lOMoARcPSD|3969482

BLOC 1: CANVIS SOCIALS I SISTEMES EDUCATIUS

1. SOCIETAT DE LA INFROMACIÓ I NOUS CANVIS EDUCATIUS

De la societat industrial a la societat de la informació

SOCIETAT INDUSTRIAL SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Recursos materials Recursos intel·lectuals
Producció d’objectes materials Tractament de la informació
Nous productes Nous processos
Elements del procés productiu: Elements del procés productiu:
capital +recursos + treball capital + recursos + treball +
informació
Es valora la quantitat i la Valoració de la qualitat i
homogeneïtat diversitat
Plena ocupació Reducció dràstica dels llocs de
treball
Forta reducció del treball al Forta reducció dels sectors
sector agrícola agrícola i industrial i, en menor
proporció al sector serveis
Priorització del sector industrial Nou sector: quaternari o de la
informació
Societat estructurada en tres Societat dels dos terços: un terç
grups socials: alt, mitjà i baix de a població queda exclosa
totalment (qui no té informació
no es té en compte.)

Les comunitats virtuals són agrupacions socials que emergeixen de la

Xarxa quan suficients persones porten a terme debats públics el
temps suficient, amb la sensació de suficients recursos humans per
formar xarxes de relacions personals en el ciberespai.

La nova economia està basada en la informació, en el coneixement:

el valor de lo tangible. A través de les xarxes, segons el que vol la
població, fa una cosa o una altra. Amb el fordisme van arribar a
poder treballar en xarxa. Per exemple el “Zara”, va començar amb
el director que era sabater i va acabar agafant a gent per poder fer
la feina més ràpid. Mentre una persona feia una cosa l’altre en feia
una altre.

La globalització són els processos sota els quals els Estats

sobirans nacionals es barregen i a través d'actors transnacionals i la
 lOMoARcPSD|3969482

seva respectiva probabilitat de poder, orientacions, identitats i

diversos marcs. Hi ha una afinitat entre els diferents lògiques de les
globalitzacions ecològiques, culturals, econòmiques, polítiques i
socials, que no són reduïbles (o explicatives) l'una a l'altra, sinó que
s'han de resoldre i entendre tant en si mateixes com en mútues
interdependència.
La globalització va fer que hi els països tinguessin consciència i
compromís global. Els països BRICS són aquells països d’economies
emergents.
En la societat de la informació hi va haver-hi dos fases:

- Fase I: El darwinisme social. Està lligat amb les capacitats

intel·lectuals.
• Ocupacions basades en la informació
• Atur
• Exclusió social: Tercer Món i aparició del Quart Món
(Inclosos, explotats i exclosos del mercat laboral)
• Fragmentació dels treballadors:
- fixes (Títol universitari)
- eventuals (ocupacions precàries, poc qualificades)
- aturats de llarga durada (No han superat els estudis
primaris)
• Darwinisme social (Habernas): La selecció dels
“millors”. Els millors són els que tenen millor accés a la
informació
- “Universitat com a fàbrica d’aturats”: Nosaltres ho fem
per tenir un futur.
- Reformes educatives també afectades per la
Dualització Social: Polítiques “d’atenció a la diversitat”

Hi ha una dualitat d’escoles. Si fem una comparativa de països, el

primer que utilitza més l’Internet és Xina per ser gran, però Àfrica
també és gran i només té un 7%.

A Manuel Castells se li fa una crítica per només mirar per l’economia

i no mirar per les altres coses (societat sense desigualtats) i Pablo
Freire és un pedagog molt important. Al congrés de 1994 es van fer
crítiques en educació.

- Fase II: Societat de la informació per a tothom

• Augment polítiques ca a una S.I. per a tothom
• Motius:
 lOMoARcPSD|3969482

- Extensió del capitalisme informacional (Steve Case i

Bill Gates)
- Pressió països exclosos i moviments socials igualitaris.
• Disminució atur, però augment del treball precari (ETTs)
• Descens natalitat + noves portes a la immigració
• Noves possibilitats pels moviments socials (Fòrum Social
Mundial; Punt Omnia; Pressupostos Participatius:
presentar a la població els diners que té el poble i deien
per a què el volien fer servir)
• El debat ha estat centrat en: diseminació i transferència
del coneixement. Ara la comunitat científica aposta per
donar respostes que serveixin per millorar la societat i
mesurar l’impacte
• Pèrdua de sentit associada al desenvolupament de la
burocratització Max Weber (1992)

La importància de l’educació en contextos de crisi econòmica

Població immigrant vol participar a la societat de la informació.

Des dels moviments socials es demanda entre d’altres:
• Menys burocratització per status legal
• Dret a vot
• Convalidació - homologació de coneixements i títols

2. EDUCACIÓ, INFÀNCIA I TIC. EDUCACIÓ I DEMOCRÀCIA

Model educatiu de la societat industrial

- L’aprenentatge com a assimilació i acumulació de continguts
(memorització)
- Educació bancària (Freire)
- Una persona adulta a l’aula amb el rol de transmissor/a
- Poca comunicació
- Autoritat; el mestre és la persona experta que té el
coneixement
 lOMoARcPSD|3969482

- Especialització

Apocalíptics i Integrats

Apocalíptics:

Les TIC acabaran amb l’educació humanista, les relacions personals

cara a cara i els valors que sempre han estat part del sistema
educatiu.

A Àfrica i al món s’està consolidant el sentiment que no és sostenible

crear un planeta de Silicon Valleys intercomunicats entre ells.
S’exclou de les xarxes d’informació i riquesa a la majoria de la
humanitat. Tot i que Internet no es menja, aviat sense una economia
basada en Internet no es podrà menjar.

La UNESCO reconeix la importància dels plantejaments de

coparticipació i contribueix al Fòrum per a la Governança d'Internet
(FGI), convençuda que la governança d'internet ha de respectar els
drets humans i basar-se en els principis d'obertura, sense oblidar la
llibertat de expressió, la diversitat i la interoperabilitat.

Crítica als Apocalíptics

Les noies i nois han arribat a les tecnologies abans i sense haver estat
orientats i orientades pels seus centres educatius i els seus familiars,
fet que ha estat molt negatiu tant per la seva formació instrumental
com per la seva formació en valors.

Integrats:
Les TIC aportaran un ensenyament més eficaç i renovador del que
mai aconseguirà fer l’escola.

Crítica als Integrats

Igual que al principi van fer la majoria de les empreses, s’està donant
més importància
a la introducció i ús d’allò tecnològic planificat des de dalt que a la
selecció i processament de la informació construïda entre els propis
subjectes socials.
El tractament de la informació afecta cada vegada més a la vida
quotidiana (controvèrsies ètiques).

Cap a un model educatiu de la Societat de la Informació

- Domini en l’ús de les TIC
 lOMoARcPSD|3969482

- Habilitats de selecció i processament de la informació

- Aprenentatge de llengües
- Pensament flexible i plural
- Base de coneixements generals: aprendre a aprendre
- Adaptació als canvis
- Treball en equip
- Habilitats comunicatives
- Potenciació de les interaccions

D’una imatge a una altra ha canviat per la dinàmica, l’espai, el

material (el que tenim ara disponible), abans feien càstigs físics…
Inicis de la societat industrial i l’altre la societat de la informació. El
professor era l’autoritat, aprenentatges es fan per assimilació i
acomulació de continguts (aprenien les coses de anar-ho repetint),
Educació Bancària (Freire) guardar els coneixements sense sentit, els
professors no es podien qüestionar, poca comunicació perquè hi ha
càstigs.

INCLUSIÓ tenim en compte totes les característiques dels nens i

les nenes (aula d’acollida) perquè cada un aconsegueixi les
competències bàsiques.

IGUALTAT (adquisició de competències).

PARTICIPACIÓ (trencar monopoli experts).

IGUALTAT DE DIFERÈNCIES saber que hi ha diferents maneres de

fer les coses
(no cv hegemònics).

UTOPIA transformar l’escola en un lloc igualitari (confiança en la

transformació).

Repensar i reorganitzar l’escola per tal de combatre les desigualtats a

través d’una educació de qualitat.
 lOMoARcPSD|3969482

Quina educació supera l’exclusió social en la Societat de la

Informació?
- UNESCO. Educació per a tothom (2015)
- Europa 2020- Una estratègia per al creixement intel·ligent,
sostenible i inclusiu. Informe europeu sobre qualitat educativa. 16
indicadors de qualitat.

Els 6 objectius d'educació per a tots (2015)

- Objectiu 1: Ampliar i millorar la protecció i l’educació integrals
de la primera infància, especialment per als nens més
vulnerables i desafavorits.

- Objectiu 2: Assegurar-se que per 2015 tots els nens,

especialment nenes i nens en situacions difícils, tenen accés i
acabar educació primària lliure i obligatòria de bona qualitat.

- Objectiu 3: Vetllar perquè les necessitats d'aprenentatge de

tots els joves i adults es compleixin a través d'un accés
equitatiu a programes adequats d'aprenentatge i preparació
per la vida.

- Objectiu 4: Augmentar en 2015 el nombre d'adults alfabetitzats

en un 50%, particularment en el cas de les dones, i
proporcionar a tots els adults un accés equitatiu a l'educació
bàsica i a l'aprenentatge continu.

- Objectiu 5: Eliminar les disparitats de gènere en l'educació

primària i secundària per 2005 i aconseguir la igualtat de
gènere en relació amb l'educació per 2015, en particular,
assegurant un accés complet i equitatiu a l'educació per a
dones joves bona qualitat bàsica, així com un bon rendiment.

- Objectiu 6: Millorar tots els aspectes qualitatius de l'educació,

garantint els paràmetres més alts, per aconseguir els resultats
reconeguts i mesurables de l'aprenentatge, especialment en la
lectura, l'escriptura, les competències aritmètiques i
pràctiques.

Europa 2020: Una estratègia de creixement intel·ligent,

sostenible i inclusiu
 lOMoARcPSD|3969482

L’Estratègia 2020 es centra en educació, ocupació i pobresa amb un

triple objectiu:
- crear valor a través del coneixement
- potenciar el paper dels ciutadans en unes societats inclusives
- crear una economia més competitiva, connectada i verda
(Comissió Europea, 2010)

• Per construir una economia intel·ligent, sostenible i integradora

 impacte en el treball, productivitat i cohesió social
• Objectius per al 2020 en els àmbits de Treball, innovació,
educació, integració social i clima/energia
• EDUCACIÓ
– Reduir la taxa d’abandonament escolar per sota del
10%
– Aconseguir al menys el 40% de les persones de 30 a 34
anys d’edat que acabin estudis nivell terciari (o
equivalent)

L’educació juga un paper clau, contemplant-se com un dels pilars a

reforçar.

Doble repte: (Objectius de la Comissió Europea, 2010)

1) reduir la taxa d’abandonament escolar a menys del 10%
2) que com a mínim el 40% dels joves posseeixin una titulació
superior

Informe europeu en qualitat educativa. 16 indicadors de

qualitat
 lOMoARcPSD|3969482

El principal objectiu de l’informe és acordar una sèrie d’indicadors

en matèria de qualitat educativa destinats a facilitar l’avaluació dels
sistemes a escala nacional.

Informe europeu sobre qualitat educativa. 16 indicadors de

qualitat

Els 16 indicadors plantegen 5 REPTES per a l’educació:

- El repte del coneixement
- El repte de la descentralització
- El repte dels recursos
- El repte de la inclusió social
- El repte de les dades i la comparabilitat
TIC: Hi ha gent que critica l’ús de les TIC, diu que s’acabarà l’educació
humanista, les relacions personals cara a cara i els valors que sempre
han estat part del sistema educatiu.
 lOMoARcPSD|3969482

Possibilitats de lluita informacional contra les desigualtats i la

dualització social

Xarxa òmnia: programa que afavoreix la inclusió social a través de

les noves tecnologies. El que fa és possibilitar l’accés a tothom.
També fa que aprenguis a utilitzar diferents programes (Word,
Excel…).

Telecentres: semblant al projecte òmnia però a nivell estatal i es fa

en espais rurals.
Trenca amb la visió de pensar en l’edat.

OLPC: un ordinador que s’utilitza en països de poc desenvolupament.

L’XO és més barat. Permet que els nens tinguin accés a la informació.

CRA: Comunitat d’aprenentatge. Escola rural va començar a utilitzar

tablets (Teruel).
• Selecció i processament de la informació
• Treball col·lectiu - interactivitat
• Nou entorn d'aprenentatge
• Digitalització de continguts
• Familiarització amb els hipertextes
• Accés a múltiples fonts d'informació
• Alumnat com a emissor de continguts
• Implicació de la comunitat educativa
 lOMoARcPSD|3969482

3. POLÍTIQUES EDUCATIVES EN ENTORNS MULTICULTURALS.

FORMES D’ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT I DELS RECURSOS
HUMANS.
ÈXIT I FRACÀS ESCOLAR.

Els resultats educatius (competències bàsiques). Espanya a nivell

estatal no està gaire bé. Catalunya destaca en lectura. En ciències és
on Catalunya falla. Tenim elevades taxes de abandonament de
l’educació i batxillerat cada cop és menys.

Canvis socials i sistemes educatius

RESULTATS EDUCATIUS

Elevades taxes d’abandonament educatiu.

Reduït nombre d’estudiants que continuen post-obligatòria.

Lleis educatives estatals

1970: LGE - Ley General de Educación

- EGB (14)
- Igualtat d’oportunitats
- Homogeneïtzació (valors, societat hegemònica -> blanca, masculina
i occidental)
- Estratègia de quotes
1985: LODE - Ley Orgánica del Derecho a la Educación

1990: LOGSE - Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema

Educativo
- ESO (16)
- Atenció a la diversitat: itineraris
- Diferents nivells de concreció del currículum (Teoria del Dèficit):
desdoblaments, aules-taller, PI, cv felicitat, etc. que adapta
l’educació

2002: LOCE - Ley Orgánica de Calidad de la

Educación –

2006: LOE - Ley Orgánica de Educación

 lOMoARcPSD|3969482

2014: Ley orgánica para la mejora de la calidad educativa (LOMCE) -

> base científica

● Adquisició de les Competències CLAU, amb el fi de facilitar el

desenvolupament integral de l’alumnat.

● Habilitats relatives a lectura, l'expressió i comprensió oral i

escrita, al raonament pràctic i al pensament crític.

● S’atendrà a la diversitat fomentant les capacitats individuals,

garantint la igualtat d’oportunitats.

● Ús de les noves tecnologies i s'incorporen metodologies

cooperatives i innovadores a les dinàmiques de clase.

● Ús de una segona llengua (anglès) des de les diferent sàrees i

àmbits de treball.

● Escola integradora que permita la participació de les famílies,

el professorat, l’alumnat i el personal no

docent en la gestió, l’organització i l’autoevaluació en les

activitats del Centre.

● L’organització del Centre es desenvoluparà basant-se en els

criteris pedagògics i la igualtat entre els diferents membres de
la Comunitat Educativa.

● Escola al servei de la Comunitat, participant, col·laborant i

potenciant les aquelles activitats que s’organitzin desde
qualsevol entitat.

Repercussions de les reformes

- Augment de les desigualtats educatives (CV flexible i optativitat

Basar-se en la DIVERSITAT CURRICULAR SENSE IGUALTAT).
- Èmfasis de la diversitat com a positiu.

- Es deixa de considerar l’educació com a mecanisme útil per a la

igualtat d’oportunitats.
 lOMoARcPSD|3969482

- A

DAPTACIÓ de l’escola als diferents contextos socials.

- NO es contrasta amb les aportacions de la COMUNITAT

CIENTÍFICA INTERNACIONAL.
 lOMoARcPSD|3969482

Doble línia d’escolarització

Escoles d’èlit:

- Currículum orientat a objectius com la competitivitat i l’esforç

per preparar als futurs “dirigents”.

Escoles de Mínims:

- Sovint no es prioritza competitivitat i esforç (per exemple

tallers o optatives de baix nivell).

- Gran importància a la sociabilitat i la felicitat.

LA CONCEPCIÓ CONSTRUCTIVISTA DEL APRENENTATGE I

L’APRENENTATGE ESCOLAR

Principi d'ensenyament programat (e-a):

- L'aprenentatge és un procés individual que depèn del
coneixement anterior (Ausubel, 1962).

Concepció constructivista

APRENENTATGE SIGNIFICATIU (Ausubel 1962)

IMPLICACIONS a les pràctiques educatives

DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR
ADAPTACIÓ A LA DIVERSIDAD
 lOMoARcPSD|3969482

Mesures d’atenció a la diversitat (adaptacions més o menys

significatives):
agrupacions flexibles per nivells.
Més centrat en el procés (fundamentalment individual) que en els
resultats.

DEL VYGOTSKI VIRTUAL AL

VYGOTSKI REAL
De l'adaptació a la transformació
1. L'aprenentatge i el desenvolupament estan vinculats al context
sociocultural
2. Per promoure l'aprenentatge hem d' adaptar-nos al context
sociocultural
3. Per promoure l'aprenentatge hem de transformar el context
sociocultural

Legislació a Catalunya
Llei d’Educació de Catalunya. 12/2009, 10 de juliol

CONCENTRACIÓ ALUMNAT AMB NEE. GESTIÓ DE LA MATRICULA

Article 43. Principis ordenadors de la prestació del Servei
d’Educació de Catalunya e) […] l’escolarització equilibrada dels
alumnes, especialment dels que presenten necessitats
específiques de suport educatiu.
Article 48 Corresponsabilització de tots els centres en l’escolarització
d’alumnes
1. […] l’Administració educativa ha d’establir territorialment la
proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives
específiques que poden ésser escolaritzats en cada centre en
l’accés als nivells inicials de cada etapa i, si escau, la reserva
de llocs escolars que, com a mínim, cal destinar-los. […]

CURRICULUM I ORGANITZACIÓ FLEXIBLE DE L’AULA/ CENTRE

 lOMoARcPSD|3969482

Article 56. Educació infantil

6. El Govern ha de determinar el currículum del segon cicle de
l’educació infantil de manera que permeti al centre educatiu un
ampli marge d’autonomia pedagògica per fer possible que el
primer ensenyament s’acordi amb el projecte educatiu del
centre i s’adapti a l’entorn. [...].

Article 57. Educació bàsica

6. Correspon al Dpt, en un context d’organització flexible dels
ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que
han de regir l’atenció a la diversitat a què fa referència
l’apartat 5 i orientar els centres per a l’aplicació de les mesures
organitzatives i curriculars corresponents. Igualment,
correspon al Dpt establir els criteris a què s’han d’ajustar les
mesures que adoptin els centres per a atendre els alumnes amb
NEE i per a atendre els alumnes amb altes capacitats.

Article 59. Educació Secundària obligatòria

3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha
d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar
la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta
[...].
4. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’establir
programes de diversificació curricular orientats a la consecució
de la titulació. Aquests programes poden comprendre activitats
regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau, amb les
administracions locals, i s’han de portar a terme amb les mesures de
garantia que es determinin per reglament.

Article 61. Batxillerat

5. El Departament pot facilitar itineraris de batxillerat
adaptats als diferents ritmes d’aprenentatge, amb una
organització flexible de l’oferta i dels horaris i amb la
coordinació i la relació entre els diversos estudis postobligatoris, i
ha d’estimular els centres que imparteixen ensenyaments de
batxillerat perquè defineixin itineraris que orientin i preparin els
alumnes per a l’accés als diversos ensenyaments posteriors.
 lOMoARcPSD|3969482

UEC- Unitats d’Escolarització Compartida Exemple de

Segregació a Secundària:
• L’objectiu: Donar atenció educativa a alumnat amb NEE per
motius “de la inadaptació al medi escolar” als IES.
• Organització curricular: Part dels ensenyaments corresponents
es fa en les UEC.
Activitats específiques “adaptades” en grups reduïts a les
seves necessitats, característiques i coneixements.
• Escolarització compartida amb el centre docent en què
l’alumne/a es trobi matriculat, del qual continuarà depenent i
realitzarà algunes activitats.
• Ha de tenir caràcter temporal. Revisió trimestral per la tutora
del IES, l’EAP (equip d’assessorament i orientació
psicopedagògica) i responsable UEC.

La Sisena hora a l’escola pública

• Al curs 2006-2007 les escoles públiques augmenten en 1 hora
per equiparar l'horari escolar amb el dels centres concertats.
• Objectiu: reforçar continguts a l’escola i millorar resultats
acadèmics
• Recolzament de la FAPAC per igualar condicions d’escolarització
i per combatre fracàs
• Oposició del professorat
• La crisi i les retallades: al 2011 s’elimina la 6ª hora i es manté
únicament en aquelles escoles d’ entorn “sociocultural difícil”
com a suport per l’èxit escolar.

SOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Article 33. Protecció contra l’assetjament escolar i contra les
agressions
1. El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures
necessàries per a prevenir les situacions d’assetjament
escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera immediata, i per
a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la
protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat.
Disposicions transitòries
Setena Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu
 lOMoARcPSD|3969482

1. El Govern, a proposta del Departament i en el termini de dos

anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha d’aprovar
un pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu i
l’ha de presentar al Parlament.
2. El pla a què fa referència l’apartat 1 ha d’incloure mesures
específiques per a la igualtat de gènere en els diversos
àmbits educatius, i també les mesures de prevenció de la
violència de gènere i de discriminació positiva que siguin
necessàries per a la consecució dels seus objectius. Aquestes
mesures s’han de referir tant als continguts i mètodes
d’ensenyament com a les activitats escolars i de lleure, i també a
la composició dels organismes escolars de caràcter
representatiu.
ITINERARIS EDUCATIUS: Inclusió i segregació. Orientació
educativa envers la transformació no cap a l’adaptació de
l’entorn

Del fracàs escolar a l’èxit per tothom

Hem d’analitzar i identificar quins són els factors que porten al fracàs
educatiu
Necessitem identificar l’arrel del problema per superar les trajectòries
exclusores i les escoles gueto Millorar la qualitat educativa i
augmentar les expectatives.

Com superar el fracàs escolar i afavorir l’èxit per a tots i

totes?

Via de la Presó (Fracàs Escolar):

¿L’escola pot contribuir a superar les trajectòries d’exclusió
educativa? ¿Quines respostes educatives es donen per l’alumnat amb
fracàs escolar?

Cas de la Vila Olímpica. 2000

Nit del 2000 a la Vila Olímpica. Mor un noi per una pallissa.
En l’homicidi estan implicats dos germans, un d’ells menor d’edat.
Els dos nois vivien en un barri de Barcelona i anaven a una escola
anomenada Ceip la
Catalana (escola ghetto).

Redistribució forçada
 lOMoARcPSD|3969482

 La política que es desprèn d’aquesta idea és que una escola

amb molta diversitat cultural no és sostenible, genera fracàs
escolar.

 Nombre límit d’alumnes de grups vulnerables a una escola per

garantir el nivell educatiu

- Haider: 30%

- Generalitat de Catalunya: 12%

 En ocasions s’atribueix baix rendiment de les escoles ghetto

degut al perfil del seu alumnat (immigrant, minories ètniques,
classe socioeconòmica, etc.). RESPOSTA: Distribució per reduir
l’impacte del fracàs i del conflicte.

 La consellera d'Ensenyament, atribueix l'estancament general

dels resultats de l'informe PISA 2012 a Catalunya a les
"diferències socioculturals" de l'alumnat i a "l'alt percentatge
d'estudiants procedents d'altres països".

 El Parlament Europeu destaca la necessitat d'integrar els

immigrants i les categories socials com la de les persones
romanís, en la societat; destaca que la integració s'ha de basar
en els principis d'igualtat d'oportunitats en educació, garantint
la igualtat d'accés a una educació de qualitat; rebutja qualsevol
solució, ja sigui temporal o permanent, que es basi en, o
conduir a la segregació i l'educació deficient.

Pasos de l’exclusió educativa

1. Canvi forçós d’escola
2. Els grups per nivell
3. Grups a dins de l’aula (dins/altre aula)
4. Mesures disciplinaries
5. Fora del Centre

Escola heretada de la Societat Industrial

TRES PASSOS DE L’ EXCLUSIÓ:
1) GRUPS DE NIVELL BAIX
2) FORA DE L’AULA
3) FORA DEL CENTRE
 lOMoARcPSD|3969482

Les agrupacions flexibles

 Grups de nivell: Adaptació del currículum a la diversitat de

nivells de coneixement previ

• Valoració del procés d’aprenentatge en funció del punt de

partida: diferents resultats d’aprenentatge.
• La centralitat en els aspectes cognitius individuals no
transforma les situacions contextuals que condueixen a
baixos nivells de coneixement previ.
• Manteniment de les distancies en el coneixement: qui sabia
més, aprèn més; qui sabia menys, aprèn menys.
• Molt poca mobilitat entre els diferents grups.
• La diversitat com a obstacle.
• Etiquetatge.
• Baixes expectatives i desqualificació.
• Competitivitat.
• Absentisme, resistència.
• Reducció del currículum o de l’aprenentatge.

Via de la Universitat (Itineraris Transformadors):

Com convertir les escoles gueto en escoles desitjables per

tothom?

L’arrel del problema és que les escoles gueto no ofereixen una
educació de qualitat i no preparen a l’alumnat per accedir sense
dificultats a estudis superiors o al mercat laboral.

Escoles iman

Escoles que són atractives per les famílies i l’alumnat: Una escola
amb qualitat educativa i sense conflictives.

- Ex: School Development Program / Comunitats d’aprenentatge

L’aprenentatge dialògic i els grups interactius

En la societat de la informació, l’aprenentatge depèn
fonamentalment de les interaccions del nen o la nena amb totes
les persones adultes amb les que es relaciona, aprèn i es
desenvolupa.
 lOMoARcPSD|3969482

La incusió beneficia a tothom i no només als grups més

desfavorits
L’arrel del problema és que les escoles gueto no ofereixen una
educació de qualitat i no preparen a l’alumnat per accedir sense
dificultats a estudis superiors o al Mercat laboral.

3 formes d‘organitzar la diversitat de l’alumnat i els recursos

humans

1. MIXTURE
(1 professor amb 25 alumnes) -> 1 professor amb tot
l’alumnat

Característiques
Aula tradicional:
- Tot l’alumnat en el seu conjunt en una mateixa aula
- Grups heterogenis (nivells barrejats)
- Un sol professor o professora per aula
- Basat en la igualtat d’oportunitats

Resultats
 lOMoARcPSD|3969482

- No ofereix una resposta adequada a la diversitat de necessitats

de l’alumnat
- Presenta sèries dificultats en aconseguir un cert nivell d’èxit
educatiu de l’alumnat

2. STREAMING
(1 professor amb 20 alumnes / 1 professor amb 5 alumnes) ->
Els grups de nivell: El professorat addicional s’utilitza per
segregar alguns alumnes (gitanos/es, immigrants, de nivells
socio-econòmics baixos, etc.).

Característiques
- Increment dels recursos humans
- Separació de l’alumnat etiquetat com a “diferent” o “difícil” a
una altra aula o centre
- Grups homogenis
- Basat en la diferència

Resultats
- Efecte negatiu en la qualitat de l’educació de tot l’alumnat
- Efecte negatiu en els resultats acadèmics de l’alumnat,
especialment del segregat
- Augment dels problemes de convivència
Fa dècades que la comunitat científica internacional va demostrar que
l’streaming genera fracàs escolar i problemes de convivència.
Les estadístiques internacionals estan quantificant ara aquesta
relació. Per exemple PISA ha començat a fer-ho en l’informe de 2006.
Tipus streaming:
1. Organització d’activitats a classe usant diferents nivells
2. Grups de recolzament i recolzament a la classe ordinària
3. Currículum individualitzat exclusor
4. Opcions exclusores

3. INCLUSION
(2 professors amb 25 alumnes) -> Més professorat i altres
persones adultes serveixen per incluir a tot l’alumnat.

Característiques
- El professorat extra i tot l’alumnat estan dins l’aula ordinària
 lOMoARcPSD|3969482

- Basat en la igualtat de resultats / igualtat de diferències

- Incorporació dins de l’aula de familiars, voluntariat i de la
comunitat en general
- En cas que es facin agrupacions, sempre seran heterogènies

Resultats
- Importants avanços en els resultats acadèmics de tot l’alumnat
- Millora de la convivència escolar

La INCLUSIÓ consisteix en educar conjuntament a tot l’alumnat

diferent amb recursos addicionals. Aquests recursos addicionals
poden ser els mateixos que s’usaven per segregar aquell alumnat
amb més dificultats i d’altres obtinguts a través de la comunitat.

Tipus inclusion:
1. Grups heterogenis dins de l’aula amb recursos addicionals
2. Desdoblaments inclusius
3. Ampliació del temps d’aprenentatge
4. Currículum individualitzat inclusiu
5. Opcions inclusores

La literatura científica corrobora que INCLUSION està contribuint a

superar las desigualtats educatives.

Què és el Projecte Includ-ed?

Projecte Integrat de la prioritat 7 del VI Programa Marc de la

Comissió Europea en 14 països de la Unió Europea.
Projecte Integrat?
Perquè combina una gran quantitat d’activitats i recursos per a
aconseguir objectius científics ambiciosos i ben definits. A més
s’espera que tingui un efecte estructurador en el teixit de la recerca
Europea.
Programa Marc de la CE
INCLUD-ED és un projecte integrat centrat en l’educació obligatòria a
Europa.
 lOMoARcPSD|3969482

Objectiu principal
Analitzar estratègies educatives que contribueixen a la cohesió social
i estratègies educatives que condueixen a l’exclusió social, en el
context de la societat europea del coneixement, donant elements
clau i línies d’acció per a millorar les polítiques socials i educatives.