Espina (botanica)

Espinas d'Ocotillo.

Una espina es una excreissença punchuda e dura que fa còs amb la fusta de la tija, dels rams o d'autres organs (dichs epinoses) e pòt èsser destacada sens esquiç de las fibras. Se trapan sus fòrças arbres (albespin, Gleditsia triacanthos) e arbrilhons de las regions aridas (Ocotillo).

Las fuèlhas persistentas en agulha dels conifèrs pòdon tanben se nomenar espinas.

Quand aquel organ es absent d'una planta, aquela es qualificada d'inèrma.

Ròtle

Las espinas de l'eufòrbia semblan a aquelas del cactús e son una adaptacion als mitans fòrça chauds

Fuèlhas en espinas sus vinetièr.

Las espinas son presentas sus fòrça vegetals e servisson d'organ de proteccion contre los erbivòrs.

Las espinas dels cactus e de las tojas son de fuèlhas modificadas. Lor adaptacion al mitan arid es remarcable. Lor estructura intèrna es parcialament cava. Atal, las espinas de cactus podent èsser a l'encòp rigidas e leugièras.

Lo vuèit contengut dins las espinas permet d'un costat d'aparar la planta contre la calor perque los rais del solelh caufen pas las espinas tant qu'o fariá per una estructura omogenèa e d'un autre costat de far penetrar l'aiga de pluèja o de condensacion per atal limitar las perdudas idricas.

Espinas o agulhons ?

Estipuls espinals sus Robinièr.

Agulhons sus una tija de rosièr.

Se diferéncia las espinas dels agulhons segon l'organ que las faguèt nàisser per adaptacion. L'espina fa còs amb la planta e suls arbres, nais del còs linhós; l'agulhon naís de l'epidèrme e se destaca sens « damnatjar » la planta.

Racinas espinas

Son de biais de raïças adventivas que son dotadas unas plantas epifitas e qualques palmiers.

Espinas caulinàrias

espinas eissidas de la transformacion d'un borron o d'un estipul. S'agís de tijas asselàrias???? que lo punt vegetatiu avortèt prematurament. Las fuèlhas e borrons latrals que li son ligats son totjorn redusits. La fòrta lignificacion e lor granda duretat ne fan las espinas mai frequentas.

Fuèlhas en espinas

s'agís d'una adaptacion de la fuèlha que lo limbe es pas desvelopat. L'esclerenquime es abondant e la lignificacion frequenta. Un exemple d'adaptacion n'es lo vinetièr.

Estipuls espinas

L'estipul subís las mèsmas modificacions que las fuèlhas en espinas. Las fuèlhas pòdon alara conservar lor ròtle primièr coma pel robinièr.

Petiòls espinas

Endurciment del petiòl d'una fuèlha o foliòl mai sovent en fin de vida (exemple: Astragalus tragacantha).

Agulhon

Un agulhon es una excreissença dura e acerada, d’origina epidermica (parenquime cortical), non vascularizada e que se pòt destacar sens que la rusca de la tija o del ram que la pòrta siá damnatjada. Ex: agulhon de los romecs (Rubus), Rosièrs (Rosa).