care

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.ɾə/, occidental /ˈka.ɾe/
• Rimes: -aɾe

Verb

care

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de carar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb carar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb carar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb carar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·re (2)
• Anagrames: acer ^(alfagrama), acre, cera, crea, creà, reca, recà

Anglès

• Pronúncia: /keəʳ/
• Etimologia:

[Nom] De l'anglès antic caru, cearu, del protogermànic *karō ‎(«lament»).

[Verb] De l'anglès antic carian, cearian, també del grm-pro *karō.

Nom

care ‎(normalment incomptable, plural cares)

1. (incomptable) cura

   It should be applied with care.

   Hauria de ser aplicat amb cura.

2. (comptable) preocupació

Verb

care ‎(3a persona singular present cares, gerundi caring, passat i participi cared)

1. preocupar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: acre, race

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre care
• Per a més informació vegeu l'entrada al Cambridge English Dictionary© sobre care

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈkaː.re/

Adjectiu

care f. pl.

1. forma plural de cara

Miscel·lània

• Síl·labes: cà·re (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaː.rɛ/

Adjectiu

cāre

1. vocatiu masculí singular de cārus