Fortuna

Potser volíeu: fortuna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /furˈtu.nə/
	balear /foɾˈtu.nə/, /furˈtu.nə/
Occidental:	/foɾˈtu.na/

• Rimes: -una
• Etimologia: Del llatí Fortuna.

Nom propi

Fortuna f.

1. (mitologia romana) Deessa del destí humà.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Fortuna ^(en)
• Castellà: Fortuna ^(es)
• Llatí: Fortuna ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: For·tu·na (3)
• Heterograma de 7 lletres (afnortu)
• Anagrama: furonat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fɔrˈtuː.na/
• Etimologia: De fortuna.

Nom propi

Fortūna f. ‎(genitiu Fortūnae)

1. (mitologia romana) Fortuna

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Fortūna	-
Vocatiu	Fortūna	-
Acusatiu	Fortūnam	-
Genitiu	Fortūnae	-
Datiu	Fortūnae	-
Ablatiu	Fortūnā	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Fortuna». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.