maduro

Català

Verb

maduro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de madurar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb madurar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb madurar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \maˈðu.ɾo\

Americà: alt /maˈdu.ɾo/, baix \maˈðu.ɾo\

• Rimes: -uɾo

Adjectiu

maduro m. ‎(femení madura, plural masculí maduros, plural femení maduras)

1. madur

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·du·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (admoru)