poc

Potser volíeu: POC, Poc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɔk/^ⓘ
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Del llatí paucus, segle XII.

Adjectiu

poc m. ‎(femení poca, plural masculí pocs, plural femení poques)

1. En quantitat escassa.

   Hi ha poc terreny en aquesta parcel·la.

Derivats

• apocar

Traduccions

En quantitat escassa

• Anglès: little ^(en), few ^(en)
• Castellà: poco ^(es)
• Francès: peu ^(fr)
• Portuguès: pauco ^(pt)

Adverbi

poc

1. De manera escassa.

   La temperatura puja poc.

Traduccions

De manera escassa

• Anglès: little ^(en)
• Castellà: poco ^(es)
• Francès: peu ^(fr)
• Portuguès: pauco ^(pt)

Miscel·lània

• Anagrames: cop ^(alfagrama), cóp

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

poc

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de poder
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de poder

Variants

• [1] poguí, pusquí
• [2] pogué, pusqué

Caló català

• Pronúncia: /ˈpok/
• Etimologia: Variant de por.

Nom

poc ‎(pok) f.

1. ventre

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33