arcà

Potser volíeu: arca, -arca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈka/, occidental /aɾˈka/
• Rimes: -a
• Homòfon: arcar
• Etimologia: Del llatí arcanus, segle XIX.

Adjectiu

arcà m. ‎(femení arcana, plural masculí arcans, plural femení arcanes)

1. Secret, amagat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: arcane ^(en)
• Castellà: arcano ^(es)
• Francès: arcane ^(fr)

Nom

arcà m. ‎(plural arcans)

1. Misteri, secret molt reservat i important.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mystery ^(en)
• Castellà: arcano ^(es)
• Francès: mystère ^(fr) profond
• Italià: arcano ^(it)
• Llatí: arcanus ^(la)

Verb

arcà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de arcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·cà (2)
• Anagrames: acar, cara, carà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.