inculcar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.kuɫˈka/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.kuɫˈka/
	valencià /iŋ.kuɫˈkaɾ/, /iŋ.kuɫˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: inculcà
• Etimologia: Del llatí inculcāre.

Verb

inculcar trans.

1. Repetir una mateixa cosa moltes vegades.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	inculcar			haver inculcat
gerundi	inculcant			havent inculcat
participi	inculcat, inculcada, inculcats, inculcades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inculco	inculques	inculca	inculquem	inculqueu	inculquen
	inculque						val
	inculqui						sept
	inculc				inculcau		bal, alg
				inculcam			bal
imperfet	inculcava	inculcaves	inculcava	inculcàvem	inculcàveu	inculcaven
passat simple	inculquí	inculcares	inculcà	inculcàrem	inculcàreu	inculcaren
futur	inculcaré	inculcaràs	inculcarà	inculcarem	inculcareu	inculcaran
condicional	inculcaria	inculcaries	inculcaria	inculcaríem	inculcaríeu	inculcarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inculqui	inculquis	inculqui	inculquem	inculqueu	inculquin
	inculque	inculques	inculque			inculquen	occ, bal
imperfet	inculqués	inculquessis	inculqués	inculquéssim	inculquéssiu	inculquessin
		inculquesses		inculquéssem	inculquésseu	inculquessen
	inculcàs	inculcassis	inculcàs	inculcàssim	inculcàssiu	inculcassin	bal
		inculcasses		inculcàssem	inculcàsseu	inculcassen	val, bal (1)
	inculcara	inculcares	inculcara	inculcàrem	inculcàreu	inculcaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	inculca	inculqui	inculquem	inculqueu	inculquin
	–				inculcau		bal, alg
	–		inculque			inculquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				inculcàvom	inculcavo		centr, n-occ
	inculcavi						sept
	inculcaia	inculcaies	inculcaia	inculcàiem	inculcàieu	inculcaien	n-occ
condicional	inculcariva	inculcarives	inculcariva	inculcarívem	inculcaríveu	inculcariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inculco	inculcos	inculco	inculqueguem	inculquegueu		n-occ
imperfet	inculquessi		inculquessi				sept, alg
	inculquessa						centr, n-occ
	inculqueguessa	inculqueguesses	inculquegués	inculqueguéssom	inculqueguéssou	inculqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... inculcat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... inculcar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... inculcat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... inculcat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... inculcat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... inculcat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... inculcar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... inculcat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... inculcat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... inculcat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: inculco, inculca, inculquem

Derivats

• inculcable

Relacionats

• inculcació, inculcador

Traduccions

Traduccions

• Anglès: inculcate ^(en)
• Castellà: inculcar ^(es)
• Francès: inculquer ^(fr)
• Italià: inculcare ^(it)
• Llatí: inculcare ^(la)
• Occità: inculcar ^(oc)
• Portuguès: inculcar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cul·car (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.kulˈkaɾ\

Americà: alt \iŋ.k(u)lˈkaɾ\, baix \iŋ.kulˈkaɾ\

• Rimes: -aɾ.
• Etimologia: Del llatí inculcāre.

Verb

inculcar trans., pron. ‎(pronominal inculcarse, present inculco, passat inculqué, futur inculcaré)

1. inculcar

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		inculcar			haber inculcado
Gerundi		inculcando			habiendo inculcado
Participi		inculcado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	inculco	inculcas inculcás	inculca	inculcamos	inculcáis	inculcan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	inculcaba	inculcabas	inculcaba	inculcábamos	inculcabais	inculcaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	inculqué	inculcaste	inculcó	inculcamos	inculcasteis	inculcaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	inculcaré	inculcarás	inculcará	inculcaremos	inculcaréis	inculcarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	inculcaría	inculcarías	inculcaría	inculcaríamos	inculcaríais	inculcarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he inculcado	has inculcado	ha inculcado	hemos inculcado	habéis inculcado	han inculcado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había inculcado	habías inculcado	había inculcado	habíamos inculcado	habíais inculcado	habían inculcado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube inculcado	hubiste inculcado	hubo inculcado	hubimos inculcado	hubisteis inculcado	hubieron inculcado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré inculcado	habrás inculcado	habrá inculcado	habremos inculcado	habréis inculcado	habrán inculcado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría inculcado	habrías inculcado	habría inculcado	habríamos inculcado	habríais inculcado	habrían inculcado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	inculque	inculques inculqués	inculque	inculquemos	inculquéis	inculquen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	inculcara o	inculcaras o	inculcara o	inculcáramos o	inculcarais o	inculcaran o
		inculcase	inculcases	inculcase	inculcásemos	inculcaseis	inculcasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	inculcare	inculcares	inculcare	inculcáremos	inculcareis	inculcaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya inculcado	hayas inculcado	haya inculcado	hayamos inculcado	hayáis inculcado	hayan inculcado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera inculcado o	hubieras inculcado o	hubiera inculcado o	hubiéramos inculcado o	hubierais inculcado o	hubieran inculcado o
		hubiese inculcado	hubieses inculcado	hubiese inculcado	hubiésemos inculcado	hubieseis inculcado	hubiesen inculcado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere inculcado	hubieres inculcado	hubiere inculcado	hubiéremos inculcado	hubiereis inculcado	hubieren inculcado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			inculca inculcá	inculque	inculquemos	inculcad	inculquen

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cul·car (3)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iŋ.kylˈka/.

Verb

inculcar trans.

1. inculcar

Portuguès

Verb

inculcar

1. inculcar