Collegiada de Senta Juliana
La Collegiada de Santa Juliana es un daus monuments de l'arquitectura romanica mai importants de Cantàbria. Se tròba au luec eponim de Santillana del Mar. Es classificada coma «Monument Nacionau» dempuei 1889.
Totjorn segon la legenda, la jove Juliana de Nicomedia, en Anatolia, sofriguet dau martiri durant las persecucions daus crestians entrepresas per Dioclecian a la fin dau segle III e sas restas transportadas au segle IX au luecdich per daus monges en pelegrinatge. Alara, benleu en 870, una chapela i seriá estada bastida per gardar sas relíquias, puei daus monges cenobitas i prosperarián sos la proteccion de la noblessa locala.
En 1045, daus privilegis importants li fuguèren concedits per lo rei Ferrand Ier de Castelha, que l'un èra la sobeiranetat de l'abat sos la vila e sos domenis.
Au segle XII, lo temple originau fuguet remplaçat per l'actuau d'arquitectura romanica. D'en prumier qu'èra un monastèri benedictin, mas au segle XI obtenguet l'estatut de collegiada, governada per ua comunautat de chanonges de Sant Agustin. D'aquí endavant, sos la proteccion daus nòbles, venguet lo temple mai important de Cantàbria.
Lo plan de l'egleisa se compausa de tres naus de quatre travadas e transepte, tres absidas semicircularas, una tor cilindrica, e una autra tor carrada sus la crosada. L'ensems se completa de las clastras e de las lòtjas abadialas. La nau centrala e lo transepte son d'egala largor, mas las naus lateralas n'essent mai estrechas la crosada es de basa carrada. Los braç dau transepte salhissen pas fòra. Los chabeç de las tres naus son compausats de las respectivas absidas semicircularas eschalonadas. Au pè de la nau principala se quilhet una tor clochier de basa carrada que son aspecte exterior es similar a quela de la crosada, donant a l'observator de la façada sud l'impression de simetria.
Las naus son achabadas per de las vòutas d'arestas. Las clastras fuguèren adorsadas au mur nòrd de l'egleisa a la fin dau segle XII e au començament dau XIII.
