Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

mens: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: limpieza de enlaces interwiki viejos
 
(6 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
== {{-la-}} ==
== {{-la-}} ==
{{la-pron|mēns}}
{{la-pron|mēns}}
{{-etimologia-}} Del terme indoeuropeu ''méntis-'' («pensament»). Hi ha termes cognats en diverses llengües, en grec antic més d'un: {{terme|grc|μένος|trans=ménos}}, {{terme|grc|μνήμη|trans=mnḗmē}}, {{terme|grc|μανίᾱ|trans=maníā}}; en sànscrit {{terme|sa|मति |trans=matí}}; en rus {{terme|ru|мнить|trad=pensar}}.
{{-etimologia-}} Del protoindoeuropeu ''*méntis-'' («pensament»). Hi ha termes cognats en diverses llengües, en grec antic {{m|grc|μένος}}, {{m|grc|μνήμη}}, {{m|grc|μανίᾱ}}; en sànscrit {{m|sa|मति|trans=matí}}; en rus {{m|ru|мнить|trad=pensar}}.


===Nom===
=== Nom ===
{{la-nom|mēns|mentis|f}}
{{la-nom|mēns|mentis|f}}


Línia 9: Línia 9:
# [[intel·ligència]], [[raonament]]
# [[intel·ligència]], [[raonament]]


====Nota d'ús====
==== Declinació ====
{{la-nom-decl|mēns|mentis|f}}
En la majoria dels textos en llatí clàssic, la forma ablativa singular {{terme|la|mente}} acompanyada d'un adjectiu femení formava una perífrasi adverbial que servia per expressar l'estat mental d'una persona, per exemple: ''vēlōcī mente'' («àgil mental»).
: Ex.: "''sed obstinata '''mente''' perfer, obdura''" (traducció: «però de ment decidida, resistent»)<ref>[[:w:Valeri Catul|Catul]], poema 8, vers 11, exemple del segle I aC</ref>
: Ex.: "''sensit enim simulata '''mente''' locutam''" (traducció: «va notar que ella havia parlat amb fals propòsit»)<ref>[[:w:Virgili|Virgili]], "Eneida" , llibre IV, vers 105, exemple del segle I aC</ref>


{{-notes-}}
En el llatí tardà aquesta construcció es va estendre a altres adjectius i usos, i en llatí vulgar com en les llengües romàniques va esdevenir un sufix adverbial.
* En la majoria dels textos en llatí clàssic, la forma ablativa singular {{m|la|mente}} acompanyada d'un adjectiu femení formava una perífrasi adverbial que servia per expressar l'estat mental d'una persona, per exemple: {{m|la||vēlōcī mente|t=àgil mental}}.
: Ex.: "''singulariter pro sola'''mente''' ''" (traducció: «únicament singular»)<ref>[[:w:Hermann de Reichenau|Reichenau]], glosses</ref>
*: {{ex-cit|la|sed obstinata '''mente''' perfer, obdura|però de ment decidida, resistent|ref=Catul, poema 8, vers 11, segle I aC}}
*: {{ex-cit|la|sensit enim simulata '''mente''' locutam|va notar que ella havia parlat amb fals propòsit|ref=Virgili, ''Eneida'', llibre IV, vers 105, segle I aC}}
* En el llatí tardà aquesta construcció es va estendre a altres adjectius i usos, i en llatí vulgar com en les llengües romàniques va esdevenir un sufix adverbial.
*: {{ex-cit|la|singulariter pro sola'''mente'''|únicament singular|ref=Reichenau, glosses}}


{{-der-}}
{{-der-}}
{{colauto|
{{columnes|50%}}
* {{e|la|āmens}}
* {{e|la|āmens}}
* {{e|la|āmentia}}
* {{e|la|āmentia}}
* {{e|la|dēmens}}
* {{e|la|dēmens}}
* {{e|la|dēmentia}}
* {{e|la|dēmentia}}
{{columna nova}}
* {{e|la|mentālis}}
* {{e|la|mentālis}}
* {{e|la|mentiō}}
* {{e|la|mentiō}}
* {{e|la|mentior}}
* {{e|la|mentior}}
}}
{{final columnes}}

===Referències===
<references/>

Revisió de 19:41, 17 jul 2024

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /mɛns/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *méntis- («pensament»). Hi ha termes cognats en diverses llengües, en grec antic μένος ‎(ménos), μνήμη ‎(mnḗmē), μανίᾱ ‎(maníā); en sànscrit मति ‎(matí); en rus мнить ‎(mnit, «pensar»).

mēns f. ‎(genitiu mentis)

  1. ment, pensament
  2. intel·ligència, raonament

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu mēns mentēs
Vocatiu mēns mentēs
Acusatiu mentem mentēs
Genitiu mentis mentium
Datiu mentī mentibus
Ablatiu mente mentibus


Notes

[modifica]
  • En la majoria dels textos en llatí clàssic, la forma ablativa singular mente acompanyada d'un adjectiu femení formava una perífrasi adverbial que servia per expressar l'estat mental d'una persona, per exemple: vēlōcī mente ‎(«àgil mental»).
    «sed obstinata mente perfer, obdura» (Catul, poema 8, vers 11, segle I aC)
    però de ment decidida, resistent
    «sensit enim simulata mente locutam» (Virgili, Eneida, llibre IV, vers 105, segle I aC)
    va notar que ella havia parlat amb fals propòsit
  • En el llatí tardà aquesta construcció es va estendre a altres adjectius i usos, i en llatí vulgar com en les llengües romàniques va esdevenir un sufix adverbial.
    «singulariter pro solamente» (Reichenau, glosses)
    únicament singular

Derivats

[modifica]