ventí

Potser volíeu: venti

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bənˈti/, balear /vənˈti/
Occidental:	nord-occidental /benˈti/
	valencià /venˈti/, /benˈti/

• Rimes: -i

Verb

ventí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de ventar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·tí (2)
• Anagrames: envit, vetin, vintè, vinté