abadira

Basc

• Etimologia: Del romanç abad, del llatí abbas.

Nom

abadira anim.

1. abadejo

Declinació

Nom comú animat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu abadira abadira abadirak Ergatiu abadirak abadirak abadirek Datiu abadirari abadirari abadirei Genitiu abadiraren abadiraren abadiren Comitatiu abadirarekin abadirarekin abadirekin Benefactiu abadirarentzat abadirarentzat abadirentzat Instrumental abadiraz abadiraz abadirez Partitiu abadirarik - - Prolatiu abadiratzat - - Causal abadirarengatik abadirarengatik abadirengatik Locatius Inessiu abadirarengan abadirarengan abadirengan Ablatiu abadirarengandik abadirarengandik abadirengandik Al·latiu abadirarengana abadirarengana abadirengana Terminatiu abadirarenganaino abadirarenganaino abadirenganaino Al·l. direcional abadirarenganantz abadirarenganantz abadirenganantz Gen. locatiu abadirarenganako abadirarenganako abadirenganako