Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

era

De Viccionari
Potser volíeu: -era, ERA, erá, èra

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈe.ɾə/, occidental /ˈe.ɾa/
  • Rimes: -eɾa
  • Etimologia: [1] Del llatí ārea ‎(«pati»), segle XI. Doblet del cultisme àrea.
  • Etimologia: [2] Del llatí tardà aera ‎(«xifra»), segle XIV.

era f. ‎(plural eres)

  1. (agricultura) Espai ample en una explotació agrícola de cereals destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla.

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

era f. ‎(plural eres)

  1. Període llarg amb esdeveniments que el diferencien d'altres períodes.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

era

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: e·ra (2)
  • Anagrames: rea, Rea

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈe.ɾa/
  • Rimes: -eɾa
  • Homòfon: Hera
  • Etimologia:
Del llatí area [1].
Del llatí aera [2].

era f. ‎(plural eras)

  1. (agricultura) era

era f. ‎(plural eras)

  1. era (període de temps)

Verb

[modifica]

era

  1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet d’indicatiu del verb ser
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet d’indicatiu del verb ser

Verb

[modifica]

era

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb erar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb erar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre era

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

era

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de esser
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de esser

Italià

[modifica]

Verb

[modifica]

era

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de essere

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈe.ɾo̞/
  • Àudio: Bearn

Article

[modifica]

era f. ‎(plural eras o es [aranès], masculí eth)

  1. (gascó pirinenc) forma alternativa de la ‎(«article definit»)

Contraccions

[modifica]

Pronom

[modifica]

era f. ‎(plural eras o eres [aranès])

  1. (gascó) forma alternativa de ela ‎(«ella»)