expel·lir
Catalan
editEtymology
editBorrowed from Latin expellere, with normal change of conjugation to -ir. Compare the inherited doublet espellir.
Pronunciation
editVerb
editexpel·lir (first-person singular present expel·leixo, first-person singular preterite expel·lí, past participle expel·lit)
- (transitive) to exhale, breathe out
- Synonym: expulsar
Conjugation
edit Conjugation of expel·lir (third conjugation, with -eix-)
Further reading
edit- “expel·lir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “expel·lir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
- “expel·lir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “expel·lir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.