The trial of Count Bera of Barcelona in 820 was a key event in keeping the Catalan territories wi... more The trial of Count Bera of Barcelona in 820 was a key event in keeping the Catalan territories within the orbit of the Carolingian Empire. It was also one of the first trials by combat with lances on horseback in medieval Europe. The subsequent escape and revolt of Ayshûn/Aissó – who received support from Córdoba, Arab and Berber frontier contingents and part of the Gothic aristocracy led by Bera’s son, Guillemundus – must be understood as the continuation of this political conflict. This article suggests that Ayshûn/Aissó was a descendent of the Yemenite al-Arabi clan, which ruled Barcelona and Girona in the second half of the 8th century
Santes Creus. revista de l'Arxiu Bibliogràfic., 2018
Resum
El monestir de Santes Creus un cop establert a la riba esquerra del Gaià, va comprar tot... more Resum
El monestir de Santes Creus un cop establert a la riba esquerra del Gaià, va comprar tots els drets del castell de Montornès entre els anys 1173-4. Durant el procés de còpia dels documents, va interpolar el terme del castell i va generar alguns instruments falsos amb l’objectiu de reforçar la seva posició i de modificar el terme del castell en la seva part sud, incloent el terme de la quadra de Clarà. Darrera aquestes falsificacions creiem que els monjos del monestir es volien assegurar el lliure trànsit dels seus grans ramats durant l’hivern, i, sobretot, l’accés a les salines de Clarà. L’any 1381 l’abat del monestir comprava la jurisdicció alta i baixa tant de Montornès com de Clarà, però va haver de vèncer una forta resistència per part dels clarencs.
Paraules clau: Falsos, feudalisme, resistència a les senyories jurisdiccionals, pastures, salines.
Abstract
The monastery of Santes Creus once settled on the banks of Gaià river, bought the rights to the castle of Montornès between the years 1173-4. During the process of copying the documents, interpolated the term of the castle and generated some false documents in order to reinforce its position and to modify the term in its southern part, including the term of the Clarà squad. Behind these fakes, we believe that the monks of the monastery wanted to ensure the free traffic of their large herds during the winter, and, above all, access to the salt of Clarà. In 1381, the abbot of the monastery purchased the high and low jurisdiction of both Montornès and Clarà, but he received strong resistance from the Clara’s inhabitants.
Keywords:
forgery, feudalism, medieval lordship resistance, pasture, salt
Ker, Revista científica del Grup de Recerca de Cerdanya, 2019
La figura del comte Salomó ha transcendit als nostres dies gràcies al relat de la seva mort a man... more La figura del comte Salomó ha transcendit als nostres dies gràcies al relat de la seva mort a mans del jove Guifré el Pelós en les Gesta Comitum Barchinonensium (ss. XI-XII). En l'imaginari de la família comtal, aquest luctuós succés fou recordat perquè a partir d'aquell moment, l'ascensió política del llinatge es va consolidar. Després de contrastar les minses informacions documentals amb les cròniques carolíngies i la història del monestir de Cuixà, nosaltres hem intentat plantejar un nou relat historiogràfic sobre la consolidació del clan "guifredià"; en el qual proposem una nova cronologia dels governs del marquès Sunifred (840-862) i del comte Salomó (862-870/1).
The figure of the count Salomon has transcended to our days thanks to the story of his death at the hands of young Guifré el Pelós in the Gesta Comitum Barchinonensium (11th-12th centuries). In the imaginary of the Comtal family, this magnificent event was remembered because as of that moment, the political ascension of the lineage was consolidated. After contrasting the lack of documentary information with the Carolingian chronicles and the history of the monastery of Cuixà, we have tried to propose a new historiographic story about the consolidation of the "Guifredian" clan; in which we propose a new chronology of the governments of the Marquess Sunifred (840-862) and of the count Salomó (862-870 / 1).
Resum.
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre la quadra i
castell de Clarà de ... more Resum. L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre la quadra i castell de Clarà de l’any 1073, inèdit fins ara, que pertany al fons de l’Arxiu dels Marquesos d’Alfarràs. Gisclafred i Bonfill Guitard, hereus dels primers colons de Clarà, van resoldre les seves diferències, van dividir les seves possessions i van decidir repartir a parts iguals els rèdits dels espais comuns. Paraules clau. Pergamí, castrum (castell termenat), colonització, querelles , salines. Abstract. The purpose of this article is to publish a document on the castle of Clarà from the year 1073, unpublished until now, that belongs to the bottom of the Archive of the Marquesses of Alfarràs. Gisclafred and Bonfill Guitard, heirs of the first settlers of Clarà, resolved their differences, divided their possessions and decided to distribute equally the rewards of common spaces. Keywords. Parchment, castrum (bordered castle), colonization, complaints, salt.
Resum
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre Altafulla de finals del segle ... more Resum
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre Altafulla de finals del segle XII, inèdit fins ara, que es va localitzar de manera casual a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El senyor del castell dóna a cens una peça de terra situada entre el camí vell de Tarragona i el terme de Tamarit.
Paraules clau
Pergamí, castrum (castell termenat), feudalisme, vassallatge, donació a cens.
Abstract
The purpose of this article is to publish a document on Altafulla from the end of the 12th century, unpublished until now, that was located casually in the Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. The lord of the castle gives a census a piece of land located between the old road of Tarragona and the Tamarit district.
Keywords
Parchment, castrum (bordered castle), feudalism, vassalage, donation to census.
Durant el segle XI el comtat de Barcelona volia conquerir el territori de la ciutat de Tarragona,... more Durant el segle XI el comtat de Barcelona volia conquerir el territori de la ciutat de Tarragona, però l'empresa va durar molt més del que s'esperava. Els castells de Tamarit i Montoliu van esdevenir la frontera sud del comtat durant prop de cent anys. Nosaltres estudiem la conquesta i la colonització d'aquests castells sota el control de la família dels Claramunt i la extensa xarxa de relacions feudals que es van construir al llarg del territori del Baix Gaià. Dels seus termes naixeran bona part de les poblacions del Baix Gaià, entre elles la de Torredembarra, que nosaltres estudiem a fons gràcies a nova documentació inèdita. La vila va desenvolupar un nou topònim a la segona meitat del segle XIII que nosaltres creiem inspirat en una llegenda medieval.
During the 11th century the county of Barcelona wanted to conquer the territory of the city of Tarragona, but the company lasted much longer than expected. The castles of Tamarit and Montoliu were the south border of the Catalan counties for almost one hundred years. We study the conquest and colonization of these castles under the control of the Claramunt family and the extensive network of feudal relations that were built between several families. From its terms a large part of the towns of Baix Gaià will be born, among them the one of Torredembarra, that developed a new place-name in the second half of the XIII century that we believe inspired by a medieval legend.
Capítol del primer volum de la Història d'Altafulla, "Prehistòria, romanitat i edat mitjana", on ... more Capítol del primer volum de la Història d'Altafulla, "Prehistòria, romanitat i edat mitjana", on intentem contextualitzar les minses notícies documentals que es conserven del castell d'Altafulla amb la conquesta feudal del Baix Gaià. Altafulla estava integrada dins el terme de Tamarit i sota el domini dels Claramunt, senyors feudals de tot el Baix Gaià durant els segles XI-XIII. Berenguer de Claramunt (1150-1180), germà de Guillem I de Claramunt, va administrar un domini senyorial que incloïa el terme d'Altafulla i la Nou de Gaià, fet que explicaria la posterior dependència de les dues parròquies en temps moderns. Aquest domini passarà a mans dels Montoliu, un llinatge de la xarxa de fidels dels Claramunt que molt probablement va entroncar familiarment amb els seus senyors. A finals del segle XIII l’antiga estructura dels primers feudals es veurà profundament transformada i el domini d’Altafulla i la Nou aniran a parar a la família d’origen mercantil dels Requesens.
The trial of Count Bera of Barcelona in 820 was a key event in keeping the Catalan territories wi... more The trial of Count Bera of Barcelona in 820 was a key event in keeping the Catalan territories within the orbit of the Carolingian Empire. It was also one of the first trials by combat with lances on horseback in medieval Europe. The subsequent escape and revolt of Ayshûn/Aissó – who received support from Córdoba, Arab and Berber frontier contingents and part of the Gothic aristocracy led by Bera’s son, Guillemundus – must be understood as the continuation of this political conflict. This article suggests that Ayshûn/Aissó was a descendent of the Yemenite al-Arabi clan, which ruled Barcelona and Girona in the second half of the 8th century
Santes Creus. revista de l'Arxiu Bibliogràfic., 2018
Resum
El monestir de Santes Creus un cop establert a la riba esquerra del Gaià, va comprar tot... more Resum
El monestir de Santes Creus un cop establert a la riba esquerra del Gaià, va comprar tots els drets del castell de Montornès entre els anys 1173-4. Durant el procés de còpia dels documents, va interpolar el terme del castell i va generar alguns instruments falsos amb l’objectiu de reforçar la seva posició i de modificar el terme del castell en la seva part sud, incloent el terme de la quadra de Clarà. Darrera aquestes falsificacions creiem que els monjos del monestir es volien assegurar el lliure trànsit dels seus grans ramats durant l’hivern, i, sobretot, l’accés a les salines de Clarà. L’any 1381 l’abat del monestir comprava la jurisdicció alta i baixa tant de Montornès com de Clarà, però va haver de vèncer una forta resistència per part dels clarencs.
Paraules clau: Falsos, feudalisme, resistència a les senyories jurisdiccionals, pastures, salines.
Abstract
The monastery of Santes Creus once settled on the banks of Gaià river, bought the rights to the castle of Montornès between the years 1173-4. During the process of copying the documents, interpolated the term of the castle and generated some false documents in order to reinforce its position and to modify the term in its southern part, including the term of the Clarà squad. Behind these fakes, we believe that the monks of the monastery wanted to ensure the free traffic of their large herds during the winter, and, above all, access to the salt of Clarà. In 1381, the abbot of the monastery purchased the high and low jurisdiction of both Montornès and Clarà, but he received strong resistance from the Clara’s inhabitants.
Keywords:
forgery, feudalism, medieval lordship resistance, pasture, salt
Ker, Revista científica del Grup de Recerca de Cerdanya, 2019
La figura del comte Salomó ha transcendit als nostres dies gràcies al relat de la seva mort a man... more La figura del comte Salomó ha transcendit als nostres dies gràcies al relat de la seva mort a mans del jove Guifré el Pelós en les Gesta Comitum Barchinonensium (ss. XI-XII). En l'imaginari de la família comtal, aquest luctuós succés fou recordat perquè a partir d'aquell moment, l'ascensió política del llinatge es va consolidar. Després de contrastar les minses informacions documentals amb les cròniques carolíngies i la història del monestir de Cuixà, nosaltres hem intentat plantejar un nou relat historiogràfic sobre la consolidació del clan "guifredià"; en el qual proposem una nova cronologia dels governs del marquès Sunifred (840-862) i del comte Salomó (862-870/1).
The figure of the count Salomon has transcended to our days thanks to the story of his death at the hands of young Guifré el Pelós in the Gesta Comitum Barchinonensium (11th-12th centuries). In the imaginary of the Comtal family, this magnificent event was remembered because as of that moment, the political ascension of the lineage was consolidated. After contrasting the lack of documentary information with the Carolingian chronicles and the history of the monastery of Cuixà, we have tried to propose a new historiographic story about the consolidation of the "Guifredian" clan; in which we propose a new chronology of the governments of the Marquess Sunifred (840-862) and of the count Salomó (862-870 / 1).
Resum.
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre la quadra i
castell de Clarà de ... more Resum. L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre la quadra i castell de Clarà de l’any 1073, inèdit fins ara, que pertany al fons de l’Arxiu dels Marquesos d’Alfarràs. Gisclafred i Bonfill Guitard, hereus dels primers colons de Clarà, van resoldre les seves diferències, van dividir les seves possessions i van decidir repartir a parts iguals els rèdits dels espais comuns. Paraules clau. Pergamí, castrum (castell termenat), colonització, querelles , salines. Abstract. The purpose of this article is to publish a document on the castle of Clarà from the year 1073, unpublished until now, that belongs to the bottom of the Archive of the Marquesses of Alfarràs. Gisclafred and Bonfill Guitard, heirs of the first settlers of Clarà, resolved their differences, divided their possessions and decided to distribute equally the rewards of common spaces. Keywords. Parchment, castrum (bordered castle), colonization, complaints, salt.
Resum
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre Altafulla de finals del segle ... more Resum
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre Altafulla de finals del segle XII, inèdit fins ara, que es va localitzar de manera casual a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El senyor del castell dóna a cens una peça de terra situada entre el camí vell de Tarragona i el terme de Tamarit.
Paraules clau
Pergamí, castrum (castell termenat), feudalisme, vassallatge, donació a cens.
Abstract
The purpose of this article is to publish a document on Altafulla from the end of the 12th century, unpublished until now, that was located casually in the Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. The lord of the castle gives a census a piece of land located between the old road of Tarragona and the Tamarit district.
Keywords
Parchment, castrum (bordered castle), feudalism, vassalage, donation to census.
Durant el segle XI el comtat de Barcelona volia conquerir el territori de la ciutat de Tarragona,... more Durant el segle XI el comtat de Barcelona volia conquerir el territori de la ciutat de Tarragona, però l'empresa va durar molt més del que s'esperava. Els castells de Tamarit i Montoliu van esdevenir la frontera sud del comtat durant prop de cent anys. Nosaltres estudiem la conquesta i la colonització d'aquests castells sota el control de la família dels Claramunt i la extensa xarxa de relacions feudals que es van construir al llarg del territori del Baix Gaià. Dels seus termes naixeran bona part de les poblacions del Baix Gaià, entre elles la de Torredembarra, que nosaltres estudiem a fons gràcies a nova documentació inèdita. La vila va desenvolupar un nou topònim a la segona meitat del segle XIII que nosaltres creiem inspirat en una llegenda medieval.
During the 11th century the county of Barcelona wanted to conquer the territory of the city of Tarragona, but the company lasted much longer than expected. The castles of Tamarit and Montoliu were the south border of the Catalan counties for almost one hundred years. We study the conquest and colonization of these castles under the control of the Claramunt family and the extensive network of feudal relations that were built between several families. From its terms a large part of the towns of Baix Gaià will be born, among them the one of Torredembarra, that developed a new place-name in the second half of the XIII century that we believe inspired by a medieval legend.
Capítol del primer volum de la Història d'Altafulla, "Prehistòria, romanitat i edat mitjana", on ... more Capítol del primer volum de la Història d'Altafulla, "Prehistòria, romanitat i edat mitjana", on intentem contextualitzar les minses notícies documentals que es conserven del castell d'Altafulla amb la conquesta feudal del Baix Gaià. Altafulla estava integrada dins el terme de Tamarit i sota el domini dels Claramunt, senyors feudals de tot el Baix Gaià durant els segles XI-XIII. Berenguer de Claramunt (1150-1180), germà de Guillem I de Claramunt, va administrar un domini senyorial que incloïa el terme d'Altafulla i la Nou de Gaià, fet que explicaria la posterior dependència de les dues parròquies en temps moderns. Aquest domini passarà a mans dels Montoliu, un llinatge de la xarxa de fidels dels Claramunt que molt probablement va entroncar familiarment amb els seus senyors. A finals del segle XIII l’antiga estructura dels primers feudals es veurà profundament transformada i el domini d’Altafulla i la Nou aniran a parar a la família d’origen mercantil dels Requesens.
Uploads
Papers by RAMON SERRA
El monestir de Santes Creus un cop establert a la riba esquerra del Gaià, va comprar tots els drets del castell de Montornès entre els anys 1173-4. Durant el procés de còpia dels documents, va interpolar el terme del castell i va generar alguns instruments falsos amb l’objectiu de reforçar la seva posició i de modificar el terme del castell en la seva part sud, incloent el terme de la quadra de Clarà. Darrera aquestes falsificacions creiem que els monjos del monestir es volien assegurar el lliure trànsit dels seus grans ramats durant l’hivern, i, sobretot, l’accés a les salines de Clarà. L’any 1381 l’abat del monestir comprava la jurisdicció alta i baixa tant de Montornès com de Clarà, però va haver de vèncer una forta resistència per part dels clarencs.
Paraules clau:
Falsos, feudalisme, resistència a les senyories jurisdiccionals, pastures, salines.
Abstract
The monastery of Santes Creus once settled on the banks of Gaià river, bought the rights to the castle of Montornès between the years 1173-4. During the process of copying the documents, interpolated the term of the castle and generated some false documents in order to reinforce its position and to modify the term in its southern part, including the term of the Clarà squad. Behind these fakes, we believe that the monks of the monastery wanted to ensure the free traffic of their large herds during the winter, and, above all, access to the salt of Clarà. In 1381, the abbot of the monastery purchased the high and low jurisdiction of both Montornès and Clarà, but he received strong resistance from the Clara’s inhabitants.
Keywords:
forgery, feudalism, medieval lordship resistance, pasture, salt
Després de contrastar les minses informacions documentals amb les cròniques carolíngies i la història del monestir de Cuixà, nosaltres hem intentat plantejar un nou relat historiogràfic sobre la consolidació del clan "guifredià"; en el qual proposem una nova cronologia dels governs del marquès Sunifred (840-862) i del comte Salomó (862-870/1).
The figure of the count Salomon has transcended to our days thanks to the story of his death at the hands of young Guifré el Pelós in the Gesta Comitum Barchinonensium (11th-12th centuries). In the imaginary of the Comtal family, this magnificent event was remembered because as of that moment, the political ascension of the lineage was consolidated.
After contrasting the lack of documentary information with the Carolingian chronicles and the history of the monastery of Cuixà, we have tried to propose a new historiographic story about the consolidation of the "Guifredian" clan; in which we propose a new chronology of the governments of the Marquess Sunifred (840-862) and of the count Salomó (862-870 / 1).
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre la quadra i
castell de Clarà de l’any 1073, inèdit fins ara, que pertany al fons de l’Arxiu dels Marquesos d’Alfarràs. Gisclafred i Bonfill Guitard, hereus dels primers colons de Clarà, van resoldre les seves diferències, van dividir les seves possessions i van decidir repartir a parts iguals els rèdits dels espais comuns.
Paraules clau.
Pergamí, castrum (castell termenat), colonització, querelles , salines.
Abstract.
The purpose of this article is to publish a document on the castle of Clarà from the year 1073, unpublished until now, that belongs to the bottom of the Archive of the Marquesses of Alfarràs. Gisclafred and Bonfill Guitard, heirs of the first settlers of Clarà, resolved their differences, divided their possessions and decided to distribute equally the rewards of common spaces.
Keywords.
Parchment, castrum (bordered castle), colonization, complaints, salt.
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre Altafulla de finals del segle XII, inèdit fins ara, que es va localitzar de manera casual a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El senyor del castell dóna a cens una peça de terra situada entre el camí vell de Tarragona i el terme de Tamarit.
Paraules clau
Pergamí, castrum (castell termenat), feudalisme, vassallatge, donació a cens.
Abstract
The purpose of this article is to publish a document on Altafulla from the end of the 12th century, unpublished until now, that was located casually in the Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. The lord of the castle gives a census a piece of land located between the old road of Tarragona and the Tamarit district.
Keywords
Parchment, castrum (bordered castle), feudalism, vassalage, donation to census.
Books by RAMON SERRA
During the 11th century the county of Barcelona wanted to conquer the territory of the city of Tarragona, but the company lasted much longer than expected. The castles of Tamarit and Montoliu were the south border of the Catalan counties for almost one hundred years. We study the conquest and colonization of these castles under the control of the Claramunt family and the extensive network of feudal relations that were built between several families. From its terms a large part of the towns of Baix Gaià will be born, among them the one of Torredembarra, that developed a new place-name in the second half of the XIII century that we believe inspired by a medieval legend.
El monestir de Santes Creus un cop establert a la riba esquerra del Gaià, va comprar tots els drets del castell de Montornès entre els anys 1173-4. Durant el procés de còpia dels documents, va interpolar el terme del castell i va generar alguns instruments falsos amb l’objectiu de reforçar la seva posició i de modificar el terme del castell en la seva part sud, incloent el terme de la quadra de Clarà. Darrera aquestes falsificacions creiem que els monjos del monestir es volien assegurar el lliure trànsit dels seus grans ramats durant l’hivern, i, sobretot, l’accés a les salines de Clarà. L’any 1381 l’abat del monestir comprava la jurisdicció alta i baixa tant de Montornès com de Clarà, però va haver de vèncer una forta resistència per part dels clarencs.
Paraules clau:
Falsos, feudalisme, resistència a les senyories jurisdiccionals, pastures, salines.
Abstract
The monastery of Santes Creus once settled on the banks of Gaià river, bought the rights to the castle of Montornès between the years 1173-4. During the process of copying the documents, interpolated the term of the castle and generated some false documents in order to reinforce its position and to modify the term in its southern part, including the term of the Clarà squad. Behind these fakes, we believe that the monks of the monastery wanted to ensure the free traffic of their large herds during the winter, and, above all, access to the salt of Clarà. In 1381, the abbot of the monastery purchased the high and low jurisdiction of both Montornès and Clarà, but he received strong resistance from the Clara’s inhabitants.
Keywords:
forgery, feudalism, medieval lordship resistance, pasture, salt
Després de contrastar les minses informacions documentals amb les cròniques carolíngies i la història del monestir de Cuixà, nosaltres hem intentat plantejar un nou relat historiogràfic sobre la consolidació del clan "guifredià"; en el qual proposem una nova cronologia dels governs del marquès Sunifred (840-862) i del comte Salomó (862-870/1).
The figure of the count Salomon has transcended to our days thanks to the story of his death at the hands of young Guifré el Pelós in the Gesta Comitum Barchinonensium (11th-12th centuries). In the imaginary of the Comtal family, this magnificent event was remembered because as of that moment, the political ascension of the lineage was consolidated.
After contrasting the lack of documentary information with the Carolingian chronicles and the history of the monastery of Cuixà, we have tried to propose a new historiographic story about the consolidation of the "Guifredian" clan; in which we propose a new chronology of the governments of the Marquess Sunifred (840-862) and of the count Salomó (862-870 / 1).
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre la quadra i
castell de Clarà de l’any 1073, inèdit fins ara, que pertany al fons de l’Arxiu dels Marquesos d’Alfarràs. Gisclafred i Bonfill Guitard, hereus dels primers colons de Clarà, van resoldre les seves diferències, van dividir les seves possessions i van decidir repartir a parts iguals els rèdits dels espais comuns.
Paraules clau.
Pergamí, castrum (castell termenat), colonització, querelles , salines.
Abstract.
The purpose of this article is to publish a document on the castle of Clarà from the year 1073, unpublished until now, that belongs to the bottom of the Archive of the Marquesses of Alfarràs. Gisclafred and Bonfill Guitard, heirs of the first settlers of Clarà, resolved their differences, divided their possessions and decided to distribute equally the rewards of common spaces.
Keywords.
Parchment, castrum (bordered castle), colonization, complaints, salt.
L’objectiu d’aquest article és publicar un document sobre Altafulla de finals del segle XII, inèdit fins ara, que es va localitzar de manera casual a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El senyor del castell dóna a cens una peça de terra situada entre el camí vell de Tarragona i el terme de Tamarit.
Paraules clau
Pergamí, castrum (castell termenat), feudalisme, vassallatge, donació a cens.
Abstract
The purpose of this article is to publish a document on Altafulla from the end of the 12th century, unpublished until now, that was located casually in the Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. The lord of the castle gives a census a piece of land located between the old road of Tarragona and the Tamarit district.
Keywords
Parchment, castrum (bordered castle), feudalism, vassalage, donation to census.
During the 11th century the county of Barcelona wanted to conquer the territory of the city of Tarragona, but the company lasted much longer than expected. The castles of Tamarit and Montoliu were the south border of the Catalan counties for almost one hundred years. We study the conquest and colonization of these castles under the control of the Claramunt family and the extensive network of feudal relations that were built between several families. From its terms a large part of the towns of Baix Gaià will be born, among them the one of Torredembarra, that developed a new place-name in the second half of the XIII century that we believe inspired by a medieval legend.