Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

esmorzar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əz.murˈza/
balear /əz.moɾˈza/, /əz.murˈza/
alguerès /az.mulˈza/
Occidental:  nord-occidental /ez.morˈza/
valencià /ez.moɾˈzaɾ/, /ez.moɾˈza/
Informal:  nord-occidental /az.morˈza/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic almorzar amb canvi de prefix per hipercorrecció desarabitzant, del romandalusí valencià amorzar o *almorzo, del llatí vulgar *admordium ‎(«un mos») adoptant la forma verbal per analogia amb la sèrie dinar/berenar/sopar, de admordēre ‎(«fer un bocí»), segle XVI. Transferit de València a Catalunya, va substituir els termes gal·loromànics desdejunar i l’antic dinar o [primer] berenar adoptant ambdós sentits de primer bocí i menjada a mig matí. Cognat del castellà almorzar. Inexistent històricament en balear on es percep com a hispanisme. Coromines també ho va considerar així, però després se'n va desdir.

esmorzar m. ‎(plural esmorzars)

  1. El primer menjar del dia.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

esmorzar intr., trans.

  1. (intransitiu) Prendre el primer menjar del dia.
  2. (transitiu, castellanisme) Menjar una cosa per esmorzar, esmorzar de.
    «Després vam esmorzar pa amb formatge i olives negres» (Joan Francesc Mira i Casterà, El desig dels dies, pàg. 271, Eliseu Climent (ed.), 1981)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: esmorzo, esmorza, esmorzem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·mor·zar (3)

Vegeu també

[modifica]