Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                

Glèisa Catolica Romana

Glèisa crestiana en comunion amb l'evesque de Roma
(Redirigit dempuèi Catolicisme)

La Glèisa Catolica Romana (del grèc: καθολικός, katolikós, "universal")[3] es la Glèisa que reconeis la primautat d'autoritat de l'evesque de Roma considerat com lo successor de Sant Pèire sus la catedra de Roma.

Escut de la Glèisa Catolica Romana
Glèisa Catolica Romana
Ecclesia Catholica Romana (Latin)
300px300px Basilica Sant Pèire a Roma
Informacions generalas
ReligionMonoteïsta
BrancaCatolicisme
Riterites romans (majoritàriament)
CalendariGregorian
Lengas liturgicaslatin, còpte, siriac, grèc koinè, slavon, lengas vernacularas
Fidèls (2022)[1]1,39 miliard
Archidiocèsis640
Diocèsis2851
Governança
FormaEpiscopala[2]
AutoritatSanta Sieu
PapaFrancés
Istòria
Fondacionsègle i aC
Eissit deCristianisme primitiu
Indicators
Site webwww.vatican.va

La Glèisa Catolica Romana rassembla la majoritat dels crestians amb mai d'un miliard de batejats. Es d'un autre costat una de las institucions religiosas subsistentas mai ancianas al mond

Es formada per 24 Glèisas sui juris, la Glèisa Latina en Occident, e 23 Glèisas de rite oriental, que son en comunion amb lo pontife, dins lo nom de la universalitat de la Glèisa segon las predicacions de Jèsus e de sos Apòstols.

Etimologia

modificar

Del latin eclesiastic catholicus, el meteis del grèc ancian καθολικός, katholikós, "universal", del grèc ancian καθόλου, kath(')ólou, "dins son ensemble, en tot", cadun son torn de κατά, katá, "sus, dins" e ὅλος, hólos, « totes ».

Istòria

modificar

Se nos interessam al desvolopament de las institucions civilas en Euròpa, se distinguís convencionalament 4 fasas dins l'istòria de la Glèisa :

  • Istòria del crestianisme a l'Edat Mejana (de VIII al sègle XV) : de Carlesmanhe a la naissença de las monarquias nacionalas als XIV-sègles XV (França e Espanha sustot) ;
  • Istòria del crestianisme a l'epòca modèrna (XV-XVIII sègles) : es l'epòca dels concilis grands dels XV e sègles XVI, de la rompedura de l'unitat religiosa en Euròpa occidentala, amb la naissença del movement luterian ; lo periòde s'acaba amb la Revolucion francesa ;
  • Istòria del crestianisme a l'epòca contemporanèa : de Revolucion francesa e uèi.

Doctrina

modificar

Liturgia

modificar

Culte marial

modificar

Ressorças d'economia

modificar

Tèrme Glèisa catolica

modificar

Utilizacion

modificar

Glèises catolicas dins lo mond

modificar

Organizacion eclesiastica

modificar

Subdivisions

modificar

Glèisas e rites

modificar

Circonscripcions eclesiasticas

modificar

Las circonscripcions eclesiasticas son son las seguentas :

  • un sèti papal ;
  • 9 sètis patriarcals ;
  • 4 sètis patriarcals titulars ;
  • 4 sètis archiespiscopals màgers ;
  • 5 burèus metropolitans sui iuris;
  • 548 sètis archiespiscopal metropolitans ;
  • 778 sètis archiespiscopal ;
  • 2221 sètis episcopals ;
  • 93 sètis metropolitans titulars ;
  • 91 sètis archiespiscopal titulars ;
  • 1904 sètis episcopals titulars;
  • 42 prélatures territorialas ;
  • 11 abadiás territorialas ;
  • 18 exarcats apostolics ;
  • 9 ordinariats pels fidèls de rite oriental ;
  • 36 militars ordinaris ;
  • 3 ordinaris personals;
  • una prélature personala;
  • 88 vicariats apostolics ;
  • 39 prefecturas apostolicas ;
  • 8 administracions apostolicas ;
  • una administracion apostolica personala ;
  • 8 missions independentas o sui juris ;
  • 10 exarcats patriarcals ;
  • 5 exarcats archiespiscopal e
  • 5 territòris dependent del patriarcat.

L'Òrdre sacrat

modificar
Article principal : Papa.

Vida de consacracion

modificar

Movements e associacions

modificar

Nòtas e referéncias

modificar

Referéncias

modificar
  1. «Annuari pontifical | Pubblicati l’Annuario Pontificio 2024 e l’Annuarium Statisticum Ecclesiae 2022». vaticannews.va.
  2. Marshall, Thomas William. Notes of the Episcopal Polity of the Holy Catholic Church. London: Levey, Rossen and Franklin, 1844.  ASIN 1163912190.
  3. Alberto Nocentini; Alessandro Parenti. L'etimologico. Le Monnier-Mondadori Education, 2010, p. 203. ISBN 978-88-00-20781-2. 

Voses connèxas

modificar