curandero

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɾənˈde.ɾu/
	balear /ku.ɾənˈde.ɾo/, /ku.ɾənˈde.ɾu/
Occidental:	/ku.ɾanˈde.ɾo/

• Rimes: -eɾo
• Etimologia: Del castellà curandero, de curar ‎(«guarir»), segle XIX.

Nom

curandero m. ‎(plural curanderos, femení curandera)

1. Remeier que practica la medicina sense autoritat.

Sinònims

• adobador
• medecinaire
• medeciner

Traduccions

Traduccions

• Anglès: quack ^(en)
• Castellà: curandero ^(es) m.
• Francès: guérisseur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ran·de·ro (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ku.ɾanˈde.ɾo/, meridional \ku.ɾaŋˈde.ɾo\

Americà: alt /k(u).ɾanˈde.ɾo/, baix \ku.ɾaŋˈde.ɾo\, austral /ku.ɾanˈde.ɾo/

• Rimes: -eɾo
• Etimologia: De curar i el sufix -ero.

Nom

curandero m. ‎(plural curanderos, femení curandera)

1. fetiller
2. curandero

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ran·de·ro (4)