cotna

Potser volíeu: cotnà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkon.nə/, occidental /ˈkon.na/
• Etimologia: Del llatí vulgar *cutenna, d’origen obscur probablement preromà, relacionat amb cutis ‎(«pell»), segle XIII.

Nom

cotna f. ‎(plural cotnes)

1. Pell grossa i dura de certs aliments, cansalada, pernil, formatge.
2. (valencià septentrional) desvergonyiment

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rind ^(en)
• Castellà: corteza ^(es) f.
• Francès: couenne ^(fr) f.
• Italià: cotenna ^(it) f.
• Portuguès: côdea ^(pt) f.

Verb

cotna

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cotnar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cotnar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cot·na (2)
• Anagrames: canto, cantó, Cantó, Conat, conta, contà, nocat, tanco

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB