trovador

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \tɾo.βaˈðoɾ\

Americà: alt /t͡s(o).baˈdoɾ/, baix \tɾo.βaˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: De trovar i el sufix -dor.

Nom

trovador m. ‎(plural trovadores, femení trovadora)

1. trobador

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·va·dor (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre trovador

Portuguès

Nom

trovador m. ‎(plural trovadores)

1. trobador