Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Và al contegnud

Bagg

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà la familia che la gh'ha origin in del borgh, varda Bagg (familia).
El campanin de la Gesa Veggia

Bagg (Baggio in italian) l'è on quartier de Milan in la periferia occidental del capploeugh lombard, ministrativament denter al Municipi 7, finna al 1923 comun autònom.

I primm testimonianz stòrich de Bagg hinn de antich insediament, che apparteneven a popolazion celtich. L'origin del sò nòmm l'ha dividuu i studios: quaivun el pensa che 'l vègna da ona torr romana militar ciamada Badalocum, che l'aveva dominaa i campagn e la strada per Novara; alter inveci le fann derivà de on'abbadia denominada badia aggeris, nòmm che poeu el s'è evoluu in Badagio, Badaglo, Badaxio e al nòmm attual.

In del 221 prima del Signor, tutt el territòri identificaa in di center de Trenn, Quart, Quint e Segur l'è staa conquistaa di Roman. De 'sto temp doveria vèss la torr che fòrsi l'ha daa el nòmm al loeugh.
Tra i primm notizzi che a gh'èmm de Bagg ghe n'è voeuna del 881, quand che 'l nòbil Tazon l'ha promòss la recostruzion del borgh (dòpo i distruzion di Barbar) sora i ruvinn de l'antiga torr de guardia (trada giò del tutt). Duranta l'epoca longobarda l'è stada sed de ona fara, cioè de ona cort agricola fortificada; in del 1162 l'ha ospitaa a on quai milanes scappaa de la città invaduda del Federigh Barbarossa.

El moment pussee radios per Bagg l'è staa pròppi tra el IX e 'l XII secol, quand che la famiglia de Bagg n'ha faa on center politich e militar important. Vun di member de la famiglia l'è staa quèll Anselmo che poeu l'è diventaa papa cont el nòmm de Lissander II. Anca el nevod, l'Anselmo de Lucca, l'è staa on important cardinal. Cont el pèrd de importanza di "de Bagg" anca el quartier el pèrd de importanza, per poeu ciappalla indree quand tra el 1300 e 'l 1400 el diventa feud del Balzarin Pusterla e l'è faa-sù anca on Monestee che in di ann el deventa pròppi gròss, con la benedizion di Viscont e con di donazion del Pusterla.

Di temp del Cadaster Teresian gh'hann miss denter la Cassina Meriggia.

Bagg, in del cors de la soa stòria, l'è semper staa indipendent da Milan e 'l gh'aveva on'economia soratutt agricola. Con l'introduzion in Italia del moron, in la seconda metà del XV secol, i baggitt s'hinn specializzaa in l'allevament di bach de seda.

La Via Gianella di agn '50

Dòpo l'Unità d'Italia Bagg l'è vegnuu on comun, cont ona superfiss de circa 400 ettar e ona popolazion che la superava i 1'200 abitant. In del 1869 hinn staa taccaa a Bagg di paes del circondari; Sella Noeuva, Muggian, Quart e Quint. A causa de la rivoluzion industrial, Bagg l'è cressuu tanto.

El 2 settember del 1923, cont on regio decrètt, Bagg, insèma ad Affer, Ceravall, Crescenzagh, Gòrla, Precòtt (a l'epoca giontaa in l'unich comun de Gòrla Precòtt), Grech, Lambraa, Musòcch, Ninguarda, Trenn, Vigentin e Rogored l'è staa unii a Milan. El primm sindich, dal 1919 al 1923, l'è staa el Cesare Stovani (1886-1945), e gh'hann dedicaa la piàzza central.

El 15 de april 1928 el partiss da la città el Dirigibil Italia de l'Umberto Nobile.

«Va minga a Bagg se te gh'heet minga coragg!»
(Proverbi popolar)

A metà del secol quèll del 20 el quartier el ciappa pròppi 'na brutta fama 'me zona pièna de dròga e de crimin: 'Sta fama la cambia intorna a la metà di ann '90, quand che di zònn, hinn staa recuperaa e sistemaa in manera de fai pussee bèi e sicur. El Parch di Cav, on temp famos per i gent mòrt per la dròga, a l'è inveci diventaa vun di giardin pussee bèi e visitaa de la città. Anca la mobilità social e la costruzion di noeuv cà residenziai l'ha menaa a on general mes'ciass de la popolazion che l'ha donca streppaa Bagg da la fama de zòna dormitori malfamada.

Sindegh de Bagg

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  • Isepp Gianella (1860-1873)
  • ...
  • Enrico Nava
  • Guido Nidasio
  • Cesare Stovani (1919-1923)
Ona cà popolar a Bagg

Bagg 'me comun el confinava cont Quint e Quart a Nòrd, con Sèlla Noeuva a est, con Cesan Boscon a sud e con Segur e Muggian a ovest. Al dì d'incoeu on poo de 'sti zònn, 'me Sèlla Noeuva, Muggian, Quint e di tòcch de Quart hinn despèss consideraa località foeura de Bagg,

La via pussee granda de Bagg l'è la via di Fòrz Armaa, che la ved i pussee disparaa situazion sociai ed econòmich: Di zònn popolar de Via Nikolajevska a la zòna malfamada di torr de Via Quarti e se passa per di zònn residenziai de qualità 'me la Viridiana a di bon zònn popolar compagn del Quarter Valsesia. 'Sto stradon el pòrta, poeu, a la zòna vèggia de Bagg, faa de la Via Ceriani e de la Via Duu de Giugn, indove gh'è la Gesa Vèggia e El Palazziètt e di alter vègg cà. Se riva poeu a la zòna del Cimiteri de Bagg che pòrta ai cà de la zòna, a Cusagh ò a Quint.

Canton e tradizion

[Modifega | modifica 'l sorgent]
La Gesa Veggia
«Va a Bagg a sonà l'òrghen!»
(Proverbi popolar)

Bagg a l'è arent al Parch di Cav e a l'Acquatica. In del quarter gh'è la Gesa Veggia, assee antiga e turistega, e 'n famos presepi in la Gesa de Sant Apollinar noeuva. A pòcch pass de la Gesa Veggia el gh'è El Palaziett, che l'è retegnuda la dimora storega de la familia di Bagg.

In la zona gh'è anca dò important cassinn: el Monestee, antigament avampost viscontee faa su del Balzarin Pusterla e donada ai Olivetan, arenta anca al Parch de Bagg, e la Cassina Lintern, indova che 'l ghe saria staa dent el Francesco Petrarca. In tra Quint e Quart la gh'è anca la Cassina Caldera.

Ogni ottober la gh'è la Sagra de Bagg, che la ved la gara di asenej di scoeur, di event colturai e sociai e di mercaa.

Oltra ai ges d'interess turistegh, in la zona gh'hinn 'sti cur de la Gesa Cattolega:

In la zona la gh'è anca 'na Gesa Evangelega, dent d'on vegg cinema.

Tram al deposit

Bagg a l'è servii di lign urban di bus de la ATM, e la pussee importanta a l'è la linia 67. Anticament, finna al 1979 a gh'era el tram, finna al 1975 el 34, per Cairoli, e dal 1975 al 1979 el 18, che 'l faseva Bagg-Gambara. A l'è regordaa soratutt el daree perchè el sò numer a l'éra compagn de quell de la circoscrizion.

Anmò incoeu, al confin del quarter a gh'è el deposit di tram.

La metropolitana a l'è fazil de rivàgh, a la Stazion de Bisceglie, in la località Sella Noeuva.

El stemma el gh'ha 'sta blasonadura chì: troncaa: in del primm d'or, a l'aquila de ross, revoltada, coronada in del camp; in del segond d'azur, al leon d'or.

Galleria di foto

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett

[Modifega | modifica 'l sorgent]