)

1. espina

Verb

espina

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb espinar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb espinar

Variants

• [2]: (voseo) espiná

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pi·na (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeinps)
• Anagrames: espían, naipes, napéis, peinas, peinás, penáis, pianes, piasen, piensa

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre espina