Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Ir al contenido

Dueru

Dendi Güiquipeya
L'ermita de San Saturiu junta el ríu Dueru, al su passu por Soria.

El Dueru es el ríu más emportanti del noroesti dela Península Ibérica. Tieni el su veneru ena halda sul del picu Urbión, a unus 2160 metrus sobri el nivel del mari, i desagua nel océanu Alánticu, nel estuariu d'Oportu.

Tieni 897 quilómetrus de longol, con 572 de recorríu en territoriu español, 213 navegablis por tierras portuguesas i 112 de caráiti rayanu, al ahital el su cussu la raya entri dambus dos paísis. Nesti caberu tramu, el cauci s'encista i hundea, hormandu las denominás Arribis protegias cola criación delos parquis naturalis del Dueru Entrenacional en Portugal i del Parqui Natural delas Arribis del Dueru n’España.[1][2][3]

Cuenca'l ríu Dueru.

Tieni la mayol cuenca idrográfica dela península ibérica, al acupal 98 073 qm², delos que 78 859 qm² casan al territoriu español i 19 214 qm² al portugués. La parti española encruyi territorius delas comuniais utónomas de Castilla i Lión, Galicia, Cantabria, La Rioja, Castilla-La Mancha, Estremaúra i la Comuniá de Mairil, inque algu más del 98 % dela superficii correspondi a Castilla i Lión, comuniá ena que s'aseñala polos cautivus de cereal, asina comu pola prouzión de vinus de gran caliá, destacandu, por cima de tó pola su fama, los dela denominación d’origi Ribera del Dueru. Almenistrativamenti, discurri polas provincias españolas de Soria, Burgus, Valladolid, Çamora i Salamanca, i los destritus portuguesis de Bragança, Guarda, Vila Real, Viseu, Oporto i Aveiru.[1][2][3][4]

Patrimoniu dela umanidá

[Edital | Editá'l códigu]

El 14 de diziembri de 2001, la región vitícola del Altu Dueru, que cubri gran parti del su recorriu por Portugal, i ondi se cautivan las cepas del vinu d'Oporto, hue catalogá patrimoniu dela umanidá pola Unesco, ena categoría de paisagi coltural.[5]

Es el ríu de mayol caudal assolutu dela península ibérica. Tieni una tupía redi de afluentis que recogin auguas dela Cordillera Cantábrica, el Sistema Ibéricu i el Central, responsablis del su altu caudal. De tos ellus, los más emportantis sonin el Pisuerga i el Esla, pol norti, i el Adaja i el Tormes, pol sul. Amás, conos sus 897 quilómetrus, es el tercel ríu más largu dela península, tras el Taju i el Ebru.[1][2][3][6]

El Dueru al su passu por Çamora.

El naceru del su nombri provieni del latín Durius flumen, cuyu equivalenti griegu es Δούριος ποταμόςPrantilla:Cita requerida, i qu'a su vés podría tenel el su veneriu ena raíz celta *dubro-[7] i esti'l proto-celta *Dur cuyu senificau podría sel «augua» al acompará-lu colos términus dŵr (del galés moernu), dour (del bretón moernu) o dobhar (del irlandés moernu).

Los romanus podrían bel adotau esti nombri delas tribus celtas qu’abitavan alo largu del su cussu i qu'adoraban al dios Durius, pressonificación del ríu Dueru i que se le representava sosteniendu una redi de pesca.

Referencias

[Edital | Editá'l códigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Características generales de la cuenca del Duero.». Archivado desde el original el 14 de julio de 2015. Consultado el 27 de abril de 2014. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Geografía de España.». Archivado desde el original el 13 de junio de 2013. Consultado el 27 de abril de 2014. 
  3. 3,0 3,1 3,2 El Duero, río de Castilla.
  4. El vino en Castilla y León: denominaciones de origen.
  5. «Alto Douro Wine Region». UNESCO Culture Sector. Consultado el 11 de marzo de 2015. 
  6. De la geodiversidad al turismo de calidad. El caso de Aldeaduero
  7. Robert Ferguson, "The River-names of Europe", Williams & Norgate, 1862, 190 páginas.