incriminar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.kɾi.miˈna/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.kɾi.miˈna/
	valencià /iŋ.kɾi.miˈnaɾ/, /iŋ.kɾi.miˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: incriminà
• Etimologia: (pendent)

Verb

incriminar trans.

1. Acusar d'un crim.
2. Acusar com a culpable.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	incriminar			haver incriminat
gerundi	incriminant			havent incriminat
participi	incriminat, incriminada, incriminats, incriminades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incrimino	incrimines	incrimina	incriminem	incrimineu	incriminen
	incrimine						val
	incrimini						sept
	incrimín				incriminau		bal, alg
				incriminam			bal
imperfet	incriminava	incriminaves	incriminava	incriminàvem	incriminàveu	incriminaven
passat simple	incriminí	incriminares	incriminà	incriminàrem	incriminàreu	incriminaren
futur	incriminaré	incriminaràs	incriminarà	incriminarem	incriminareu	incriminaran
condicional	incriminaria	incriminaries	incriminaria	incriminaríem	incriminaríeu	incriminarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incrimini	incriminis	incrimini	incriminem	incrimineu	incriminin
	incrimine	incrimines	incrimine			incriminen	occ, bal
imperfet	incriminés	incriminessis	incriminés	incriminéssim	incriminéssiu	incriminessin
		incriminesses		incriminéssem	incriminésseu	incriminessen
	incriminàs	incriminassis	incriminàs	incriminàssim	incriminàssiu	incriminassin	bal
		incriminasses		incriminàssem	incriminàsseu	incriminassen	val, bal (1)
	incriminara	incriminares	incriminara	incriminàrem	incriminàreu	incriminaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	incrimina	incrimini	incriminem	incrimineu	incriminin
	–				incriminau		bal, alg
	–		incrimine			incriminen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				incriminàvom	incriminavo		centr, n-occ
	incriminavi						sept
	incriminaia	incriminaies	incriminaia	incriminàiem	incriminàieu	incriminaien	n-occ
condicional	incriminariva	incriminarives	incriminariva	incriminarívem	incriminaríveu	incriminariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incrimino	incriminos	incrimino	incrimineguem	incriminegueu		n-occ
imperfet	incriminessi		incriminessi				sept, alg
	incriminessa						centr, n-occ
	incrimineguessa	incrimineguesses	incriminegués	incrimineguéssom	incrimineguéssou	incrimineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... incriminat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... incriminar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... incriminat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... incriminat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... incriminat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... incriminat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... incriminar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... incriminat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... incriminat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... incriminat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: incrimino, incrimina, incriminem

Sinònims

• inculpar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: incriminate ^(en)
• Castellà: incriminar ^(es)
• Francès: incriminer ^(fr)
• Italià: incriminare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cri·mi·nar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.kɾi.miˈnaɾ\

Americà: alt \iŋ.k(ɾi).miˈnaɾ\, baix \iŋ.kɾi.miˈnaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

incriminar trans. ‎(present incrimino, passat incriminé, futur incriminaré)

1. incriminar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cri·mi·nar (4)