borde

Potser volíeu: bordé

Català

Verb

borde

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bordar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bordar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bordar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bordar.

Variants

• [1] bordo, bordi, bord
• [2] bordi
• [3] bordi
• [4] bordi

Miscel·lània

• Anagrames: brode, dobre

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈboɾ.ðe\
• Rimes: -oɾde
• Etimologia:

[1] Del català bord.

[2] Del francès bord.

[3] Forma conjugada de bordar.

Adjectiu

borde inv. ‎(plural bordes)

1. bord, bastard
2. (col·loquial) impertinent, antipàtic

Sinònims

• [1]: bastardo

Nom

borde m. ‎(plural bordes)

1. vora

Sinònims

• extremo, orilla

Verb

borde

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb bordar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb bordar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb bordar

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·de (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre borde