Elena Merino

EMASH 70 format per hemidesmosomes que mantenen unides les cèl·lules basals de la epidermis i la membrana basal que es continua amb la dermis. En aquest complex d'unió hi participen: • Interior de la cèl·lula epidèrmica: part més basal de la cèl·lula epidèrmica, situada a la regió superior de la unió dermo-epidèrmica. Conté la làmina: on s'uneixen els filaments de queratina. Les cèl·lules epidèrmiques sintetitzen els filaments de queratina, que s'uneixen a la làmina • Membrana cel·lular de la cèl·lula epidèrmica: es troba la placa. De forma que la làmina i la placa formen una estructura conjunta en la membrana plasmàtica de la cèl·lula epidèrmica. A la placa trobem diferents elements:-Integrines a6ß4: la més important-BPAG1 i BPAG2: antígens de penfigoide ampolloso, els espais buits entre les plaques que es produeixen en la patologia que rep el mateix nom generen ampolles-Laminines: filaments de la placa basal que baixen i s'uneixen a aquest nivell de la placa. Subjecten la placa que es troba a nivell de la membrana citoplasmàtica de la cèl·lula. • Làmina basal: es continua amb el teixit connectiu de la dermis • Dermis 4. TIPUS DE PELL El gruix de la pell varia segons la superfície del cos, tenim 2 tipus de pell:-PELL FINA: 0,75-1,5 mm de gruix. No té queratina i sí que té fol·licles pilosos. Formada per un epiteli estratificat pla NO queratinitzat.-PELL GRUIXUDA: 4-6 mm de gruix. Presenta una epidermis amb molta queratina, no hi ha fol·licles pilosos. La trobem als palmells de la mà i a les plantes del peu. La pell en aquestes zones és gruixuda degut a que son zones susceptibles a l'abrasió i estan cobertes per pell glabra. La dermis forma unes entrades pronunciades fins de la epidermis que reben el nom de papil·les, de manera que el sistema vascular està pujat. Formada per un epiteli estratificat pla queratinitzat. Apareix la capa lúcida, una subcapa de la epidermis, això és degut a que en aquests llocs és on trobem la epidermis més gruixuda de tot el nostre cos. Aquesta classificació es contempla segons el gruix de la epidermis. Si es compara la densitat de dermis a la superfície corporal: o Esquena: dermis més gruixuda de tot el cos o Parpella: dermis més prima de tot el cos 5. ESTRATS DE LA EPIDERMIS A la epidermis es poden distingir les capes següents: 1) CAPA BASAL (GERMINAL): formada per cèl·lules mare que estan en continua proliferació per tal de renovar les capes de l'epiteli que e descamen a la superfície. Les cèl·lules filles, els queratinòcits, producte de la mitosi, passaran a la següent capa. Les cèl·lules mare d'aquesta capa estan unides mitjançant desmosomes. 2) CAPA ESPINOSA: les cèl·lules d'aquesta capa es caracteritzen per trobar-se bastant aïllades les unes de les altres. Encara que sembli que estan separades, estan en contacte les unes amb les altres i s'uneixen entre elles mitjançant prolongacions citoplasmàtiques, ja que es caracteritzen per la presència de moltes prolongacions citoplasmàtiques, son unions dasonòmiques. 3) CAPA GRANULOSA: les seves cèl·lules presenten grànuls de queratohialina molt compactats, el que permet veure-les amb facilitat al microscopi. A diferència de la capa anterior, en aquesta les cèl·lules es troben molt més juntes. 4) CAPA LÚCIDA: absent en la pell fina. Presenta una grandària important en la pell gruixuda. Per efectes de la difracció de la llum del microscopi, aquesta capa té una aparença llisa en la que no es distingeixen tipus cel·lulars. 5) CAPA CÒRNIA: no existeixen estructures cel·lulars, observem una laminació de la qual la part més superficial es perd per descamació, ja no hi ha cèl·lules vives. 6. PROCÉS DE QUERATINITZACIÓ (EPIDERMIS) Les modificacions que pateixen les cèl·lules, impliquen una sèrie de capes cel·lulars que permeten la identificació de les diferents capes esmentades. Es produeix una síntesi i modificació de queratines conforme la cèl·lula madura, ascendint cap a l'abstracte més superficial de queratinització. La producció d'aquest procés genera diferències en els diferents abstracte de la epidermis: 1) CAPA BASAL: dona peu al procés, ja que en el seu citoplasma trobem queratina 5 i queratina 14. Aquestes queratines s'uneixen a la placa que trobem a l'interior de la cèl·lula epidèrmica basal, la cèl·lula mare. 2) CAPA ESPINOSA: els processos de queratinització i diferenciació de les cèl·lules és paral·lel, de manera que quan les cèl·lules

EMASH 44 la membrana de Descemet. Entre ambdues membranes trobem l'estroma corneal que forma la major part del gruix de la còrnia. Aquest està constituït per un teixit conjuntiu dens regular bitens que està tan regularment disposat que resulta transparent a la llum. CÒRNIA: podem observar que l'epiteli anterior de la còrnia és un epiteli pla estratificat, mentre que l'epiteli posterior de la còrnia és un epiteli pla simple. COROIDES: podem observar la túnica vascular, concretament la coroides, la qual es troba altament vascularitzada. A la coroides es defineixen diverses capes, que des de la túnica nerviosa fins a la túnica fibrosa son: v Membrana de Buch v Coriocapil·lar v Estroma de la Coroides v Làmina supracoroidal COS CILIAR + IRIS: podem veure la túnica vascular. Podem veure que la part anterior del cos ciliar forma un angle amb la túnica fibrosa que es coneix amb angle iridio-cornial, el qual juga un important paper en el flux de reposició del líquid que omple la càmera posterior i anterior de l'ull, i que si no es fa de forma correcte provoca un increment de la pressió intraocular que genera una malaltia coneguda com a GLAUCOMA. COS CILIAR + IRIS: podem veure que la majoria del cos ciliar està format per l'estroma ciliar i aquest està delimitat per unes prolongacions epitelials que reben el nom de processos ciliars. Podem veure també que de l'estroma ciliar parteix l'iris. I a l'estroma ciliar podem veure també un feix muscular que és coneix com a múscul ciliar, l'acció del qual és retraure i distendre els processos ciliars, el que provoca l'enfoc de la imatge. A l'estroma ciliar també trobem un vas peculiar que es diu canal de Schlemm, que és la via de drenatge del líquid des de l'angle iridio-cornial. La obstrucció d'aquest causa GLAUCOMA.

CAS 11: el virus del sida (VIH) causa en els humans el SIDA. El mecanisme d'entrada del virus en les cèl·lules utilitza els coreceptors CD4, de manera que les cèl·lules CD4+ (Th) son infectades i es van morint de manera progressiva. Què conseqüències comporta?-Els pacients es veuran afectats principalment per una resposta immunitària cel·lular deficient donada per infecció generalitzada dels limfòcits Tc à NO. Els que resultaran infectats son els CD4+, és a dir, els limfòcits Th-La resposta immunitària d'aquests individus està disminuïda a causa de la manca d'efectivitat en la presentació dels antígens intracel·lulars acoblats a molècules de MHC-I per part de les cèl·lules de l'organisme à NO. Els limfòcits Th utilitzen MHC-II-La resposta immunitaris estarà disminuïda per una incapacitat del sistema immune de respondre als antígens extracel·lulars presentats per MHC-II à SÍ. Hi haurà una disminució de limfòcits Th i en conseqüència una disminució dels TCR encarregats de reconèixer les molècules de MHC-II, de manera que hi haurà cada cop una major incapacitat per reconèixer aquestes molècules, el que provocarà una dificultat a l'hora de detectar antígens exògens i no podran evitar els problemes que aquests antígens exògens poden causar en el nostre organisme.-La principal conseqüència serà la incapacitat del sistema immunitari de respondre a infeccions víriques i bacterianes per un defecte del limfòcit Th à SÍ.-Els pacients desenvoluparan infeccions generalitzades a causa de manca de resposta immunitària humoral complerta. Això es podria explicar pel dèficit de les cèl·lules plasmàtiques a causa de la manca de Th à SÍ. Per tal que hi hagi una correcta diferenciació dels limfòcits B cal que el limfòcit Th intervingui per tal d'alliberar IL-2, que permet al diferenciació de limfòcit B a cèl·lula plasmàtica i la posterior creació d'anticossos. De la mateixa manera, a causa d'aquesta disminució d'anticossos hi haurà una afectació de la resposta humoral, de manera que hi haurà més facilitat de desenvolupar una infecció. CAS 12: en un estudi biomèdic sobre la funció tímica, fem un anàlisi immunohistoquímica per a la detecció de proteïnes específiques en el timus d'animals recent nascuts.-El fer un marcatge per a cèl·lules mare multipotencials limfoides les observem a l'escorça més externa del timus à a l'escorça tímica trobarem limfòcits T diferenciats, que encara han de madurar. Les cèl·lules mare multipotencials les trobarem a la medul·la òssia vermella, ja que, la cèl·lula més indiferenciada que arriba al timus és un limfòcit doble negatiu (unipotencials).-Amb un marcador de cèl·lules en proliferació observarem un marcatge principalment en els timòcits de l'escorça més externa (subcapsular), en cèl·lules negatives per a CD4 i CD8 à hem de saber que la maduració de limfòcits T en el timus es dona de l'escorça a la medul·la, de manera que a la capa més externa de l'escorça tindrem els limfòcits més basics i menys diferenciats, que son els limfòcits doble negatius, els quals no expressen ni CD4 ni CD8-Al fer un marcatge per a citoqueratina, un marcador per a les cèl·lules epitelials, observarem les cèl·lules epiteli-reticulars i els corpuscles de Hassal à les cèl·lules epiteli-reticulars, com diu el seu nom son cèl·lules epitelials, de manera que sí que es tenyiran. D'altra banda, els corpuscles de Hassall son cúmuls de cèl·lules epiteli-reticulars de tipus VI, de manera que també es tenyeixen-Amb la detecció immunohistoquímica de CD4 i CD8 observarem cèl·lules amb doble marcatge (doble positives) a l'escorça mitja i només CD4 i només CD8 (simples positives) a l'escorça profunda i a la medul·la à a l'escorça mitja els limfòcits passen de ser doble negatiu a ser doble positius, alhora que apareix TCR. Les cèl·lules epiteli-reticulars a nivell de l'escorça mitja s'encarregaran de presentar antígens mitjançant MCH-I i MHC-II, de manera que, el TCR d'aquells limfòcits que reconegui MHC-I eliminaran el marcador CD4 per passar a ser CD8+ (Tc), de la mateixa manera passarà amb aquella que reconeguin la molècula MHC-II, els quals eliminaran de la seva membrana CD8 i passaran a ser CD4+ (Th).-Al fer un marcatge per MHC-II observem cèl·lules epiteli-reticulars i macròfags à els macròfags son CPA que presenten antígens exògens, els quals només es poden presentar mitjançant MHC-II; d'altra banda, les cèl·lules epiteli-reticular, per tal de poder dur a terme de manera correcta la diferenciació dels limfòcits T, expressen tant MHC-I com MHC-II. CAS 13: una rata modificada genèticament presenta unes cèl·lules epiteli-reticulars tímiques II i III que no expressen MHC-II. En aquestes rates, si fem un marcatge immunohistoquímica per CD4 i CD8: El primer que hem de tenir clar és que, els limfòcits que reconeixen MHC-II son els limfòcits Th (CD4+), de manera que, si no hi ha MHC-II no tindrem limfòcits Th.-No veurem timòcits amb doble marcatge CD4+ i CD8+ (dobles positius) a l'escorça tímica à la adquisició del doble marcatge és independent del MHC, de manera que a l'escorça tímica sí que observarem dobles positius-La majoria de limfòcits que maduraran seran CD8+ (simples positius) à degut a que les cèl·lules epiteli-reticulars únicament expressaran MHC-I, només seran reconegudes per aquells limfòcits que tinguin un TCR específic per a MHC-I, que son els limfòcits Tc (CD8+). Els limfòcits amb TCR per a MHC-II no arriben a madurar mai-La majoria de limfòcits que maduraran seran CD4+ (T helpers) à com hem comentat abans aquests mai arriben a madurar, ja que no reconeixeran MHC-II (degut a que no hi és) i per tant patiran apoptosi-No es podrà donar la selecció negativa de limfòcits que reconeixen antígens extracel·lulars propis à la selecció negativa es dona quan les cèl·lules epiteli-reticulars presenten autoantígens (extracel·lulars i intracel·lulars) de la cèl·lula normal. Els limfòcits T simples positius (CD4+ o CD8+) que tinguin massa afinitat per aquest autoantígen seran eliminats, ja que podrien crear una resposta

EMASH 101 5.1. PAPIL·LES LINGUALS Com hem comentat anteriorment, la superfície dorsal (superior) de la llengua és una mucosa especialitzada que presenta una sèrie de papil·les linguals. Aquestes papil·les linguals les classifiquem en 4 grups:-PAPIL·LES FILIFORMES: aquestes son les úniques papil·les linguals que no presenten botons gustatius. Les trobem pràcticament a tot arreu de la llengua. Son estructures còniques allargades de teixit conjuntiu que estan entapissades per un epiteli estratificat pla molt queratinitzat. Aquestes proporcionen rigidesa i protecció a la superfície de la llengua. Son les més petites i les més abundants a l'ésser humà. Es localitzen per tota la superfície dorsal anterior de la llengua.-PAPIL·LES FOLIADES: aquesta té forma de fulla. Presenta els botons gustatius als laterals, en una zona de l'epiteli enfonsada que rep el nom de foso.-PAPIL·LES FUNGIFORMES: es troben a la zona més central. Tenen forma de bolet i trobem els botons gustatius a la part superior. Les torbem majoritàriament a la punta de la llengua.-PAPIL·LES CALICIFORMES: es troben just davant del solc terminal, son les més grans i observables a simple vista. Tenen botons gustatius als laterals, d'altra banda dir que presenten glàndules seroses de Von Ebner. ü La zona més profunda de els papil·les s'anomena foso, i és on desemboquen, en el cas de les glàndules seroses de Von Ebner de les papil·les caliciformes (les quals secreten una lipasa important) à secreció serosa. ü Al voltant de les papil·les trobem les amígdales linguals, les quals s'observen a la superfície dorsal de la llengua. En les amígdales és on tindrà lloc la resposta immunològica a patògens localitzats a la superfície dorsal de la llengua. A la superfície dorsal de la llengua hi desemboquen les glàndules mucoses linguals posteriors à secreció mucosa. ü Si continuem l'obertura, tindríem una entrada profunda de l'epiteli on hi trobaríem els nodes limfoides. 5.2. CORPUSCLES GUSTATIUS Els corpuscles gustatius es troben a les papil·les linguals. L'estructura és exactament igual en els 3 tipus de papil·les que contenen corpuscles gustatius. Són estructures ovalades que s'estenen a través de l'espessor de tot l'epiteli. L'orifici petit en la superfície epitelial a l'altura del vèrtex del corpuscle es el porus gustatiu, on s'obriran totes les cèl·lules que composen el corpuscle gustatiu. Les cèl·lules que composen el corpuscle gustatiu son les següents:-Cèl·lules sensorials / sensitives / neuroepitelials: son les més nombroses, s'encarreguen de la transducció de senyals. Son cèl·lules de fulla allargada que s'estenen des de la zona basal fins a la zona apical: • Zona basal: estableixen sinapsi amb la prolongació aferent de nervis: nervi facial, nervi glossofaringi i nervi vague. • Zona apical: és on trobem el porus gustatiu. La superfície apical de cada cèl·lula s'aprima i emet microvellositats modificades on trobem els elements de recepció de la informació. Tenim: Ø 3 tipus de receptors: detecten 3 gustos à AMARG, DOLÇ i UMAMI Ø canals iònics: detecten 2 gustos à ÀCID i SALAT Hem de tenir en compte que cada cèl·lula sensorial només té 1 únic tipus de receptor o 1 únic tipus de canal iònic. De manera que 1 cèl·lula només podrà detectar 1 gust.-Cèl·lules de sosteniment:

EMASH 50 9.5. SINUS SUB-CAPSULAR El sinus sub-capsular és l'espai situat per sota de la càpsula, per on circula la limfa. Està folrat per cèl·lules endotelials (endoteli), ja que la càpsula està altament vascularitzada. Al interior d'aquest sinus sub-capsular trobem sobretot CÈL·LULES RETICULARS. Aquestes:-Van de banda a banda del sinus formant pilars. Degut a que la limfa no presenta una circulació constant, el sinus sub-capsular té tendència a col·lapsar-se, aquests pilars permeten mantenir obert el sinus sub-capsular independentment del flux de limfa. D'altra banda dir que, les cèl·lules endotelials que formen les parets dels sinus sub-capsulars també contribueixen en que no es col·lapsi el sinus.-D'altra banda, aquestes cèl·lules també envolten completament les fibres reticulars que es troben a l'interior del sinus sub-capsular. Aquestes fibres reticulars son molt antigèniques i podrien provocar una resposta immune, és per això que estan envoltades per cèl·lules reticulars, per tal d'aïllar-les i evitar que hi hagi una resposta immune indesitjada (contra el propi òrgan limfàtic).-Els altres sinus que hem comentat anteriorment (trabecular i medul·lar), comparteixen les mateixes característiques que el sinus sub-capsular, amb la única diferencia que les cèl·lules reticulars d'aquest sinus son més petites que les dels altres dos sinus.-La última funció que realitzen aquestes cèl·lules reticulars és realentitzar la velocitat de la limfa, això permet una bona entrada i sortida de la limfa cap al còrtex. Pels sinus circula la limfa, la qual conté limfòcits, macròfags, cèl·lules canceroses... en l'interior d'un sinus podem trobar qualsevol tipus cel·lular de la sèrie limfoide. 9.6. ESCORÇA DEL GANGLI LIMFÀTIC-FOL·LICLE LIMFÀTIC Com ja hem comentat anteriorment, l'escorça del gangli limfàtic es divideix en 2: ¨ ESCORÇA EXTERNA: aquesta és B dependent, ja que hi ha molts limfòcits B. Es caracteritza per la presència de fol·licles limfoides o nòduls limfàtics.-Estructures arrodonides, fosques amb elevada densitat cel·lular-Elements on tindrà lloc la resposta immune dels limfòcits B, i per tant la formació de cèl·lules plasmàtiques i l'alliberació d'anticossos-Tenim 2 tipus de fol·licles limfoides, els primaris i els secundaris, els 2aris: o CORONA: estructura concèntrica disposada al voltant del centre germinal amb una densitat limfocitària molt elevada o CENTRE GERMINAL: part més clara del interior del fol·licle. Alhora podem diferenciar 2 parts: zona clara (superior, menys densitat limfocitària) i zona fosca (inferior, més densitat limfocitària). Aquest centre germinal es desenvolupa quan un limfòcit reconeix un antigen i es dirigeix al fol·licle primari per a estimular la proliferació de limfòcits. És lògic trobar estructures mitòtiques que reflecteixin la proliferació de limfòcits. El fet que a la zona clara estigui menys tenyida és atribuïble a la presència de limfòcits immadurs. En aquest centre germinal trobem diferents tipus cel·lulars, per exemple: Þ Cèl·lules dendrítiques fol·liculars (APC): fonamentals Þ Macròfags Þ Cèl·lules plasmàtiques Þ Limfòcits B proliferant Þ Limfòcits B en apoptosi: hi a un elevat nivell d'apoptosi (com en el cas del timus amb els limfòcits T), ja que no tots els limfòcits B que s'estan formant en el centre germinal s'acabaran convertint en cèl·lules plasmàtiques. PROCESSOS DONATS AL CENTRE GERMINAL DEL FOL·LICLE LIMFÀTIC: ü Activació d'un limfòcit B verge i migració cap al centre germinal: aquesta activació pot ser de 2 tipus: