tango

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtaŋ.gu/, occidental /ˈtaŋ.go/
• Etimologia: Del castellà tango.

Nom

tango m. ‎(plural tangos)

1. Dansa argentina que es balla en parella formada per home i dona, molt junts l'un de l'altre.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Tango ^(de) m.
• Anglès: tango ^(en)
• Àrab: تَانْغُو‎ ^(ar) m.
• Armeni: տանգո ^(hy) ‎(tangó)
• Castellà: tango ^(es)
• Eslovac: tango ^(sk)
• Finès: tango ^(fi)
• Francès: tango ^(fr)
• Gallec: tango ^(gl) m.
• Hebreu: טנגו‎ ^(he)
• Hongarès: tangó ^(hu)
• Irlandès: tangó ^(ga) m.
• Italià: tango ^(it)
• Japonès: タンゴ ^(ja) ‎(tango)
• Portuguès: tango ^(pt) m.
• Rus: та́нго ^(ru) n. ‎(tango)
• Tagal: tanggo ^(tl)
• Turc: tango ^(tr)
• Txec: tango ^(cs) n.
• Xinès: 探戈舞 ^(zh) ‎(tàngēwǔ)

Miscel·lània

• Síl·labes: tan·go (2)
• Anagrames: tonga, Tonga

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈtaŋ.ɡo\
• Rimes: -anɡo
• Etimologia: De l'italià tango, de tangere ‎(«tocar»), perquè és un ball de contacte; o segons altres, d'origen africà amb el significat «rotllana o espai per ballar».

Nom

tango m. ‎(plural tangos)

1. tango

Miscel·lània

• Síl·labes: tan·go (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtaŋ.ɡoː/

Verb

tangō ‎(1a present^?), tangis ‎(2a present), tangere ‎(infinitiu), tetigī ‎(perfet), tāctum ‎(supí)

1. tocar, jo toco

Derivats

• attingō
• contingō
• obtingō
• pertingō