Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vejatz lo contengut

Ingrandes (Vinhana)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Ingranda
Ingrandes
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La mairariá.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 46° 52′ 36″ N, 0° 34′ 04″ E
Superfícia 35,03 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
135 m
37 m
Geografia politica
Region istorica Armas de Peitau Peitau
Estat França
Region
75
Nòva Aquitània
Departament
86
Vinhana Armas deu Departament de Vinhana
Arrondiment Chastelairaud
Canton de Châtellerault-2 , ancianament de Dangé-Saint-Romain
Cònsol Bénédicte de Courrèges (2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 762 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 50,3 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 86220
Còde INSEE 86111

Probablhament Ingranda (veire la toponimia; Ingrandes en francés) es una comuna peitavina, situada dins lo departament de Viena e la region de Novèla Aquitània, ancianament de Peitau-Charantas .

Comunas limitròfas

[modificar | Modificar lo còdi]
Comunas confrontantas d'Ingrandes
Ingrandes

Las atestacions ancianas son, per lhuec:

  • Ingranda (nom possible; fr Ingrande ou Ingrandes) - Fines en 140; Vicus Ingrandisse en 637[1]; In quodam viculo Igorande vocabulo, Eurande villa e Vicaria Igorandinsis en 913; Vic. Izannensis en 918; Vic. Ingrandinsis en 925; Vic. Ygrandinsis en 927; Vic. Yngrandinsis en 941; Vic. Igrandinsis vers 942; Vicaria Igorandis vers 950; Vic. Ingoranda en 964; In vic. Ygrandisse vers 998; Vic. Ygranda vers 1030; Ingranda en 1163; Ingrandia e Ingrande en 1479; S. Pierre et S. Paul d'Ingrande en 1782[2]. Segon las fòrmas ancianas, es possible que son nom es Ingranda en occitan moderne, mas es pas atestat.
    L'origina es supausada èsser *Equo-randa, "limita d'aiga", o "limita justa"[1]. A l'epòca gallesa, Ingrandes èra situada a la rara entre los pòbles daus Turons e daus Pictons, que venguet puei limit entre la diocesi de Tors e la de Peitieus. Es un toponime que correspond vertadierament a un limit entre pòbles galleses, çò que la traduccion latina de 140 verifica, mas la reconstruccion de l'etime ten pas compte de la fonetica gallesa[3], ni de l'evolucion posteriora de quaques toponimes dau mesme tipe. Veire lo toponime "Aiguranda".

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus maires

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista daus maires successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Bénédicte de Courrèges    
2001 2014 Yves Régnier    
març de 2001 2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Intercomunalitat

[modificar | Modificar lo còdi]
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1762, totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
832 792 620 865 889 896 878 1 054 1 123

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 130 1 130 1 075 956 1 006 1 050 1 131 1 063 1 038

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 043 1 028 1 034 1 062 1 160 1 020 1 021 1 008 1 091

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 049
950
1 461
1 700
1 765
1 723
1 795
1 812
1 811
1 920
2009 2010
1 784
1 898
1 774
1 877
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lhuecs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats liadas a la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Liams connexes

[modificar | Modificar lo còdi]

Liams externes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1,0 et 1,1 Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 5
  2. «Dictionnaire topographique de la France».
  3. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 163-164