| dbo:abstract
|
- Foció (en llatí Phocion, en grec antic Φωκίων) (vers 402 aC-317 aC), fill de Focos, fou un general i home d'estat atenenc, d'origen humil. Plutarc el fa protagonista d'una de les Vides paral·leles. Va estudiar amb Plató i Xenòcrates de Calcedònia i (segons Suides) Diògenes de Sinope també era entre els deixebles. Es va distingir per primer cop a les ordes de Càbries el 376 aC a la batalla de Naxos on va dirigir l'ala esquerra de la flota. Després de la batalla el va enviar a les illes a demanar contribucions i va posar un esquadró de 20 vaixells al seu servei que Foció va refusar al·legant que eren pocs per lluitar amb enemics i molts per presentar-se als amics, i va salpar amb només una galera obtenint diverses contribucions. Durant uns anys Càbries, Ifícrates i Timoteu van ser els principals generals atenencs i a Foció pràcticament no se'l menciona. El 351 aC apareix junt amb Evàgores II al front de les forces reclutades per Idrieu de Cària amb el propòsit de reduir Xipre a l'obediència del rei de Pèrsia, i va aconseguir la conquesta de l'illa excepte Salamina de Xipre on Pintàgores va resistir fins que va aconseguir la reconciliació amb el rei persa. L'any 350 aC va fer una expedició a Eubea a petició del tirà Plutarc d'Erètria que demanava ajut contra Càl·lies de Calcis. La petita força de Foció era insuficient per acomplir la missió. Se suposa que fou llavors quan va lliurar i guanyar la batalla de Tamines (Tamynae), però no és del tot segur, i podrien ser fets del 354 aC. Plutarc va trair als atenencs i Foció el va expulsar d'Erètria. Va establir la seva posició a la fortalesa de Zaretra, entre la costa est i l'occidental a la part més estreta de l'illa. Va alliberar a tots els presoner que feia menys als atenencs desertors. A la seva sortida havia consolidat la posició d'Atenes, posició que després va declinar sota el seu successor Molós. Aproximadament el 343 aC es va organitzar una conspiració a Mègara, dirigida per Teodor i altres caps locals, per lliurar la ciutat a Filip II de Macedònia. Els megarians van demanar ajut a Atenes que va enviar a Foció, que ràpidament va fortificar el port de Nisea i el va unir amb unes muralles amb la ciutat i va frustrar la conspiració. El 341 aC va dirigir les tropes enviades a Eubea contra el partit pro macedoni i va expulsar a Cleitarc i Filístides d'Erètria i Oreos, imposant l'hegemonia atenenca a l'illa. L'any 340 aC els atenencs van enviar a Cares a Bizanci, en ajut de la ciutat contra els macedonis, però els bizantins no el van voler rebre. Atenes va quedar indignada però Foció va dir que l'hostilitat no havia de ser contra Bizanci sinó contra el general que per la seva mala conducta havia provocat el rebuig bizantí. Llavors Atenes va enviar a la zona al mateix Foció amb un nou exèrcit. Cleó, un amic seu i un notable de Bizanci, el va recomanar i els atenencs van ser admesos a la ciutat. Allí es va destacar en la lluita contra els macedonis que es van haver de retirar tant de Bizanci com de Perint i de tot el Quersonès. Algunes ciutats i vaixells foren recuperades per Foció que a més a més va assolar territoris enemics. En aquestes lluites el van ferir de consideració i va haver de tornar a Atenes. Allí va recomanar la pau amb Filip II, però el consell oposat de Demòstenes es va imposar i va acabar amb la derrota de la batalla de Queronea el 338 aC. A la mort de Filip II el 336 aC Demòstenes va proposar retre honors a l'assassí Pausànies d'Orèstia i Foció s'hi va oposar. El 335 aC Alexandre el Gran va destruir Tebes i va exigir l'entrega de Demòstenes i altres oradors, i Foció va recomanar obeir i retre honors divins al rei, proposta que va ser rebutjada amb indignació. Finalment es va aconseguir del rei que retirés la seva petició. Alexandre el va tractar sempre amb consideració i va escoltar els seus consells; tots els oferiments que li va fer Alexandre els va rebutjar però no per això van perdre l'amistat i fins i tot el rei va concedir algunes peticions fetes per Foció com l'alliberament dels presoners grecs que els macedonis havien fet a Sardes. Harpal el 325 aC va anar a Atenes i va tractar d'obtenir els bons oficis de Foció, que no va acceptar, tot i que era pressionat pel seu gendre Caricles, subornat per Harpal. Quan Antípater va demanar l'entrega d'Hàrpal, Foció va donar suport a Demòstenes en l'oposició a aquesta mesura, però els atenencs no van poder fer res contra Antípater i Harpal fou capturat. Mort Harpal, Caricles i Foció van criar una filla seva. El 323 aC quan es va saber la mort d'Alexandre el Gran, es va oposar a la guerra contra Macedònia i va criticar al general nomenat, Leòstenes d'Atenes, del que va dir que era com un xiprer, alt però sense fruits. A la mort de Leòstenes a Làmia els atenencs no van voler confiar la direcció de la guerra a Foció i van nomenar Antífil que va dirigir una expedició contra Beòcia, aliada de Macedònia, i va derrotar a Mició, un oficial macedoni que havia atacat la costa àtica i va morir en el combat. El 322 aC els atenenc van ser derrotats decisivament a Cranon a Tessàlia, i el govern atenenc va enviar a Foció, Demades i altres a negociar amb Antípater, acampat a Cadmea. Atenes va haver d'admetre una guarnició a Muníquia i al moderat Mènil, amic de Foció li van encarregar el govern de la ciutat. Foció va obtenir el pagament de les despeses de guerra en un termini llarg. A la mort d'Antípater el 319 aC, Cassandre va enviar a Nicànor de Macedònia per substituir Mènil. L'amistat de Foció amb el nou governant, va convertir a l'atenenc en sospitós, especialment quan Nicànor no va obeir el decret de Polipercó de retirar la guarnició i encara ocupar el Pireu en nom de Cassandre. Una mica després va arribar a Atenes Alexandre Polipercó, fill de Polipercó, amb l'objectiu proclamat d'expulsar a Cassandre i restablir la democràcia. Alexandre va portar molts exiliats que van poder votar a les assemblees i Foció va perdre el seu càrrec dirigent en el govern. Foció va convèncer a Alexandre d'ocupar Muníquia i el Pireu i aquest fet va posar als atenencs contra Foció, a qui Agnònides va acusar de traïció, i va haver de fugir amb alguns amics, posant-se sota la protecció d'Alexandre que el va enviar al seu pare, llavors acampat a Pharygae, a Fòcida. Una ambaixada atenenca va anar a acusar a Foció, i Polipercó va considerar entregar al vell general a canvi de la pau amb Atenes. Així Foció i els seus amics van ser obligats a retornar a Atenes. Portat davant l'assemblea, el van condemnar a mort. Va mantenir la calma fins al final. L'execució es va produir el 317 aC quan tenia 85 anys; les seves restes es van depositar al lloc dels traïdors, però més tard, rehabilitat, foren portades a Atenes. Agnònides fou acusat i condemnat a mort, i dos altres acusadors de Foció, Epicur i Demòfil, van haver de fugir i finalment els va matar Focos, fill de Foció. Foció va estar casat dues vegades; la seva segona dona era tan frugal i senzilla com ell mateix. (ca)
- فوكيون سياسي وجنرال أثيني ولد تقريبا عام 402 ق م وهو ابن صانع صغير، وأصبح تلميذ أفلاطون وكان في وقت لاحق صديقا حميما ، وكان لهذا أثر عليه لاحقا ولكنه كان في البداية معروفا بأنه جندي أكثر منه فيلسوف. (ar)
- Ο Φωκίων (402 - περ. 318 π.Χ.) ήταν πολιτικός και στρατηγός της αρχαίας Αθήνας. Θεωρούνταν ο χρηστότερος δημόσιος άνδρας της εποχής του, δίκαιος, έντιμος, γενναίος, αφιλοκερδής και δημοκράτης. Το μόνο του μειονέκτημα ήταν πως δεν μπορούσε να πείσει με τον λόγο του. Αυτό δεν εμπόδισε να εκλεγεί 45 φορές στρατηγός, πράγμα πρωτοφανές στην Αθήνα. Ούτε και το ότι ήταν εκ των ηγετών της φιλομακεδονικής παράταξης, τον εμπόδισε να πολεμήσει κατά των Μακεδόνων σε αρκετές περιπτώσεις. Στα 84 του χρόνια ο Φωκίων, θύμα των μεταξύ των Διαδόχων διαμαχών, της κυριαρχίας των δημαγωγών και της επιπολαιότητας των Αθηναίων, καταδικάστηκε σε θάνατο για προδοσία και ήπιε το κώνειο. Λαμπρή του εικόνα διέσωσε ο Πλούταρχος. (el)
- Phokion (altgriechisch Φωκίων Phōkíōn, lateinisch Phōciōn; * um 402/401 v. Chr.; † 318 v. Chr. in Athen) war ein athenischer Politiker und Feldherr. (de)
- Fozion Atenasko jenerala eta hizlaria izan zen (Atenas, K.a. 402 inguru - Atenas, K.a. 318). Aristokraten alderdikoa zen; berrogeita bost aldiz izendatu zuten estratega, eta mazedoniarrak Eubea eta Kersonesotik bota zituen. Gudari handia bazen ere, bakezalea zen, eta Alexandro eta Antipatrosen aurrera joan zen mandatari gisa. Abertzaletasunak irabazi zuenean, zikuta edatera kondenatu zuten. Demostenesek, haren etsaiak, oso hizlari bikaintzat zeukan. (eu)
- Foción, en griego antiguo Φωκίων, Phocion o Phokion, (c. 402 - Atenas, 318 a. C.) fue un político y strategos (general) ateniense, y el protagonista de una de las Vidas paralelas recopiladas por Plutarco. Foción fue un importante político de Atenas. Creía que la extrema frugalidad era condición necesaria de la virtud y vivía de acuerdo con esta creencia. En consecuencia, fue conocido popularmente como "el Bueno", y el pueblo llegó a considerarle como el miembro más honesto de la Ekklesía. Sin embargo, en esta cámara, la tendencia de Foción a la oposición extrema le relegó a una posición solitaria contra la totalidad de la clase política. En cualquier caso, tanto por su prestigio individual como por su experiencia militar adquirida al lado de Cabrias, Foción fue elegido estratego en numerosas ocasiones, ostentando el récord de haber ocupado el cargo en 45 ocasiones. Por ello se puede decir que Foción ocupó el cargo más importante de la antigua Atenas durante la mayor parte de sus 84 años de vida. A finales de la década de los años 320 a. C., cuando el Reino de Macedonia consiguió el control completo sobre Atenas (bajo Antípatro), un Foción comprometido defendió el centro urbano y a sus ciudadanos. Incluso se negó a cumplir con algunas de las exigencias del enemigo que consideraba no honorables. Sin embargo, su postura puso a Foción en contra tanto de Poliperconte, el siguiente gobernante de Macedonia, como de muchos atenienses libres, por lo que el primero acabó ordenando su ejecución. (es)
- Phocion, en Φωκίων / Phokion, né vers 402, et mort en 318, est un général et homme d'État athénien. (fr)
- Phocion (/ˈfoʊʃiən, -ˌɒn/; Greek: Φωκίων Phokion; c. 402 – c. 318 BC; nicknamed The Good (ὁ χρηστός)) was an Athenian statesman and strategos, and the subject of one of Plutarch's Parallel Lives. Phocion was a successful politician of Athens. He believed that extreme frugality was the condition for virtue and lived in accord with this; consequently, he was popularly known as "The Good." Further, people thought that Phocion was the most honest member of the Athenian Assembly. However, within this chamber, Phocion's tendency to strong opposition relegated him to a solitary stand against the entire political class. Nonetheless, by both his individual prestige and his military expertise, which was acquired by the side of Chabrias, Phocion was elected strategos numerous times, with a record 45 terms in office. Thus, during most of his 84 years of life, Phocion occupied the most important Athenian offices. In the late 320s, when Macedon gained complete control of Athens (under Antipater), though somewhat compromised, Phocion defended both the urban center and its citizens. He even refused to comply with some dishonorable requests of the enemy. However, his stance put Phocion in opposition to both Polyperchon, the regent of Macedon, and most free Athenians. Polyperchon sent him back to Athens, where he was sentenced to death for treason by the then-restored popular assembly. (en)
- Phokion (/ˈfoʊʃiən, -ˌɒn/; Yunani: Φωκίων Phokion; skt. 402 – skt. 318 SM; dijuluki yang Baik) merupakan seorang negarawan dan strategos Athena, dan subyek dari salah satu Plutarkhos. Phokion adalah seorang politisi sukses di Athena. Ia percaya bahwa berhemat yang ekstrim adalah kondisi kehidupan dan hidup sesuai dengan ini; Oleh karena itu, ia dikenal sebagai "yang Baik." Selanjutnya, orang mengira bahwa Phokion adalah anggota majelis . Namun di dalam ruangan ini, kecenderungan Phokion untuk melawan oposisi yang kuat terdegradasi menjadi satu posisi tersendiri melawan keseluruhan kelas politik. Meskipun demikian, yang diakuisisi oleh pihak , Phokion terpilih sebagai Strategos beberapa kali, dengan catatan 45 kali di kantor. Jadi sebagian besar dari delapan puluh empat tahun hidupnya, Phokion menduduki kantor paling berkuasa di Athena. Pada akhir tahun 320-an, ketika Makedonia memperoleh kendali penuh atas Athena (di bawah Antipatros), meskipun agak membahayakan Phokion membela pusat kota dan warganya. Ia bahkan menolak untuk mematuhi beberapa permintaan muush yang tidak terhormat. Namun sikapnya menempatkan Phokion bertentangan dengan orang Athena dan , yang paling bebas, penguasa Makedonia berikutnya, yang mengatur eksekusinya di Athena. (in)
- フォーキオン（古代ギリシア語: Φωκίων, Phokion, 紀元前402年頃 － 紀元前318年）は、古代ギリシア、アテナイの将軍、政治家。 (ja)
- 포키온(고대 그리스어: Φωκίων Phokion, ? - 기원전 318년경)은 고대 아테나이의 정치인이자, 스트라테고스이며, 플루타르코스의 《영웅전》에 등장하는 인물이다. 포키온은 아테나이의 성공한 정치가였다. 그는 엄격한 검소가 미덕의 조건이라고 믿었으며, 그 원칙에 따라 살았다. 결과적으로 그는 ‘선’(善, The Good)이라는 인기있는 별명으로 알려졌다. 게다가 사람들은 포키온이 아테나이 민회에서 가장 정직한 사람으로 생각했다. 그러나 그러한 포키온의 반대 경향은 전체 정치권에서 그를 고립시키는 결과를 가져왔다. 그럼에도 불구하고, 에 의해 얻어진 그의 개인적 위신이나, 군사적 식견 모두에 의해, 포키온은 스트라테고스로 여러 차례 선출되었고, 45번의 임기를 기록했다. 그리하여, 그의 84년 생애 대부분동안, 포키온은 아테나이의 가장 중요한 직위를 차지했다. 기원전 320년대 말기, 안티파트로스에 의해 마케도니아가 아테나이의 완전한 지배권을 행사할 수 있게 되자, 어느 정도 타협을 했던 포키온은 도시 중심가와 시민들을 방어했다. 그는 심지어 적들의 불명예스러운 요청을 거부하기조차 했다. 그러나, 그의 입장은 대부분의 자유 아테나이 시민들과 그를 처형하게 유도했던 차기 마케도니아의 지도자 폴리페르콘 모두에게 반대적 입장에 서 있었던 것이었다. (ko)
- Focione (in greco antico: Φωκίων, Phōkíōn; Atene, 402 a.C. circa – Atene, 318 a.C.) è stato un politico e militare ateniese, reggente di Atene tra il 322 e il 318 a.C., è stato rappresentato dagli storici antichi come un uomo di grande onestà e rettitudine; per la sua politica tesa ad accettare l'impero macedone, fu deposto e condannato a bere la cicuta. (it)
- Phokion (Oudgrieks Φωκίων / Phōkíōn) was een Atheens politicus en veldheer. Phokion was een Athener, uit de geringe burgerstand geboren. Hij genoot het onderwijs van Plato en Xenokrates en vormde zich naar de meest uitstekende voorbeelden. Hij was in zijn privé-leven menslievend en edelmoedig, maar in het openbare leven hardvochtig en streng. Hij verachtte rijkdom en alle weelde, maar ook het volk van zijn tijd, dat hij onvatbaar voor de vrijheid hield. Ver van alle overdreven bespiegelingen, een aanhanger van een zuiver utilisme, hield hij orde en tucht onder een krachtige regent destijds voor het meest wenselijke. En zo werd hij ondanks zijn vaderlandsliefde en zijn eerlijkheid (dikwijls wordt hij χρηστός / chrēstos genoemd) een bestendig bestrijder van Demosthenes en bevorderde uit overtuiging de Macedonische invloed. Uitmuntend als veldheer - hij was 45 keer strategos - bezat hij tevens de bekwaamheid van een staatsman. Zonder juist redenaar te zijn was hem een kernachtige uitdrukking eigen, en in afwijking van de toenmalige gewoonte van vele van de voornaamste redenaars, zocht hij steeds door harde vermaningen het volk haar gebreken voor ogen te houden. Hij sloot zich eerst bij Chabrias aan. Hij had als bevelhebber van de linkervleugel een belangrijk aandeel in de overwinning (376 v.Chr.) en verwierf zich de rooem van rechtvaardiheid bij het vorderen van de schatting van de nieuwe bondgenoten. Daarna wordt hij pas terug vermeld in de bronnen, wanneer hij in 351 v.Chr. hulptroepen van de Carische regent voor Artaxerxes naar Cyprus (tegen Pnytagoras) voerde. In 350 v.Chr. werd hij naar Euboea gezonden, om daar de Macedonische kuiperijen te verhinderen. Hij ondersteunde de tyrannos en overwon . In 341 v.Chr. verdreef hij vandaar de tyrannos en herstelde de invloed van Athene. In 339 v.Chr. redde hij Byzantion tegen de aanval van Philippos en beschermde Megara tegen de Thebanen. Hij bleef echter pleiten voor een vrede met Philippos. Na de Slag bij Chaeronea gaf hij dan ook de raad om de “zeer gematigde” vredesvoorwaarden aan te nemen.Na de dood van Philippos deed hij zijn best om de Atheners van overijlde stappen terug te houden en stemde, niettegenstaande de afkeer van de ekklèsia (volksvergadering), voor de uitlevering van de volksredenaars aan Alexander, maar wist ook later vergiffenis voor hen, op na, te verwerven.Hij stond steeds in hoge achting bij Alexander, maar nam nooit, hoe arm hij ook was, geld of enig gunstbewijs van hem aan. Ook na de dood van Alexander verzette hij zich met alle macht tegen hen hervatten van de oorlog, en bij elke in de Lamische Oorlog behaalde overwinning gaf hij zijn bezorgdheid te kennen. Toen nu deze oorlog ongelukkig was afgelopen, en Antipatros tegen Athene oprukte, moest het verslagen volk opneiuw tot de vrienden van Macedonië haar toevlucht nemen. Phokion begaf zich nu met de redenaar Demades naar Antipatros en moest een vrede sluiten, die 12000 burgers van hun rechten beroofde, de Macedoniërs in het bezit stelde van de haven Munychia en de edelste burgers aan de vijand prijsgaf. Van nu af aan stond hij als strategos aan het hoofd van de staat en zocht, zoveel hij vermocht, de hardheid van de vredesbepalingen in de uitvoering te verzachten.Doch toen na de dood van Antipatros (319 v.Chr.) Polyperchon, teneinde Griekenland op zijn hand te brengen, de herstelling van de oude staatsregeling beloofde, zocht Phokion met behulp van , de veldheer van Antipatros, dit te verhinderen. Hierdoor werd de toorn van het volk tegen hem opgewekt. En toen , zoon van Polyperchon, met een leger in Attica verscheen, werd hij afgezet en met zijn vrienden als verrader vervolgd. Zij begaven zich naar Polyperchon, maar deze zond hen naar Athene terug en liet aan het volk de beslissing omtrent hun lot over. De redenaar te trad als beschuldiger op, en met eenparige stemmen veroordeelde de ekklèsia hen wegens προδοσία / prodosía (verraad) ter dood. Phokion, reeds 80 jaar oud, moest in 318 v.Chr. samen met vier van zijn vrienden de gifbeker drinken.Intussen had er spoedig een verandering in de gemoedstemming van de Atheners plaats. Er werd een standbeeld voor Phokion opgericht en Agnonides werd ter dood gebracht. (nl)
- Fokion (ur. ok. 402 p.n.e., zm. 318 p.n.e.) – ateński polityk i dowódca wojskowy. (pl)
- Fokion, född 402 f.Kr. i Aten, död där 318 f.Kr., var en atensk statsman och militär. Han var känd som rättfärdig och måttlig och har därför ibland kallats Fokion den gode. Fokion var sin tids största militär i Aten och blev under ett stort antal år vald till strateg (folkvald general). Han var även en aktiv ledamot av Atens folkförsamling även om hans entusiasm för den atenska demokratin var måttlig och han i slutet av sitt liv medverkade till dess fall. Efter Alexander den stores död år 323 f.Kr. pläderade en majoritet av grekerna för att tiden var inne för att göra sig fria från den makedonska överhögheten. När lamiska kriget (323-322 f.Kr) bröt ut deltog Fokion trots att han argumenterat emot kriget. Efter atenarnas förlust i kriget sändes Fokion ut för att förhandla fredsvillkoren med den makedonska generalen Antipatros. De hårda fredsvillkoren innebar att makedonierna besatte Atens hamnstad Pireus och att den atenska demokratin ersattes med en oligarki under Fokions ledning. Fokions regim varade från 322 till 318 f.Kr. När Antipatros dog allierade hans efterträdare Polysperchon sig med demokraterna i Aten. Fokion sökte då stöd hos den makedonska garnisonen i Pireus som var lojal med Polyperchons rival Kassandros. Detta ansåg atenarna var en skymf och Fokion tvingades fly till Polyperchon. Denne sände tillbaka honom till Aten i bojor där han anklagades för förräderi och avrättades år 318 f.Kr. Fokions död i vanära skildras i Nicolas Poussins Fokions begravning där hans lik förs ut av två trogna slavar då han inte tilläts få en begravning i Aten. När Demetrios från Faleron utnämndes till ståthållare i Aten året därpå rehabiliterades Fokion. (sv)
- Фокион (др.-греч. Φωκίων) (398—318 гг. до н. э.) — афинский военачальник и политический деятель IV в. до н. э. (ru)
- Фокіон Афінський (398–318 до Р. Х.) — військовий командувач і політичний діяч Афін. Уславився кількома вдалими військовими компаніями Афін проти Македонії. У «Порівняльних життєписах» Плутарха поданий переконливий портрет Фокіона, де серед іншого зазначена його непідкупність і байдужість до коштовностей («Фокіон, якого нічого не примусиш взяти»). (uk)
- 福基翁（英語：Phocion），（前402年－前319年），古希腊雅典政治家和军事将领。公元前322年至公元前319年雅典的实际领导人。早年曾在柏拉图门下学习，后又与同窗色诺克拉底交往甚密。曾努力参加雅典对马其顿保持独立的活动并从中发挥作用。但后又迫于其压力而与其相妥协。公元前323年亚历山大大帝死后他在马其顿与希腊城邦之间相周旋。公元前319年他由于倡導民主制而被处决。后又被恢复名誉并给予补行国葬的待遇。他的死被拿來與82年前蘇格拉底被處死相比擬。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- فوكيون سياسي وجنرال أثيني ولد تقريبا عام 402 ق م وهو ابن صانع صغير، وأصبح تلميذ أفلاطون وكان في وقت لاحق صديقا حميما ، وكان لهذا أثر عليه لاحقا ولكنه كان في البداية معروفا بأنه جندي أكثر منه فيلسوف. (ar)
- Ο Φωκίων (402 - περ. 318 π.Χ.) ήταν πολιτικός και στρατηγός της αρχαίας Αθήνας. Θεωρούνταν ο χρηστότερος δημόσιος άνδρας της εποχής του, δίκαιος, έντιμος, γενναίος, αφιλοκερδής και δημοκράτης. Το μόνο του μειονέκτημα ήταν πως δεν μπορούσε να πείσει με τον λόγο του. Αυτό δεν εμπόδισε να εκλεγεί 45 φορές στρατηγός, πράγμα πρωτοφανές στην Αθήνα. Ούτε και το ότι ήταν εκ των ηγετών της φιλομακεδονικής παράταξης, τον εμπόδισε να πολεμήσει κατά των Μακεδόνων σε αρκετές περιπτώσεις. Στα 84 του χρόνια ο Φωκίων, θύμα των μεταξύ των Διαδόχων διαμαχών, της κυριαρχίας των δημαγωγών και της επιπολαιότητας των Αθηναίων, καταδικάστηκε σε θάνατο για προδοσία και ήπιε το κώνειο. Λαμπρή του εικόνα διέσωσε ο Πλούταρχος. (el)
- Phokion (altgriechisch Φωκίων Phōkíōn, lateinisch Phōciōn; * um 402/401 v. Chr.; † 318 v. Chr. in Athen) war ein athenischer Politiker und Feldherr. (de)
- Fozion Atenasko jenerala eta hizlaria izan zen (Atenas, K.a. 402 inguru - Atenas, K.a. 318). Aristokraten alderdikoa zen; berrogeita bost aldiz izendatu zuten estratega, eta mazedoniarrak Eubea eta Kersonesotik bota zituen. Gudari handia bazen ere, bakezalea zen, eta Alexandro eta Antipatrosen aurrera joan zen mandatari gisa. Abertzaletasunak irabazi zuenean, zikuta edatera kondenatu zuten. Demostenesek, haren etsaiak, oso hizlari bikaintzat zeukan. (eu)
- Phocion, en Φωκίων / Phokion, né vers 402, et mort en 318, est un général et homme d'État athénien. (fr)
- フォーキオン（古代ギリシア語: Φωκίων, Phokion, 紀元前402年頃 － 紀元前318年）は、古代ギリシア、アテナイの将軍、政治家。 (ja)
- Focione (in greco antico: Φωκίων, Phōkíōn; Atene, 402 a.C. circa – Atene, 318 a.C.) è stato un politico e militare ateniese, reggente di Atene tra il 322 e il 318 a.C., è stato rappresentato dagli storici antichi come un uomo di grande onestà e rettitudine; per la sua politica tesa ad accettare l'impero macedone, fu deposto e condannato a bere la cicuta. (it)
- Fokion (ur. ok. 402 p.n.e., zm. 318 p.n.e.) – ateński polityk i dowódca wojskowy. (pl)
- Фокион (др.-греч. Φωκίων) (398—318 гг. до н. э.) — афинский военачальник и политический деятель IV в. до н. э. (ru)
- Фокіон Афінський (398–318 до Р. Х.) — військовий командувач і політичний діяч Афін. Уславився кількома вдалими військовими компаніями Афін проти Македонії. У «Порівняльних життєписах» Плутарха поданий переконливий портрет Фокіона, де серед іншого зазначена його непідкупність і байдужість до коштовностей («Фокіон, якого нічого не примусиш взяти»). (uk)
- 福基翁（英語：Phocion），（前402年－前319年），古希腊雅典政治家和军事将领。公元前322年至公元前319年雅典的实际领导人。早年曾在柏拉图门下学习，后又与同窗色诺克拉底交往甚密。曾努力参加雅典对马其顿保持独立的活动并从中发挥作用。但后又迫于其压力而与其相妥协。公元前323年亚历山大大帝死后他在马其顿与希腊城邦之间相周旋。公元前319年他由于倡導民主制而被处决。后又被恢复名誉并给予补行国葬的待遇。他的死被拿來與82年前蘇格拉底被處死相比擬。 (zh)
- Foció (en llatí Phocion, en grec antic Φωκίων) (vers 402 aC-317 aC), fill de Focos, fou un general i home d'estat atenenc, d'origen humil. Plutarc el fa protagonista d'una de les Vides paral·leles. Va estudiar amb Plató i Xenòcrates de Calcedònia i (segons Suides) Diògenes de Sinope també era entre els deixebles. Es va distingir per primer cop a les ordes de Càbries el 376 aC a la batalla de Naxos on va dirigir l'ala esquerra de la flota. Després de la batalla el va enviar a les illes a demanar contribucions i va posar un esquadró de 20 vaixells al seu servei que Foció va refusar al·legant que eren pocs per lluitar amb enemics i molts per presentar-se als amics, i va salpar amb només una galera obtenint diverses contribucions. (ca)
- Foción, en griego antiguo Φωκίων, Phocion o Phokion, (c. 402 - Atenas, 318 a. C.) fue un político y strategos (general) ateniense, y el protagonista de una de las Vidas paralelas recopiladas por Plutarco. (es)
- Phocion (/ˈfoʊʃiən, -ˌɒn/; Greek: Φωκίων Phokion; c. 402 – c. 318 BC; nicknamed The Good (ὁ χρηστός)) was an Athenian statesman and strategos, and the subject of one of Plutarch's Parallel Lives. Phocion was a successful politician of Athens. He believed that extreme frugality was the condition for virtue and lived in accord with this; consequently, he was popularly known as "The Good." Further, people thought that Phocion was the most honest member of the Athenian Assembly. However, within this chamber, Phocion's tendency to strong opposition relegated him to a solitary stand against the entire political class. Nonetheless, by both his individual prestige and his military expertise, which was acquired by the side of Chabrias, Phocion was elected strategos numerous times, with a record 45 (en)
- Phokion (/ˈfoʊʃiən, -ˌɒn/; Yunani: Φωκίων Phokion; skt. 402 – skt. 318 SM; dijuluki yang Baik) merupakan seorang negarawan dan strategos Athena, dan subyek dari salah satu Plutarkhos. Phokion adalah seorang politisi sukses di Athena. Ia percaya bahwa berhemat yang ekstrim adalah kondisi kehidupan dan hidup sesuai dengan ini; Oleh karena itu, ia dikenal sebagai "yang Baik." Selanjutnya, orang mengira bahwa Phokion adalah anggota majelis . Namun di dalam ruangan ini, kecenderungan Phokion untuk melawan oposisi yang kuat terdegradasi menjadi satu posisi tersendiri melawan keseluruhan kelas politik. Meskipun demikian, yang diakuisisi oleh pihak , Phokion terpilih sebagai Strategos beberapa kali, dengan catatan 45 kali di kantor. Jadi sebagian besar dari delapan puluh empat tahun hidupnya, Pho (in)
- 포키온(고대 그리스어: Φωκίων Phokion, ? - 기원전 318년경)은 고대 아테나이의 정치인이자, 스트라테고스이며, 플루타르코스의 《영웅전》에 등장하는 인물이다. 포키온은 아테나이의 성공한 정치가였다. 그는 엄격한 검소가 미덕의 조건이라고 믿었으며, 그 원칙에 따라 살았다. 결과적으로 그는 ‘선’(善, The Good)이라는 인기있는 별명으로 알려졌다. 게다가 사람들은 포키온이 아테나이 민회에서 가장 정직한 사람으로 생각했다. 그러나 그러한 포키온의 반대 경향은 전체 정치권에서 그를 고립시키는 결과를 가져왔다. 그럼에도 불구하고, 에 의해 얻어진 그의 개인적 위신이나, 군사적 식견 모두에 의해, 포키온은 스트라테고스로 여러 차례 선출되었고, 45번의 임기를 기록했다. 그리하여, 그의 84년 생애 대부분동안, 포키온은 아테나이의 가장 중요한 직위를 차지했다. (ko)
- Phokion (Oudgrieks Φωκίων / Phōkíōn) was een Atheens politicus en veldheer. Phokion was een Athener, uit de geringe burgerstand geboren. Hij genoot het onderwijs van Plato en Xenokrates en vormde zich naar de meest uitstekende voorbeelden. Hij was in zijn privé-leven menslievend en edelmoedig, maar in het openbare leven hardvochtig en streng. Hij verachtte rijkdom en alle weelde, maar ook het volk van zijn tijd, dat hij onvatbaar voor de vrijheid hield. Ver van alle overdreven bespiegelingen, een aanhanger van een zuiver utilisme, hield hij orde en tucht onder een krachtige regent destijds voor het meest wenselijke. En zo werd hij ondanks zijn vaderlandsliefde en zijn eerlijkheid (dikwijls wordt hij χρηστός / chrēstos genoemd) een bestendig bestrijder van Demosthenes en bevorderde uit over (nl)
- Fokion, född 402 f.Kr. i Aten, död där 318 f.Kr., var en atensk statsman och militär. Han var känd som rättfärdig och måttlig och har därför ibland kallats Fokion den gode. Fokion var sin tids största militär i Aten och blev under ett stort antal år vald till strateg (folkvald general). Han var även en aktiv ledamot av Atens folkförsamling även om hans entusiasm för den atenska demokratin var måttlig och han i slutet av sitt liv medverkade till dess fall. (sv)
|
