mens: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: limpieza de enlaces interwiki viejos |
→{{-la-}}: format |
||
(6 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
== {{-la-}} == |
== {{-la-}} == |
||
{{la-pron|mēns}} |
{{la-pron|mēns}} |
||
{{-etimologia-}} Del |
{{-etimologia-}} Del protoindoeuropeu ''*méntis-'' («pensament»). Hi ha termes cognats en diverses llengües, en grec antic {{m|grc|μένος}}, {{m|grc|μνήμη}}, {{m|grc|μανίᾱ}}; en sànscrit {{m|sa|मति|trans=matí}}; en rus {{m|ru|мнить|trad=pensar}}. |
||
===Nom=== |
=== Nom === |
||
{{la-nom|mēns|mentis|f}} |
{{la-nom|mēns|mentis|f}} |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
# [[intel·ligència]], [[raonament]] |
# [[intel·ligència]], [[raonament]] |
||
==== |
==== Declinació ==== |
||
{{la-nom-decl|mēns|mentis|f}} |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
{{-notes-}} |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
{{-der-}} |
{{-der-}} |
||
{{colauto| |
|||
{{columnes|50%}} |
|||
* {{e|la|āmens}} |
* {{e|la|āmens}} |
||
* {{e|la|āmentia}} |
* {{e|la|āmentia}} |
||
* {{e|la|dēmens}} |
* {{e|la|dēmens}} |
||
* {{e|la|dēmentia}} |
* {{e|la|dēmentia}} |
||
{{columna nova}} |
|||
* {{e|la|mentālis}} |
* {{e|la|mentālis}} |
||
* {{e|la|mentiō}} |
* {{e|la|mentiō}} |
||
* {{e|la|mentior}} |
* {{e|la|mentior}} |
||
}} |
|||
{{final columnes}} |
|||
===Referències=== |
|||
<references/> |
Revisió de 19:41, 17 jul 2024
Llatí
[modifica]Nom
[modifica]mēns f. (genitiu mentis)
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | mēns | mentēs |
Vocatiu | mēns | mentēs |
Acusatiu | mentem | mentēs |
Genitiu | mentis | mentium |
Datiu | mentī | mentibus |
Ablatiu | mente | mentibus |
Notes
[modifica]- En la majoria dels textos en llatí clàssic, la forma ablativa singular mente acompanyada d'un adjectiu femení formava una perífrasi adverbial que servia per expressar l'estat mental d'una persona, per exemple: vēlōcī mente («àgil mental»).
- «sed obstinata mente perfer, obdura» (Catul, poema 8, vers 11, segle I aC)
- però de ment decidida, resistent
- «sensit enim simulata mente locutam» (Virgili, Eneida, llibre IV, vers 105, segle I aC)
- va notar que ella havia parlat amb fals propòsit
- En el llatí tardà aquesta construcció es va estendre a altres adjectius i usos, i en llatí vulgar com en les llengües romàniques va esdevenir un sufix adverbial.
- «singulariter pro solamente» (Reichenau, glosses)
- únicament singular