- Pronúncia(i): oriental /əˈɲor/, occidental /eˈɲoɾ/
- Rimes: -oɾ
- Etimologia: De enyorar, segle XV.
enyor m. (plural enyors)
- enyorança
enyor
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enyorar.
- Síl·labes: e·nyor (2)
- Anagrama: renyó
enyor
- primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de enyorar
- primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de enyorar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de enyorar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de enyorar