cervell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sərˈbeʎ/, balear /səɾˈveʎ/
Occidental:	nord-occidental /serˈβeʎ/
	valencià /seɾˈveʎ/, /seɾˈβeʎ/
Informal:	iodització central /sərˈbej/ⓘ

• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí cerebellum, diminutiu de cerebrum, segle XIII. Doblet del cultisme cerebel.

Nom

cervell m. ‎(plural cervells)

1. (anatomia) Òrgan dels animals que conté neurones i és capaç de coordinar els moviments del cos, les funcions vitals i el pensament.
2. Cap d'una operació o similar.
3. Persona molt llesta.

Sinònims

• (òrgan): cap, carbassot, clepsa, closca, crani, crisma, ment, testa
• cap, discerniment, judici, juí, raonament, raó, saviesa, senderi, seny, sindèresi, talent
• (persona llesta): geni

Derivats

• cerebral

Traduccions

Òrgan

• Alemany: Gehirn ^(de) n., Hirn ^(de) n.
• Asturià: cerebru ^(ast) m.
• Búlgar: мо́зък ^(bg) m. ‎(mózak)
• Castellà: cerebro ^(es) m.
• Danès: hjerne ^(da) c.
• Eslovac: mozog ^(sk) m.
• Eslovè: možgani ^(sl) m. pl.
• Esperanto: cerbo ^(eo)
• Francès: cerveau ^(fr) m.
• Gallec: cerebro ^(gl) m.
• Grec: εγκέφαλος ^(el) m. ‎(enguéfalos)
• Grec antic: ἐγκέφαλος ^(grc) m. ‎(enképhalos)
• Indonesi: otak ^(id)
• Irlandès: inchinn ^(ga) f.
• Italià: cervello ^(it) m.
• Japonès: 脳 ^(ja)
• Llatí: cerebrum ^(la) n.
• Maltès: moħħ ^(mt) m.
• Neerlandès: brein ^(nl) n.
• Noruec: hjerne ^(no)
• Occità: cervèl ^(oc) m.
• Persa: مغز‎ ^(fa)
• Polonès: mózg ^(pl) m.
• Portuguès: cérebro ^(pt) m.
• Quítxua: ñutgo ^(qu)
• Retoromànic: tscharvè ^(rm) m.
• Romanès: creier ^(ro) m.
• Rus: мозг ^(ru) m. ‎(mozg)
• Sard: cerbedhu ^(sc)
• Serbocroat: мозак ^(sh), mozak ^(sh)
• Sicilià: ciriveddu ^(scn) m.
• Suahili: ubongo ^(sw)
• Suec: hjärna ^(sv) c.
• Turc: beyin ^(tr)
• Txec: mozek ^(cs) m.
• Xinès: 腦 ^(zh) ‎(脑, nǎo)

Miscel·lània

• Síl·labes: cer·vell (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC