mentira

Potser volíeu: mentirà

Català

Nom

mentira f. ‎(plural mentires)

1. (valencià) mentida

Verb

mentira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mentir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ti·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeimnrt)
• Anagrames: entimar, matiner, minaret, termina, terminà

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /menˈti.ɾa/, meridional \meŋˈti.ɾa\

Americà: alt /menˈti.ɾa/, baix \meŋˈti.ɾa\, austral /menˈti.ɾa/

• Rimes: -iɾa

Nom

mentira f. ‎(plural mentiras)

1. mentida

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ti·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeimnrt)