paire

Potser volíeu: pairé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpaj.ɾə/, occidental /ˈpaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: Del verb pairar.

Nom

paire m. ‎(plural paires)

1. Maniobra nàutica que es pot fer quan es navega de bolina amb vent bonancenc i tot l'aparell, si es vol aturar el curs del vaixell per poc temps per esperar a un altre vaixell o per qualsevol motiu que ho faci necessari. El paire consisteix en bracejar les gàbies i la resta de vergues superiors per sobrevent, de manera que rebin el vent per la cara de proa; arriar una mica les escotes grans i posar progressivament la canya del timó a sotavent. La maniobra s'expressa amb la frase de “quedar-se o posar-se al paire”. En llenguatge col·loquial “Quedar al paire” significa, per extensió, quedar-se quiet sense prendre una decisió.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: pairo ^(es) m.

Verb

paire

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pairar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pairar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pairar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pairar.

Variants

• [1] pairo, pairi, pair
• [2] pairi
• [3] pairi
• [4] pairi

Miscel·lània

• Síl·labes: pai·re (2)
• Anagrama: peria

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Francès

• Pronúncia: /pɛʁ/
• Homòfon: paires
• Etimologia: Del llatí vulgar parĭa

Nom

paire f. ‎(plural paires)

1. parell, parella

Adjectiu

paire f. ‎(plural paires)

1. forma femenina de pair