ingenu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iɲˈʒɛ.nu/, occidental /iɲˈd͡ʒɛ.nu/
• Etimologia: Del llatí ingenuus.

Adjectiu

ingenu m. ‎(femení ingènua, plural masculí ingenus, plural femení ingènues)

1. Franc, sincer, candorós, veraç, honrat, senzill.
2. Qui ha nascut lliure.

Sinònims

• innocent

Traduccions

ingenu [1] (franc, sincer, etc.)

• Alemany: unbedarft ^(de)
• Anglès: ingenuous ^(en)
• Castellà: ingenuo ^(es)
• Francès: ingénu ^(fr)
• Italià: ingenuo ^(it)
• Llatí: ingenuus ^(la)
• Portuguès: ingénuo ^(pt)
• Romanès: ingenuu ^(ro)

ingenu [2] (nascut lliure

• Castellà: ingenuo ^(es)
• Llatí: ingenuus ^(la), liber ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ge·nu (3)
• Anagrames: neguin, ungien

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ingenu