manera

Potser volíeu: manèra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈne.ɾə/, occidental /maˈne.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Del llatí manuaria, format per manus ‎(«mà») més el sufix -arium ‎(«pertinença») i el sufix -ia ‎(«qualitat de»), és a dir, «la forma en què les mans intervenen per a fer una cosa».

Nom

manera f. ‎(plural maneres)

1. Conjunt de qualitats o de circumstàncies que intervenen en la realització d'una activitat.

   Cal que tallis el pastís de manera que surtin vuit talls iguals.

2. Forma de captenir-se en societat.

   Pots convidar la meva cosina a la reunió, té molt bones maneres.

Sinònims

• forma, procediment, mena, faisó
• estil, formes
• ideologia, sistema

Derivats

• amanerar, amanerat

Compostos i expressions

• manera de pensar: Conjunt de creences que configuren la personalitat d'algú.
• fer per manera: Procurar.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: manner ^(en)
• Castellà: manera ^(es)
• Francès: manière ^(fr)
• Llengua de signes catalana: PROJECTE ^(csc) (forma de fer), COM ^(csc) (forma de produir-se)
• Romaní: drom ^(rom) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ne·ra (3)
• Anagrames: amaner, amaren, anarem, anàrem, arenam ^(revers), emanar, manaré, menara, menarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈne.ɾa/
• Rimes: -eɾa

Nom

manera f. ‎(plural maneras)

1. manera

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ne·ra (3)