renard
Català antic
[modifica]- Etimologia: Del francès antic renard, d’origen antroponímic.
Nom
[modifica]renard m. (plural renards)
Variants
[modifica]Sinònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]Francès
[modifica]- Pronúncia: /ʁəˈnaʁ/
- Etimologia: Nom del protagonista del Roman de Renart, un recull de contes del segle XII, de l’antropònim germànic *Raginaharduz (literalment «consell fort»), origen del cognom català Renart i de l’alemany Reinhard.
Nom
[modifica]renard m. (plural renards, femení renarde)
Compostos i expressions
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia en francès