estacar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.təˈka/
Occidental:	nord-occidental /es.taˈka/
	valencià /es.taˈkaɾ/, /es.taˈka/
Informal:	nord-occidental /as.taˈka/, valencià /as.taˈkaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: estacà
• Etimologia: De estaca.

Verb

estacar trans., pron. ‎(pronominal estacar-se)

1. Lligar un animal a un lloc, generalment a una estaca.
2. (pronominal) encallar-se

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	estacar			haver estacat
gerundi	estacant			havent estacat
participi	estacat, estacada, estacats, estacades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estaco	estaques	estaca	estaquem	estaqueu	estaquen
	estaque						val
	estaqui						sept
	estac			estacam	estacau		bal
imperfet	estacava	estacaves	estacava	estacàvem	estacàveu	estacaven
passat simple	estaquí	estacares	estacà	estacàrem	estacàreu	estacaren
futur	estacaré	estacaràs	estacarà	estacarem	estacareu	estacaran
condicional	estacaria	estacaries	estacaria	estacaríem	estacaríeu	estacarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estaqui	estaquis	estaqui	estaquem	estaqueu	estaquin
	estaque	estaques	estaque			estaquen	occ, bal
imperfet	estaqués	estaquessis	estaqués	estaquéssim	estaquéssiu	estaquessin
		estaquesses		estaquéssem	estaquésseu	estaquessen
	estacàs	estacassis	estacàs	estacàssim	estacàssiu	estacassin	bal
		estacasses		estacàssem	estacàsseu	estacassen	val, bal (1)
	estacara	estacares	estacara	estacàrem	estacàreu	estacaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	estaca	estaqui	estaquem	estaqueu	estaquin
	–				estacau		bal
	–		estaque			estaquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... estacat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... estacar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... estacat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... estacat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... estacat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... estacat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... estacar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... estacat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... estacat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... estacat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: estaco, estaca, estaquem

Sinònims

• assegurar, cenyir, fixar, fermar, lligar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tie ^(en)
• Castellà: estacar ^(es)
• Francès: attacher ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·car (3)
• Anagrames: acerats, àcrates, atraces, atracés, càtares, escatar, tacares, tascaré, traesca

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estacar

Occità

Verb

estacar

1. lligar