potencial

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pu.tən.siˈaɫ/
	balear /po.tən.siˈaɫ/, /pu.tən.siˈaɫ/
Occidental:	/po.ten.siˈaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí potentialis, segle XIV.

Adjectiu

potencial inv. ‎(plural potencials)

1. Relatiu o pertanyent a la potència.
2. Que existeix en un pla teòric, oposat al real.
3. Que té possibilitats de donar-se.

Derivats

• potencialment

Traduccions

Relatiu o pertanyent

• Anglès: potential ^(en)
• Castellà: potencial ^(es)

Que té possibilitats de donar-se

• Anglès: potential ^(en)
• Castellà: potencial ^(es)

Nom

potencial m. ‎(plural potencials)

1. Potència o capacitat de provocar un resultat.

   El potencial d'una persona.

2. (física) Funció escalar de les coordenades espacials el gradient de la qual dona un camp de forces conservatiu.

Compostos i expressions

• potencial elèctric
• energia potencial

Derivats

• potencialment

Traduccions

Capacitat de provocar un resultat

• Anglès: potential ^(en)
• Castellà: potencial ^(es) m.

Funció escalar

• Anglès: potential ^(en)
• Castellà: potencial ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ten·ci·al (4)
• Heterograma de 9 lletres (aceilnopt)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /po.tenˈθjal/, meridional \po.teŋˈθjal\

Americà: alt /po.t(e)nˈsjal/, baix \po.teŋˈsjal\, austral /po.tenˈsjal/

• Rimes: -al
• Etimologia: De potencia i el sufix -al.

Adjectiu

potencial inv. ‎(plural potenciales)

1. potencial

Derivats

• potencialidad
• potencialmente

Nom

potencial m. ‎(plural potenciales)

1. potencial

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ten·cial (3)
• Heterograma de 9 lletres (aceilnopt)
• Anagrames: copilante, nictálope

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre potencial