Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

manca

De Viccionari
Potser volíeu: mancà, mança

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmaŋ.kə/, occidental /ˈmaŋ.ka/
  • Rimes: -aŋka
  • Etimologia: De mancar, segle XIX.

manca f. ‎(plural manques)

  1. mancança
    «En un entorn on impera la masculinitat, impera la duresa i una enorme manca d’atenció emocional.» (Xavi Buxeda i Marcet, «Una escola de mascles», Núvol, oct. 2021)

Adjectiu

[modifica]

manca f. ‎(plural manques)

  1. Forma femenina de manc.
  2. Forma femenina de manco.

manca f. ‎(plural manques)

  1. Forma femenina de manc.
  2. Forma femenina de manco.

Verb

[modifica]

manca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mancar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mancar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: man·ca (2)

Vegeu també

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈmaŋ.ka/

Adjectiu

[modifica]

manca f. ‎(plural manche)

  1. forma femenina de manco

Verb

[modifica]

manca

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mancare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mancare

Romaní

[modifica]

manca

  1. grafia acadèmica de mança