abomino

Potser volíeu: abominò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.βuˈmi.nu/, occidental /a.βoˈmi.no/
• Rimes: -ino

Verb

abomino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abominar.

   [Jo] abomino, abomine, abomín o abomini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abominar.

   [Que jo] abomino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] abomini o abomine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abominar.

   [Que ell/ella/vostè] abomino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abomini o abomine.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.βoˈmi.no\

Americà: alt /a.boˈmi.no/, baix \a.βoˈmi.no\

• Rimes: -ino

Verb

abomino

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abominar

Italià

Verb

abomino

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de abominare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈboː.mɪ.noː/

Verb

abōminō ‎(1a present^?), abōminās ‎(2a present), abōmināre ‎(infinitiu), abōmināvī ‎(perfet), abōminātum ‎(supí)

1. forma arcaica de abominor