mans

Potser volíeu: MANS

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmans/
• Rimes: -ans
• Homòfon: mants
• Etimologia: Del llatí vulgar *mansus, segle XIV, del clàssic mansuetus.

Adjectiu

mans m. ‎(femení mansa, plural masculí mansos, plural femení manses)

1. Referit als animals, dòcil, domesticat.

Variants

• mansoi
• mansuet

Derivats

• amansir

Traduccions

Referit als animals, dòcil, domesticat

• Alemany: zahm ^(de), folgsam ^(de)
• Anglès: tame ^(en)
• Asturià: mansu ^(ast)
• Castellà: manso ^(es)
• Francès: docile ^(fr)
• Italià: docile ^(it), mansueto ^(it)

Nom

mans f. pl.

1. Forma plural de mà.
2. (futbol) Falta intencionada consistent a tocar la pilota amb el braç o la mà.
3. (argot casteller) Casteller de la pinya que es posiciona darrere (o en el cas d'un pilar, també davant) del baix per a aguantar el segon amb els braços (primeres mans, mans per darrere o per davant) o un casteller que es posiciona en la pinya darrere del primeres mans (segones, etc. mans).
4. (argot casteller) Qualsevol casteller de la pinya que fa força amb les seves mans, incloent les mans (com definit anteriorment), les agulles, els laterals i els vents.

Traduccions

Falta en futbol

• Alemany: Handspiel ^(de) n.
• Anglès: hands ^(en)
• Castellà: mano ^(es), manos ^(es)
• Francès: faute de main ^(fr), main ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• mans. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Català antic

Nom

mans

1. forma plural de man

Anglès

Verb

mans

1. tercera persona del singular (he, she, it) del present de man

Gallec

• Pronúncia: /maŋs/

Nom

mans f. pl.

1. forma plural de man

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmas/

Nom

mans f. pl.

1. forma plural de man