encanonar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.kə.nuˈna/
	balear /əŋ.kə.noˈna/, /əŋ.kə.nuˈna/
Occidental:	nord-occidental /eŋ.ka.noˈna/
	valencià /eŋ.ka.noˈnaɾ/, /eŋ.ka.noˈna/
Informal:	nord-occidental /aŋ.ka.noˈna/, valencià /aŋ.ka.noˈnaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: encanonà
• Etimologia: Del prefix en- i canó.

Verb

encanonar trans.

1. Apuntar amb el canó d'una arma, sovint per amenaçar.
2. Enfilar alguna cosa en un canó.
3. (valencià) canonar (canons de ploma)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	encanonar			haver encanonat
gerundi	encanonant			havent encanonat
participi	encanonat, encanonada, encanonats, encanonades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encanono	encanones	encanona	encanonem	encanoneu	encanonen
	encanone						val
	encanoni						sept
	encanon			encanonam	encanonau		bal
imperfet	encanonava	encanonaves	encanonava	encanonàvem	encanonàveu	encanonaven
passat simple	encanoní	encanonares	encanonà	encanonàrem	encanonàreu	encanonaren
futur	encanonaré	encanonaràs	encanonarà	encanonarem	encanonareu	encanonaran
condicional	encanonaria	encanonaries	encanonaria	encanonaríem	encanonaríeu	encanonarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	encanoni	encanonis	encanoni	encanonem	encanoneu	encanonin
	encanone	encanones	encanone			encanonen	occ, bal
imperfet	encanonés	encanonessis	encanonés	encanonéssim	encanonéssiu	encanonessin
		encanonesses		encanonéssem	encanonésseu	encanonessen
	encanonàs	encanonassis	encanonàs	encanonàssim	encanonàssiu	encanonassin	bal
		encanonasses		encanonàssem	encanonàsseu	encanonassen	val, bal (1)
	encanonara	encanonares	encanonara	encanonàrem	encanonàreu	encanonaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	encanona	encanoni	encanonem	encanoneu	encanonin
	–				encanonau		bal
	–		encanone			encanonen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... encanonat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... encanonar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... encanonat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... encanonat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... encanonat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... encanonat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... encanonar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... encanonat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... encanonat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... encanonat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: encanono, encanona, encanonem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

encanonar [1] (apuntar)

• Anglès: point ^(en)
• Castellà: encañonar ^(es)
• Francès: viser ^(fr)

encanonar [2] (enfilar)

• Anglès: pipe ^(en)
• Castellà: entubar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·no·nar (4)
• Anagrama: canonaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot